divendres, 4 de febrer del 2011

La fi dels exàmens

7 comentaris:

  1. He arribat aquí de casualitat, buscant la caràtula d'un llibre, i m'he sorprès de veure que entre els teus enllaços hi ha alguns blogs apreciats i admirats per mi, així que m'he quedat una estona i m'ha agradat el que he llegit. Que bé fer un descobriment així de sobte, inesperadament! Amb el teu permís, aniré passant.

    Ah, jo fa temps que no faig exàmens, però em sembla que aquesta sensació que descrius l'hem tinguda tots, a l'hora d'estudiar ens ve de gust fer qualsevol altra cosa, fins i tot aquelles que mai no ens venen de gust!

    ResponElimina
  2. Hola XeXu!

    Me n'alegro moltíssim de que t'agradi el blog! Estàs convidat a passar-t'hi sempre que vulguis i a comentar tot el que vulguis; jo encantada!

    (Veig que ets bioquímic; som de la mateixa branca: quan hagi superat tots els meus examens —bé, els de la carrera— jo seré biòloga.) :)

    ResponElimina
  3. També sóc biòleg, però això no li direm a ningú, hehehe. Espero que no et quedi massa de carrera, però noia, el mercat laboral en el nostre camp està fatal. Però depèn dels interessos, és clar.

    Per cert, que també m'encanta Murakami, de fet he arribat aquí buscant la caràtula de 1Q84, que també tinc pendent.

    ResponElimina
  4. Hehe, et guadaré el secret. I no, no em queda massa! Espero acabar enguany. I bé, ja veurem a on em porta, però com que crec que més o menys tot està igual de malament, espero poder-ne treure alguna cosa positiva (en el sentit laboral), del títol.

    I a veure què tal el nou d'en Murakami! Estaré pendent de si en dius alguna cosa en el teu blog "Llibres, i punt!", que jo és molt probable que encara tardi força en llegir-me'l (ara mateix estic amb dos, i començo a veure que aquest semestre tindré molta feina de la uni).

    Espero tornar-te a llegir aviat!

    ResponElimina
  5. Encara trigaré a llegir el nou de Murakami, en tinc un munt de pendents i no fa tant que n'he llegit un de l'autor, que s'ha de dosificar. El dia que el llibre em cridi, aniré a per ell.

    Per cert, que mirant la foto de l'avatar, diria que em sones, potser ens vam veure a la facultat alguna vegada, qui sap. Bé, no sé ni si vam estudiar al mateix lloc, però tot és possible en aquest món.

    ResponElimina
  6. Qui sap. Tot i que ja hi ha hagut força gent que m'ha dit que la meva cara li sonava; dec tenir uns trets molt comuns. I a més, precisament a la facultat em deien que hi tenia una doble. Jo, però, mai la vaig arribar a veure... Potser era el meu fantasma —si has llegit "Kafka a la platja" sabràs que a la cultura japonesa els fantasmes no són només de persones mortes ;)—.

    ResponElimina
  7. Sí que he llegit el llibre. Els japonesos tenen una cultura de la mort i dels fantasmes molt curiosa per nosaltres. Però no hi crec massa. I si em dius que a la facultat hi ha fantasmes, no hi torno a posar els peus. Bé, algun que altre profe...

    No em facis cas, dec ser jo que ja tinc una edat, i al final tothom m'acaba sonant i no sé de què.

    ResponElimina