tag:blogger.com,1999:blog-41803340141669694922024-02-08T02:28:24.208+01:00espiantdimonisLaurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.comBlogger51125tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-19557255553931256882024-01-07T05:24:00.005+01:002024-01-07T05:34:11.318+01:00Cremaven. Chantal Poch<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBgBn11HwwsHx0KAWsO8x8x9kTCfuDCQh47P0tv7GK0nhA_jviGZ6Y7oLFzBisyIyEicwlDWZ_BpuLSgn_NSq_i6fL_U3HuARaZdn9YiDBbE16Y5Cd17RryuzW8XyN3nzWbLf1sIFIoTsbqeiYyROwYyXlmnkr1mjGjZwbJOTRJGmeVmDYmn6aOhRz_8/s2796/20231210_151257-02-02.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2796" data-original-width="2252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBBgBn11HwwsHx0KAWsO8x8x9kTCfuDCQh47P0tv7GK0nhA_jviGZ6Y7oLFzBisyIyEicwlDWZ_BpuLSgn_NSq_i6fL_U3HuARaZdn9YiDBbE16Y5Cd17RryuzW8XyN3nzWbLf1sIFIoTsbqeiYyROwYyXlmnkr1mjGjZwbJOTRJGmeVmDYmn6aOhRz_8/s320/20231210_151257-02-02.jpeg" width="258" /></a></div>Cremaven i, si en sortir del foc que les va engendrar les paraules no el van poder contenir, les de Chantal Poch en són, com a mínim, espores ignífugues capaces d’encendre les cendres de l’altra riba —de qui les llegeix—, si és que no de fer-se so i imatge, pont, de les flames mudes que dansen aïllades en la foscor. Les paraules com a espurnes o, encara més acuradament, com a brases. L’autora introdueix el seu poemari amb els següents versos, entre d’altres, de Vinyoli:<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i>Però tu sents potser<br />darrere les parpelles,<br /> cap al teu cor, paraules<br />com brases, d’aquest foc<br /> somort, llunyà, que m’omple. </i></blockquote><br />Les paraules amb què la poeta busca dir el desig, el plaer, el jo.<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i>Aixeco atemorida<br />la pell del paradís. </i></blockquote><br />Un jo desdoblat pel llenguatge: un jo que és cos i és mirada, una pupil·la que veu i <i>és</i> a través de les paraules,<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Una meitat no té cor.<br /></i><i> L’altra, la miro com viu. </i></blockquote><br />D’aquí la raó de ser del poeta: fer visible l’invisible,<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Com una ditada<br /></i><i> que parli del Vidre.</i></blockquote><br />potser la seva desraó...<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Aixeco atemorida<br /></i><i> la pell del paradís. </i></blockquote><br />Es pot dir el cos, el seu desig, la invasió extàtica de la pell per la pell d'un altre?<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Pel veïnatge dels pits<br /></i><i> es propaga la parla.</i></blockquote><br />Podem parlar-ne però no els podem dir. De la potència del despertar físic, concret però volàtil, a la impotència d’un llenguatge que no pot sinó capturar-lo indirecta (a partir del record) i porosament, que no el pot comunicar enterament, que no el pot dur més enllà, ni més endins de la pròpia pell (és la pell el més profund que tenim?),<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Les llàgrimes de les coses<br /> com el nucli dur del núvol. </i></blockquote><br />Del foc i els límits del cos als límits del llenguatge.<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i> Sé el límit perquè no hi van<br /> a morir les aus enceses.</i></blockquote><br />Uns límits estretits pel desgast constant de camins fressats durant generacions,<br /><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><i>Abasto guspires<br />amb llances gastades. </i></blockquote><div><br /></div><div>Una batalla impossible però no perduda: és el poeta qui situant-se en els límits, en el seu afany de dir l’indicible, els empeny cap enfora: <br /><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><i> Estels empenten confins</i></div><div><i> massa cansats per a caure. </i></div></blockquote><div><br />I tot i que potser no pot cenyir l’objecte del seu desig sense petrificar-lo i difuminar-lo,<br /><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><i> Rodolen fruits morts, ampolles</i></div><div><i> buides de llet cap a tu. </i></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />sí que el pot contemplar, <br /><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: left;"><i> No es veu cap foc, només la claror.</i></div><div style="text-align: left;"><i> Algun pecat com una aurora. </i></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />i esdevenir el lític portal </div><div style="text-align: left;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: left;"><i> D’acord, seré una joia,</i></div><div style="text-align: left;"><i> seré un vers dur i brillant. </i></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">cap a un moment que ja es fon, però que encara crema,</div><div style="text-align: left;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: left;"><i>Dic fluix perquè és feble que es mostra el valent.</i></div><div style="text-align: left;"><i>Dic poc, però el que dic encara és calent. </i></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />i cap a un tu que pugui completar el que el llenguatge no ha pogut retenir:<br /><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: left;"><i> Has vingut —t’he fet venir—</i></div><div style="text-align: left;"><i> per omplir-me les paraules. </i></div></blockquote><div style="text-align: left;"><br />Poques paraules (cent cinquanta poemes de dos versos) les que Poch fa servir per dir molt més del que diuen i del que n'he retallat i relligat per fer-ne, de nou, espurna. Perquè no té sentit dir el que no cap en el llenguatge: cal obrir-lo, cal fer-lo clau, cal dir poc per poder dir més. I si no m’enteneu, llegiu-la a ella, que ho diu millor, més breu i més al·lucinant…<br /><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><i> Espectre de tres cares:</i></div><div><i> dir nou, dir ple, mig dir. </i></div></blockquote><br />… I també rodó: no podrien haver-hi millors versos per obrir i tancar <i>Cremaven</i> que els que té. Jo us en deixo el parell amb què a mi em va atrapar —els finals ja són cosa vostra.<div><br /><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div><i> Llegeix:</i></div><div><i> Voreja’m.</i></div></blockquote><p> </p><p><i style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;"><b>Cremaven</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;">, Chantal Poch</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;">. La Breu, 2023.</span> </p><p><br /></p></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-4167573868508549822023-11-08T00:16:00.005+01:002023-12-06T21:07:45.385+01:00L'ocell fantasma<div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJm8ILf3WAucd4W1yr9qzjjyFBpn3EWGrBhXge0UZVu95BoYvS56tfPcqIZI2Du8jrO-39Ibo_sgmV2JYRH9lDInAbH3-yc3M6esosw3_Icc8nAK8Mhb2aLvPfVjlOV_mKqySKAqL-D461vyjaYXkDnoq1-bhkIYmepVttuNCPOCQDHvrk3YeD7_MeKMI/s3434/20231104_170210-01%20(1)-04vsco-01.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3434" data-original-width="2252" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJm8ILf3WAucd4W1yr9qzjjyFBpn3EWGrBhXge0UZVu95BoYvS56tfPcqIZI2Du8jrO-39Ibo_sgmV2JYRH9lDInAbH3-yc3M6esosw3_Icc8nAK8Mhb2aLvPfVjlOV_mKqySKAqL-D461vyjaYXkDnoq1-bhkIYmepVttuNCPOCQDHvrk3YeD7_MeKMI/w263-h400/20231104_170210-01%20(1)-04vsco-01.jpeg" width="263" /></a></div>Dos de novembre, dia dels morts. Encara en aquest crepuscle estacional, aquest període de transició entre els mesos d'estiu i els d'hivern, els de llum i els de foscor, entre aquells en què la vida aflora de les entranyes de la terra, i aquells en què s’hi amaga. </span><i style="background-color: white;">Dia i nit</i><span style="background-color: white;">, </span><i style="background-color: white;">llum i foscor</i><span style="background-color: white;">, </span><i style="background-color: white;">vida i mort</i><span style="background-color: white;">, si bé tot això és tan simple com un cercle (el recorregut de la Terra al voltant del Sol), elevat pel nostre llenguatge resulta en un esclat dimensional que riu-te’n de la tercera potència: ni amb l’esfera (terràqüia) no en tenim prou per contenir-ho tot. El nostre món s’esté més enllà de les tres dimensions, i la foscor és l’única que pot contenir els seus abismes.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest món, un món on la foscor no és només absència de fotons, ni la nit, la mera desaparició del sol rere l’horitzó, una au nocturna com el mussol no és només una au. Des de pintures prehistòriques franceses fins a urnes xineses, passant pels jeroglífics egipcis, el mussol és un ocell que sovint no ha passat desapercebut a les cultures que hi han conviscut. Amb els seus horaris nocturns, el seu vol mortalment silenciós, i els seus ulls grans i profunds capaços de veure l’invisible, el mussol s’ha vinculat al món ultraterrenal i això tant li ha valgut per convertir-se en símbol de saviesa com de mort. Ocell sagrat per alguns i de mal averany per d’altres, el mussol ha estat vist com a déu o atribut de déus, tant de celestials com de l’inframón, però també com a criatura malèvola. <span style="background-color: white;">Així, a més de simbolitzar la mort o de ser-ne missatger, també ha estat relacionat amb bruixes i vampirs, i ja des de l’antiga Roma, on es creia que les bruixes podien transformar-s'hi i xuclar aleshores la sang dels bebès. Això també va donar-se durant l’edat mitjana, fins a l’inici de la modernitat, on els mussols eren fins i tot referits com a dimonis.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Igual que aquests dies d'ara, els de l'antic Samhain —que abarcaven més dels que comprenen les seves derivacions actuals, és a dir, la Castanyada i el Halloween—, el mussol, per ser un ésser que tant pertany al món dels vius com al de les ombres, al natural com al sobrenatural, és una cruïlla poètica, un punt d'encreuament i multiplicació de significats, que, per això mateix, no només és fascinant sinó escaient per aquesta època, i si bé vaig inaugurar-la parlant de del corb, volia estendre-la parlant d’aquest altre ocell vinculat al temps de les bruixes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Desmond Morris, zoòleg i pintor britànic, fa en aquest llibre un breu però panoràmic recorregut al llarg de la visió del mussol en diferents tradicions del món, passant per la seva representació literària i pictòrica, que permet entendre l’ambigua i rica simbologia d’aquest ocell. Però no només en parla de la faceta cultural, si és que el coneixement biològic no és també una expressió cultural del nostre temps, sinó que destina els capítols finals del llibre a la biologia d’aquest tímid caçador nocturn. Per tant, aquest llibre és un interessant i preciós homenatge (a més del que he explicat, el text va acompanyat per il·lustracions i pintures en color) que permet al lector un acostament global a aquest preciós animal del qual, si hem tingut la sort de tenir-lo a prop, segurament n'haurem sentit el suau i fantasmagòric udol entre les ombres (o l'esgarrifós esgarip, segons l'espècie) però difícilment l'haurem vist.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><u>Nota</u> </div><div style="text-align: justify;">En aquest text he fet servir la paraula "mussol" de manera molt genèrica, incloent-hi totes les espècies de <b>rapinyaires nocturns</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: right;">Escrit el 2 de novembre de 2023.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #e06666; font-size: 16px;"><b><i>Búhos,</i></b> Desmond Morris, 2009</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #e06666; font-size: 16px;">. Traducció de Mariano García. Adriana Hidalgo editora, 2021.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #e06666; font-size: 16px;"><div style="color: black; font-size: medium;"><br /></div><div style="color: black; font-size: medium;">Cartes de la fotografia de Terri Foss.</div><div style="color: black; font-size: medium;"><br /></div></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-60860115115930387032023-11-05T22:35:00.000+01:002023-11-05T22:35:12.341+01:00El corb, E. A. Poe<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAfMZXCymU9moYavnASzWI7S_wOIOU6UVYQpQiDXBSE0q9WgYdrRfY5RlpiDsAQRbUy9QPlUGrw6YLPlOYaDA0uA2Tz_kq9-95J5Ii6fuG6WjqYskcGcJtBlZuHFVKGO0-wbk97w7G7FMg10OJcyhwZe-4aY6zVINg2WHYXLSDRu2A5HLPjRCZnJKBpbs/s2816/20231025_181635-01-01.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2816" data-original-width="2252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAfMZXCymU9moYavnASzWI7S_wOIOU6UVYQpQiDXBSE0q9WgYdrRfY5RlpiDsAQRbUy9QPlUGrw6YLPlOYaDA0uA2Tz_kq9-95J5Ii6fuG6WjqYskcGcJtBlZuHFVKGO0-wbk97w7G7FMg10OJcyhwZe-4aY6zVINg2WHYXLSDRu2A5HLPjRCZnJKBpbs/s320/20231025_181635-01-01.jpeg" width="256" /></a></div>Comptant avui, queda just una setmana per a la nit de Tots Sants, o Halloween, o la Castanyada, o, el que en principi és l’origen de totes elles, el Samhain, la festa celta amb què se celebrava el final de l’època de la collita i el començament de la meitat fosca de l’any (visca!). Pels celtes era un moment de transició, de liminalitat, i això es traduïa en la creença que la frontera entre el món de la vida i el de la mort s’atenuava i els avantpassats podien visitar els seus descendents vius. D’aquí les tradicions oblidades de la Castanyada de col·locar espelmes dins de carbasses o naps buits per guiar els esperits o de fer servir aquestes mateixes hortalisses il·limuniades per “fer la por” tallant els forats en formes de cares malèvoles —com es fa a Halloween. Sigui com sigui, és la festa de la tardor, la celebració del crepuscle de l’any, així que tot el que posi en relleu tant la seva dimensió més física (natural), el visible, com la seva dimensió més vertical, l’invisible —ambdues sovint massa allunyades del món de la nostra societat (on són els nostres boscos?, on les nostres ànimes?)—, és pertinent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot això per dir que per mi comença oficialment la setmana de la Castanyada i començo celebrant-la aquí amb un poema que estén les seves fosques ales tant cap a la natura com cap a l’invisible, en tant que allò que converteix en símbol és una au, i allò del que aquesta au es converteix en portal és el <i>mai més</i>: missatger del més enllà, metàfora poètica, canta una història i, alhora, la teoria literària del seu autor, i ho fa sonorament, amb sons on reverbera l’atmosfera ombrívola i sobrenatural de la seva narració —tot i que això en català es perd. Us deixo a les imatges els primers versos de <i>The Raven</i>, d’Edgar Allan Poe, de la traducció al català de Txema Martínez que podeu trobar a <i>Edgar A. Poe. Poesia completa</i>, publicat per Quaderns Crema.</div><div style="text-align: justify;"><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">EL CORB</span><br style="text-align: start;" /><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Una infausta mitjanit, mentre</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">feble i esvaït</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">cavil·lava entre curiosos i rars toms</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">d'antics sabers,</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">fent cops de cap, malaltís, vaig sentir uns tocs</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">d’improvís,</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">com si algú colpís, colpís, al portal</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">del meu recés.</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">«Deu ser algú—vaig dir—trucant al portal</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">del meu recés,</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: start;">tan sols això i no res més».</span><br style="text-align: start;" /><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Recordaré clar per sempre que va ser un gèlid desembre</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">quan tètrics llums van encendre el terra</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">des dels brasers.</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Jo anhelava un nou demà i als llibres</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">buscava en va</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">un consol al meu pesar, com si</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Lenora visqués,</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Lenora, rara i radiant, ara nom</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">d'angels només</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">aquí sense nom mai més.</span><br style="text-align: start;" /><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">I un trist mormol d'esquitllentes de les cortines</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">magentes</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">m'estremia fins a omplir-me d'horrors mai</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">sentits adés,</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">…</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: right;">Entrada publicada a Instagram el 25 d'octubre de 2023</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://www.instagram.com/explore/tags/lletraferits/">#lletraferits</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/elreductecatal%C3%A0/">#ElReducteCatalà</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/literatura/">#literatura</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/tradicions/">#tradicions</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/folklore/">#folklore</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/poe/">#Poe</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/theraven/">#TheRaven</a> <a href="https://www.instagram.com/explore/tags/elcorb/">#ElCorb</a></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-41153771189283421082023-10-16T20:43:00.007+02:002023-10-16T20:57:18.225+02:00Celebrant Oscar Wilde. Dues conferències<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUqq5TsZ17-Rm2vjeN5Q3rBTLl0XhYOmSc-B4IxG3slj8aERG1-K6K2oKqTj4ltkpNlfSVlFWQrt_5Jh9NtyuRsr368Y_N_gvSfQ7EXUpaqFmvXSA7fm6pDsMWxz9EU_2q8O50zRCJXcxNrR004-1KY530N636mWQ58zlkcMWHq2VeZd58agfyyikFPBk/s2972/20231016_193650.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2972" data-original-width="2230" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUqq5TsZ17-Rm2vjeN5Q3rBTLl0XhYOmSc-B4IxG3slj8aERG1-K6K2oKqTj4ltkpNlfSVlFWQrt_5Jh9NtyuRsr368Y_N_gvSfQ7EXUpaqFmvXSA7fm6pDsMWxz9EU_2q8O50zRCJXcxNrR004-1KY530N636mWQ58zlkcMWHq2VeZd58agfyyikFPBk/s320/20231016_193650.jpg" width="240" /></a><div style="text-align: justify;">L'octubre solia ser el meu mes preferit: el mes per antonomàsia de la tardor i de la seva celebració, la Castanyada. Ara, si bé ja no puc celebrar la tardor en tota la seva plenitud, és a dir, amb el fred i les pluges que li eren propis —i l’alegria extra que això imprimia al recolliment casolà—, almenys continuo tenint motius per celebrar: l’aniversari d’Oscar Wilde i el fet que 169 anys després del seu naixement s'estigui publicant al català.</div></div><div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">Trobar-me amb Wilde és sempre una alegria (un festival, de fet): acotxar-me en el seu pensament m’és reconfortant i vivificant, i així ha estat també amb la lectura de <i>Dues Conferències</i> que enguany ha publicat la revista La Lectora. El primer text, <i>L’art i l’artesà, </i>té el seu origen en les conferències que Wilde va donar el 1882 al llarg de la seva gira pels EUA. El segon, <i>Conferència als estudiants d’art</i>, va ser escrita i llegida el 1883 a Westminster. Ambdós textos giren entorn de l’estètica, àrea central del pensament de Wilde, i estan precedits per una brevíssima però excel·lent introducció, a càrrec de Gerard Cisneros, traductor també dels textos, que permet ubicar les idees i les propostes de Wilde respecte dels moviments culturals i les reflexions crítiques que la modernització industrial de la societat va suscitar en alguns pensadors de l’època. I és que Wilde, més enllà de la figura del dandi d’enginy portentós, de l’escriptor gai que va escandalitzar la societat victoriana i del màrtir en què aquesta el va convertir, més enllà del Dorian Gray i de les obres de teatre, era un pensador l’obra assagística del qual mostra el profund abast de la lucidesa reconcentrada en la brevetat dels seus enlluernadors epigrames. Els seus assajos no només permeten una millor apreciació dels múltiples nivells de la seva obra literària i de les subtileses de les seves paraules, ràpides i aparentment lleugeres com la llum, endimoniades fins a la paradoxa, sinó que conviden al replantejament de convencions i idees tan naturalitzades que molts ni detecten que són ideals i no realitats —la transvaloració de valors, tal com ho anomenà Nietzsche*. </div></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLTVsnrI0L9uWtQUDLEkZojLKhngTGe-HRZP9vyQkdKo5peLKekOFwgxG5x6dMm1UKI9lNXMZrFvEo_ivlfVGYZvLMQB4J1AVU4e-aYm43s-Oho8TNfFKTOeEz1geEQ7LmkPFP_IhW0I57wSViKW9z3AEoNBh2HLOOHXYnvjDvXKGC2aecJtWd-Uqon3U/s2816/20231016_081311-01.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2816" data-original-width="2252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLTVsnrI0L9uWtQUDLEkZojLKhngTGe-HRZP9vyQkdKo5peLKekOFwgxG5x6dMm1UKI9lNXMZrFvEo_ivlfVGYZvLMQB4J1AVU4e-aYm43s-Oho8TNfFKTOeEz1geEQ7LmkPFP_IhW0I57wSViKW9z3AEoNBh2HLOOHXYnvjDvXKGC2aecJtWd-Uqon3U/s320/20231016_081311-01.jpeg" width="256" /></a></div><div>Per això, a més d’aquestes conferències, vull fer menció d'altres traduccions al català de les seves obres més filosòfiques de les quals ara mateix disposem: l’assaig <i>L’ànima de l’home sota el socialisme</i>,<i> </i>que ha estat publicat, i retraduït, també aquest any per Edicions de la ela geminada; <i>El crític com a artista</i>, publicat per la mateixa editorial; i <i>La decadència de la mentida</i>, publicat per Quaderns crema fa uns anys però tampoc no gaires. Tres assajos fonamentals de Wilde que tenim la sort de poder celebrar en català.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><span style="color: #e06666;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;"><b><i>Dues conferències,</i></b> Oscar Wilde</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;">. Traducció de Gerard Cisneros. La Lectora, 2023.</span></span></div><div><br /></div><div><br /></div><div>* Amb Nietzsche, que va ser coetani seu, Wilde no només va compartir pensament, almenys pel que fa a la transvaloració de valors, i any de mort, sinó que també, quasi, quasi, la data d'aniversari —Nietzsche era del 15 d'octubre. Casualitat, i curiositat, que em va deixar bastant frapada quan la vaig descobrir i que comparteixo per si a algú li passa com a mi amb aquestes coses.</div><div><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-30230255962818756522023-04-02T00:00:00.019+02:002023-11-09T20:01:00.196+01:00Una nit. Domènec Guansé<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_C-bwEtJ2JT-0-bXSBSW5hYgOmQTd1b5e_HNfhp697WmCYqsAlDkLj1-3vzfJpwKJ2IzQp1vuT-98XFN8oaKjEV719-qVjJb4-XeMFeyCRYviCEVVXTx_De3rftdV9eBZriWNTMik2mP8MsjbOmS9dp9a2sGcNoZkeVAJYc7jaoxF9eqyNDuf3u1E/s2974/20230321_Una%20nit.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2974" data-original-width="2376" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_C-bwEtJ2JT-0-bXSBSW5hYgOmQTd1b5e_HNfhp697WmCYqsAlDkLj1-3vzfJpwKJ2IzQp1vuT-98XFN8oaKjEV719-qVjJb4-XeMFeyCRYviCEVVXTx_De3rftdV9eBZriWNTMik2mP8MsjbOmS9dp9a2sGcNoZkeVAJYc7jaoxF9eqyNDuf3u1E/s320/20230321_Una%20nit.jpeg" width="256" /></a></div><div style="text-align: justify;">Podem conèixer l’altre? És possible saber qui és o com és? Què el mou o què pretén amb els seus actes? Fins a quin punt som tan sols capaços de copsar aquests actes? És que no són els límits de la nostra mirada el que els defineix? És que podem mirar enfora des de fora de nosaltres mateixos? On acabem nosaltres i on comença l’altre?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Maurici es retroba amb Aurèlia, de qui se n'havia apartat ara feia encara no un any, arran de la notícia de la seva mort: s'hi retroba en el seus records, en els quals s'endinsa com un espeleòleg dins la terra —i en recorre el túnel que la relació amb ella hi va obrir. Així és com la veiem, a través dels ulls d’ell: bonica, fetillera, dolça i juganera, amable i tendra a vegades, interessada i cruel d’altres. Se’ns presenta com una criatura ambigua, plena d’antinòmies, <i>inherents, se sol dir, a l'ésser humà. P</i>erò són certes, aquestes contradiccions? O són només aparents: degudes potser a una mirada que no ho arriba a veure tot, o a una mirada que no parteix d'una lent transparent i immaculada? En el viatge introspectiu que Maurici farà al llarg de la nit de vetlla en què se centra aquesta història, podrem observar com la duplicitat d’Aurèlia en realitat respon a la visió fragmentària i esbiaixada d'ell.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;">«Era possible d’haver estat tan cec? Era possible una interpretació tan falsa dels sentiments i les actituds d’Aurèlia? I per part d’un home com jo, que no solament l’adorava sinó que patia tant per culpa de la falsa imatge que me’n feia? I tot per què? Per manca de coratge, de confiança en mi mateix, per pessimisme.»</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els límits de Maurici no només redefineixen els actes d’Aurèlia (i encara més, també les seves intencions), sinó que al fer-ho, la deformen i la malformen, quan en veritat, més que no pas a ella el que veu és un reflex de si mateix. Aquests límits estan fets no només d’inseguretats i de mesquineses, sinó també d’ideals: vels imposats a les dones en general i a la dona digna del seu amor en concret —i tot ho projecta damunt d’Aurèlia, la qual cosa fa que aleshores es desdobli en àngel i dimoni, en dona <i>angelicata</i> i dona fatal, ideal i anti-ideal. En aquest sentit és interessantíssima, i molt poètica —sobretot en el marc d’una estètica decadentista—, l’encarnació de l’ideal en la mort:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;">«I com la mort, horrible com és, pot mostrar encara una imatge tan bella? […] ¿Per què ella en vida no havia estat així? Vull dir tan suau, tan dolça, tan púdica, tan tendra com expressava, tardívolament, el seu rostre. Però ¿quin era el seu rostre veritable? La mort no li hauria potser llevat la màscara i, en el seu despullament, no mostraria millor que mai la veritable fesomia, l’expressió més genuïna d’Aurèlia? No res de tan semblant a aquella Aurèlia morta —molt més semblant, sobretot, que l’Aurèlia vivent—, l’Aurèlia dels meus somnis.»</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta associació de l’ideal i la mort és molt reveladora, tant pel que fa a aquest ideal, com pel que fa a l’amor de Maurici, i confirma el que ell anirà descobrint al llarg de les, no tan fosques, hores de vetlla: tot allò que l'ombra del seu jo li havia ocultat, no només sobre Aurèlia, sinó sobre si mateix. I és que arribats a aquest punt, la pregunta sobre la nostra capacitat per conèixer l'altre es transforma en la sospita de la nostra incapacitat per coneixe’ns a nosaltres mateixos, la qual explicaria força bé el que sembla ser que era un dels interessos de Guansé: la volubilitat dels nostres sentiments, a la qual jo hi afegeixo el qualificatiu d’<i>aparent</i>. Ja que, de la mateixa manera que la visió fragmentada i vaporosa de l’altre ens pot fer pensar que està ple de contradiccions i d’incoherències, el desconeixement de nosaltres mateixos pot fer-nos creure en uns sentiments que no són reals, en tant que l’objecte al qual es dirigeixen no és més que un fantasma procedent de la boira de la nostra ceguera i que poca cosa té a veure amb el seu origen de carn i òs. Maurici no estimava a Aurèlia, sinó la seva imatge d’ella —i per això troba que el seu cos buit s'assembla més a ella que ella mateixa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, més que un «reflex de l’ambigüitat amorosa», que diu Antoni Isard en el magnífic pròleg que signa, aquesta dualitat femenina seria un reflex del propi autodesconeixement, o com Isard ho anomena, del «caràcter insondable de la psicologia humana». I en aquest sentit <i>Una nit</i> és esplèndida: una novel·la que participa de la corrent psicologista que es va estendre entre els modernistes europeus (com Woolf o Zweig) i de l’exploració de la consciència (Proust o Joyce), i que ho fa amb una gran lucidesa i potència analítica, a més d'un refinat domini estilístic. Una novel·la en què aquesta modernitat pren motius típicament decadentistes —com ho són tant la dualitat femenina que comentava, com la mort i el cadàver d’una jove bella i estimada—, amarant-se així de les ombres envellutades del romàntic*, cosa que pels meus gustos la fan ser una autèntica delícia. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">* Llegiu «romàntic» en el sentit de castells en runes en mig de llacs boirosos o envaïts per una frondosa flora silvestre —no de Cupidos amb arcs i fletxes, ni xocolates cardioformes. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><br /></div><b><u>Fragments</u></b><div><br />«Hi ha una distància enorme entre la idea que ens fem de les coses i les coses mateixes. Contra les idees podem lluitar, esvair-les com fantasmes vans. No podem res contra la realitat que se’ns fa tangible en un cadàver.»</div><div><br /></div><div>«La idea del mai més se’m feu aleshores present d’una manera aterridora. Mai més!… Aquell vel que ara la cobria es faria més espès, esdevindria una boira d’una intensitat impenetrable. La figura d’Aurèlia, els rastres de la seva bellesa mortal es fondrien completament. Només me’n quedaria el record. Però ¿què és el record? Una nostàlgia que ens excita els sentiments i que ens deixa insatisfets, una ombra que atreu els nostres braços i que no es deixa abraçar.»<br /><br />«¿I com la reveuria, en tot cas, si la Resurrecció de la Carn no és un somni de la mateixa carn revoltada davant de la idea del no-ésser? Seria àngel o diablessa?»</div><div><br /></div><div>«Si la nit és l’imperi de la mort, la qual s’hi revesteix de totes les seves potències misterioses, el dia pertany als vivents i arrabassa a la mort el seu prestigi.»</div><div><br /></div><div><div>«Vull judicar Aurèlia i el meu cas objectivament, però sóc presoner del més fal·laç subjectivisme.» </div><div><br /></div><div>«Hi ha homes que sembla que hàgim nascut per a enyorar-nos sempre, per a desitjar impossibles, per a estimar les ombres que ens estenen els braços i que no es deixen mai abraçar. Divines atraccions, fantasmes divins que mai no seran nostres… »</div></div><div><br /></div><div><br /></div><div><i style="color: #6eb4a8; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;"><b>Una nit</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;">, Domènec Guansé, 1935</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;">. Adesiara, 2022.</span></div><div><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;"><br /></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-42907791745706702642023-01-31T20:01:00.005+01:002023-11-09T20:27:07.820+01:00Montaigne i la subjectivitat moderna<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM3oC9A-z-FY4JEtZLq39QzWj9IjzeGDA6FAAFnMEHK1xZOqtNqXW4Z_1PvqXpu2JGXCFU49mpI0MZPwNBSoMVSuWhb-bBX90nW6A38_0CFZqlzh-yMHQJKA17xmiPkPaeFQ-sVcZI35tBWQnlhFeTKZ0kSBHSzezEKkr-0dJDCivkiXDZLmbjm5f-/s1126/Montaigne.%20Petit.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1126" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM3oC9A-z-FY4JEtZLq39QzWj9IjzeGDA6FAAFnMEHK1xZOqtNqXW4Z_1PvqXpu2JGXCFU49mpI0MZPwNBSoMVSuWhb-bBX90nW6A38_0CFZqlzh-yMHQJKA17xmiPkPaeFQ-sVcZI35tBWQnlhFeTKZ0kSBHSzezEKkr-0dJDCivkiXDZLmbjm5f-/s320/Montaigne.%20Petit.jpeg" width="256" /></a></div><div style="text-align: justify;">La subjectivitat (la identitat o el jo) si en algun lloc existeix segur és dins de la cultura. Però no sempre ho ha fet de la mateixa manera: la manera com l’entenem actualment cristal·litzà amb la modernitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb la modernitat el subjecte passà a situar-se al centre del coneixement. És el que en filosofia s’anomena el <i>gir copernicà</i> o <i>gir subjectivista</i>, que consisteix a posar en dubte la capacitat de conèixer el món, les coses en si, independentment de les condicions de possibilitat de coneixement del subjecte que el contempla. Si bé això quedà formulat últimament per Kant (1724-1804), ja en Descartes (1596-1650) es donà un viratge de la filosofia on la pregunta per l’essència tombà cap a una teoria del coneixement —és a dir, la pregunta per l’ésser continuà sent vigent però aquest ara passava pel subjecte que coneix. Descartes juntament amb Montaigne (1533-1592) són vistos com els autors amb què es començà a configurar la subjectivitat moderna.</div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><div><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">«</span><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">El subjecte modern no sorgeix en contacte immediat </span></div><div><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">amb </span><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">el món, </span><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">sinó en una habitació apartada en la qual </span></div><div><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">el pensador </span><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">està sol amb si mateix</span><span style="background-color: white; color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">»</span></div></div><div style="text-align: right;">Peter Bürger, <i>La desaparició del subjecte</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb la modernitat la subjectivitat esdevingué reflexiva, és a dir, el subjecte ja no es dona directament com a subjecte: per trobar-se a si mateix ha de pensar-se. Amb Montaigne i la seva obra els <i style="text-align: start;">Assaigs</i> això és fa plenament visible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els <i>Assaigs</i> consisteixen en una sèrie de textos que Montaigne escriu entre 1572 i 1592, on en cadascun d’ells reflexiona sobre un tema diferent. Els temes de què tracta són tan diversos com el penediment, la mentida, els caníbals, uns versos de Virgili, cotxes, etc. No obstant, tal i com ja anuncia a la carta al lector, «jo mateix sóc la matèria del meu llibre», el fil conductor és sempre ell, el subjecte Montaigne: no s’acosta als objectes des del coneixement establert, no pretén fer un compendi del coneixement que es té sobre allò que centra el seu interès (tot i que va citant i referint coses que en pugui saber, que no és poc per la seva vasta cultura), sinó que el que fa és acostar-s’hi des de la seva experiència personal amb aquell objecte —explora, assaja, no només l’objecte sinó què en pensa ell, és a dir, s’assaja també a si mateix, i així és com es va construint, en la seva pluralitat, com a subjecte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’objectiu de Montaigne amb els Assaigs és coneixe’s a si mateix. I no des d’un sol criteri, un sol aspecte d’ell, o un esdeveniment que reordeni tota la seva vida i unifiqui el seu jo. I és que Montaigne veu que ell no és sempre el mateix: no hi ha una identitat ídem. Montaigne vol deixar un retrat d’ell integral —consagra el llibre «a la comoditat particular dels meus parents i amics, de manera que, quan m’hagen perdut (fet que prompte els succeirà), hi puguen retrobar alguns trets de les meues condicions i humors, i així nodriran més íntegrament i vivament el coneixement que han tingut de mi». Per això el que fa és agafar-se en tants instants com li és possible, i així, es va capturant a si mateix, sempre des del moment en què escriu, en la mesura que va pensant sobre allò que li ronda.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat aquesta inestabilitat del subjecte, sobre la qual Montaigne va insistint, el que veiem a través dels assaigs és com aquest subjecte justament va prenent forma. El subjecte pren forma amb l’escriure: l’identitat, el subjecte, no precedeix l’escriptura sinó que n’és producte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Al modelar en mi aquesta figura, he hagut d'arreglar-me i compondre'm tan sovint per reproduir-me, que el model ha cobrat fermesa i en certa mesura forma ell mateix. Al representar-me per a altres, m'he representat en mi, amb colors més nítids que els que abans tenia. No he fet més el meu llibre del que el meu llibre m'ha fet a mi —llibre consubstancial al seu autor, amb una ocupació pròpia, membre de la meva vida, no amb una ocupació i finalitat tercera i al·liena com tots els demés llibres —».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 14.4px; text-align: left;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="font-size: 16px; text-align: justify;"><b><i>Assaigs,</i></b> Michel de Montaigne, 1595</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="font-size: 16px; text-align: justify;">. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 14.4px; text-align: left;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="font-size: 16px; text-align: justify;">- Traducció de Vicent Alonso</span></span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px;">, 2006. Proa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px;">- Traducció d'Antoni-Lluc Ferrer</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px;">, 1984</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px;">. Edicions 62.</span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px;"><br /></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-40792207285121721192023-01-31T19:08:00.015+01:002023-11-09T22:08:43.421+01:00Oscar Wilde. In memoriam, d'André Gide<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisd04l3c1jYDDGelivEMuDyoPTyXNbr_cACzKlGq33FMRRQDmOPl7UHQWmJ0ETqxB-vELidKvt2QgDqEaO6nbhJKVzjB3iRq-EdTH-uLseFa6QFf7ttFv7YMsEjkzrkK2-ZDR1KDsjgZ9TKU1K3vjNOiaBXIbT_EoxTjnlGaWuOKyfwZTkm6tHVgKR/s1135/In%20memoriam.%20Gide.Petit.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1135" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisd04l3c1jYDDGelivEMuDyoPTyXNbr_cACzKlGq33FMRRQDmOPl7UHQWmJ0ETqxB-vELidKvt2QgDqEaO6nbhJKVzjB3iRq-EdTH-uLseFa6QFf7ttFv7YMsEjkzrkK2-ZDR1KDsjgZ9TKU1K3vjNOiaBXIbT_EoxTjnlGaWuOKyfwZTkm6tHVgKR/s320/In%20memoriam.%20Gide.Petit.png" width="254" /></a></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Com els filòsofs de Grècia, Wilde no escrivia sinó que parlava i vivia la seva saviesa, confiant-la imprudentment a la memòria fluïda dels homes, i com inscrivint-la en aigua. Que els qui l'han conegut més extensament escriguin la seva biografia; algú dels qui l'ha escoltat amb més avidesa, explicarà simplement aquí alguns records personals.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest petit volum recull dos textos d’André Gide sobre Oscar Wilde: <i>In memoriam</i> i <i>El De profundis</i>. Aquest últim consisteix en una petita crítica, «un esbós», com s’hi refereix el mateix autor, sobre <i>De profundis</i>, apareguda el 1905 a la revista de literatura <i>L’Ermitage</i>. Tot i l’interès que pugui tenir com a tal, però, el primer text és el que em sembla el més interessant i valuós.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Escrit el desembre de 1901, un any després de la mort de l’escriptor irlandès, <i>In memoriam</i> és un petit homenatge a la memòria, i en defensa, del seu malaurat amic. Gide hi consigna breument, des del moment en què el va conèixer fins a l'última vegada que el va veure el 1898, diverses trobades i converses que hi va mantenir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Avui, que s’ha calmat tot rumor indiscret al voltant d’aquest nom tristament famós, que la multitud finalment s’ha cansat després d’haver elogiat, ser sorpresa, i de maleir, potser un amic pugui expressar una tristesa que perdura, aportar, com una corona sobre una tomba abandonada, aquestes pàgines d’afecte, d’admiració i de respectuosa pietat.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És curiós topar-se amb que Gide afirma, en el text del 1901, que Wilde no era «un gran escriptor». Ell mateix, a l’<i>avís</i> que precedeix aquest recull que va ser publicat el 1911, ja diu que aleshores va «parlar de l’obra de Wilde, i en particular del seu teatre, amb injusta severitat», en part, diu, «enganyat» pel «desdeny divertit» que el mateix Wilde mostrava per les seves comèdies. Com Gide relata, en una trobada que va tenir lloc a Argel, just abans que Wilde s’embarqués cap al procés que acabaria amb la seva condemna, Wilde li va dir:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Vol saber el gran drama de la meva vida? És que he posat el meu geni a la meva vida; no he posat res més que el meu talent a les meves obres.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">Al que Gide hi afegeix:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Era ben cert. El millor de la seva escriptura no és més que un reflex pàl·lid de la seva brillant conversació.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #6eb4a8;"><i style="background-color: white; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px; text-align: justify;"><b>Oscar Wilde. In memoriam</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;">, André Gide, 1911</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;">. Traducció al castellà de </span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify;">Luis </span></span><span style="background-color: white; color: #6eb4a8; font-size: 16px; text-align: justify;">Baudizzone, 2022. Archivos Vola.</span></div><div><div><br /></div><div><i><span style="color: #a597bf;">En relació a l'edició que he llegit, voldria apuntar que no està gens cuidada —hi ha molts errors tipogràfics. La traducció, però, ja estava feta, i m'ha semblat (pel poc francès que sé) prou correcta. Però si us interessa el text, també podeu trobar-lo a la web del Projecte Gutenberg.</span></i></div><div><a href="https://www.gutenberg.org/files/54393/54393-h/54393-h.htm#Page_265"><i><span style="color: #a597bf;">https://www.gutenberg.org/files/54393/54393-h/54393-h.htm#Page_265</span></i></a></div></div><div><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-72452911914773064342022-12-15T16:02:00.005+01:002023-11-09T22:11:22.864+01:00Vida, obra i bogeria de Friedrich Hölderlin de Wilhelm Waiblinger <div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYm4Af-qSr7wS1yVQrll76j1kyeF77TYEegXuaczbp8yROpfmmQP6XB-x739WRm3G-yghj6albgghx_7divp4IJp1pHOiC_X05SBgIHhGnu1-m_q1729emZQIAhZwvodk9fwoymFp9DXVzyGofodspTzmSgKPNUn7CvNYFT2v81uoyCqtmBXuUCOR/s2336/20221215_160055.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2336" data-original-width="1868" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDYm4Af-qSr7wS1yVQrll76j1kyeF77TYEegXuaczbp8yROpfmmQP6XB-x739WRm3G-yghj6albgghx_7divp4IJp1pHOiC_X05SBgIHhGnu1-m_q1729emZQIAhZwvodk9fwoymFp9DXVzyGofodspTzmSgKPNUn7CvNYFT2v81uoyCqtmBXuUCOR/s320/20221215_160055.jpg" width="256" /></a></div>Friedrich Hölderlin (1770-1843), un dels noms més célebres associats al primer Romanticisme alemany (1), pensador vinculat, juntament amb Schelling i Hegel, al naixement de l’idealisme, «un dels més grans poetes de la tradició occidental moderna» (Llovet dixit) (2), no va rebre el reconeixement que havia perseguit en vida fins al segle XX. Ell, de fet, va acabar els seus dies a la renombrada —precisament a causa d’ell— torre de Tübingen, «la torre del boig», on, acollit per l’ebanista Zimmer, gran admirador de la seva obra, el poeta i pensador va passar la segona meitat de la seva vida, retirat del món a causa dels problemes de salut mental que va patir. Justament aquí és on el va conèixer l’autor d’aquesta petita biografia, Wilhelm Waiblinger, que mentre estudiava en el mateix seminari pel qual havia passat Hölderlin de jove, hi acudia amb freqüència per visitar-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Waiblinger traça un breu recorregut biogràfic des de l’infantesa del poeta fins als anys en què ell mateix el va conèixer, a partir d’aquells fets, episodis vitals o relacions que considera que puguin haver tingut cap rellevància especial en el «seu destí posterior». Alhora, també hi va referint algunes de les seves obres. La part més interessant, no obstant, és justament aquella de la qual ell n'ofereix el seu testimoni, i que, de fet, ha servit com a font per a la posterior elaboració de biografies més extenses, així com també per intentar dilucidar, des dels coneixements de la psiquiatria moderna, el que es dilueix en el buit del terme «bogeria» —que s’especula que podria ser algun tipus d’esquizofrènia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És una oportunitat molt estranya, en el sentit de privilegiada, el poder acostar-se a un d’aquests grans noms que ens arriben a través de la literatura (o la història) d’una manera tan relativament propera com és a través del relat que en pot fer un amic, o almenys algú que li ha estat més o menys proper. L’escriptura delicada del biògraf dona a conèixer un Hölderlin que, tot i la seva dificultat per relacionar-se amb els demés, continua sent algú gentil, un home que no ha perdut la bondat innata i les bones maneres que l’havien caracteritzat; un poeta que continua escrivint des de l'entenebriment, la ment del qual potser encara la natura (de la qual tant n’havia begut el seu esperit creador) podia continuar dissipant i esclarint.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per mi ha estat una porta d'entrada a Hölderlin, a qui només coneixia de nom. He continuat llegint la biografia, aquesta ja més detallada i enriquida a nivell filosòfic, que Safranski també ve fer del poeta, i iniciant-me en la seva poesia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><u><b>Notes</b></u></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1) En realitat, Hölderlin no encaixa plenament en el Romanticisme.</div><div style="text-align: justify;">2) Pròleg de<i> L’arxipèlag</i>, Quaderns Crema, 1999.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><u><b>Fragments</b></u></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>«Fou així com em vaig anar avesant a ell i vaig deixar de banda l'horror que experimentem en trobar-nos a la vora d'esperits semblantment mancats de llibertat.» <br /><br />«Tan sols em disposo a comunicar senzillament les observacions i comentaris que m'assaltaven tot tractant amb ell.» <br /><br />«La infinita delicadesa que configurava aquell jove esperit, la seva natura noble, tendra, plena de sentiments pregons, però excessivament sensible, una fantasia agosarada i intrèpida que ja en els anys més primerencs es gronxava en somnis poètics [...].» <br /><br />«Dotat de talents, del millor cor, de les maneres més agradoses, d'un rostre amb la fesomia més expressiva i plaent, el jove Hölderlin no podia sinó agradar i atraure tant els joves com els vells.» <br /><br />«El noble Schiller li professava una gran estimació, valorava extraordinàriament els seus esforços i deia que era qui posseïa més talent entre tots els seus compatriotes.»<br /><br />«Però ja s'havia emparat d'ell una profunda melancolia a causa de la qual defugia la gent, es recloïa amb pany i clau, s'abandonava a la seva pena, i així preparava de manera diligent i intencionada aquell estat que ja no podria trigar gaire a assolir si tan sols s'afegia un element.» <br /><br />«El seu esperit ja no va recuperar la claredat, tenia la capacitat de pensar destruïda, els nervis increïblement destrossats, i finalment es va enfonsar en l'horrible estat en què ara es troba.» <br /><br />«"Jo ara m'he convertit en un ortodox, Vostra Santedat! No, no! Jo estudio actualment el tercer volum del senyor Kant, i em dedico molt a la nova filosofia."»<br /><br />«Ara bé, tal com acabem d'exposar, encara té al cap una multitud d'idees metafísiques sublims, i a més encara ara manté un cert sentit per la bellesa poètica, per l'expressió original, i s'expressa immediatament de manera fosca i extremadament curiosa, incapaç tant de retenir les bombolles boiroses sorgides del seu esperit com de donar un gir nou o una consistència clara a aquells records [...].» <br /><br />«Entre ell i la humanitat sencera es bada un abisme incommensurable.» <br /><br />«Impossible establir una veritable comunicació amb ell.»<br /><br />«Com ja he dit anteriorment, no és pas cap boig, no té cap idea fixa, i el seu estat no és sinó una feblesa mental que a causa d'un sistema nerviós destrossat s'ha convertit en una malaltia incurable.»<div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i style="background-color: white; color: #95a566; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>Vida, obra i bogeria de Friedrich Hölderlin</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #95a566; font-size: 16px;">, Wilhelm Waiblinger, 1831</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #95a566; font-size: 16px;">. Traducció de Pilar Estelrich i Arce, 2021. Editorial Flâneur.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #95a566; font-size: 16px;"><br /></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-66791546805589416392022-10-16T20:42:00.014+02:002022-10-17T16:50:17.756+02:00Mòdul 3. Bette Howland<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MUK5w1HcS1-0KaoB54BtQmZIrT25ZrcmS5p-mkfEExnrD30BbIbAzeI9LOWCfW6rT-9VGDO1xNpuxjXPPOeDs1uJitFlTrwJSnJf4--UijudTDekzbt8iaL9xMp7IPcOMIkAHUSZrgg3on8cubp5z5r2n2RLp8JPhmUL-uURWxySXflo9EpNHPNt/s1718/png_20221016_215521_0000.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1718" data-original-width="1153" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1MUK5w1HcS1-0KaoB54BtQmZIrT25ZrcmS5p-mkfEExnrD30BbIbAzeI9LOWCfW6rT-9VGDO1xNpuxjXPPOeDs1uJitFlTrwJSnJf4--UijudTDekzbt8iaL9xMp7IPcOMIkAHUSZrgg3on8cubp5z5r2n2RLp8JPhmUL-uURWxySXflo9EpNHPNt/s320/png_20221016_215521_0000.png" width="215" /></a></div><div style="text-align: justify;">De Bette Howland, escriptora estatunidenca guanyadora d’una beca MacArthur i lloada per la crítica del seu moment, en els últims anys ningú no n’havia sentit a parlar, fins que el 2015 Brigid Hughes, qui havia estat editora de la Paris Review, va trobar en una cistella de llibres a un dòlar un volum de Mòdul 3, publicat el 1974. «Estic segura que heu tingut aquests moments» diu Hughes. «Obres per una pàgina a l’atzar i allà hi ha una frase o paràgraf que ressona poderosament.» Hughes el va comprar i La Segona Perifèria l’ha fet arribar recentment a l’àmbit literari català.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La lectura d’aquest llibre no és plaent. El mòdul 3 és la unitat de psiquiatria de l’hospital on és internada la narradora després d’empassar-se un pot de pastilles per dormir. Basada en l’experiència biogràfica de Howland, la narració retrata el mòdul amb l’eficàcia ferotge d’una càmera. L’ull de l’escriptora, com una lent mecànica, captura amb detall i profunditat l'entorn, i amb paraules que semblen fetes de fotons, i no de lletres, el fixa al paper com si aquest fos un rotllo de pel·lícula. Magistral, però terrible: el lector es troba dins d’una secció de psiquiatria i el panorama és desolador: no és només que l’espai físic de la unitat sigui un lloc que «havia vist temps millors», «ple d’aparells polsegosos que no funcionaven, estintolats pels racons» i on tot està trencat i atrotinat, sinó que les persones que l’habiten es confonen amb aquests objectes. Persones espatllades i abandonades com si fossin ninots humanoides. Persones «estranyes», o «peculiars», com sovint les adjectiva la narradora. I en mig de la crua sordidesa d’aquest escenari poblat de vides absents, el lector es troba sol, perquè ni tan sols no hi troba la narradora. Però deixant sol el lector en mig d’aquesta zona liminar la narradora aconsegueix transmetre-li amb força el sentiment que per norma envaeix tothom qui hi entra: «jo no hauria de ser aquí».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Potser només així, des de la distància que interposa una lent de vidre, es pot comunicar l’estranyesa profunda del que és un mòdul de psiquiatria (o del que era als anys 60), però també la distància lacerant que hi ha entre «el jo» i el món per a qui pateix una malaltia com la depressió. Potser desaparèixer rere una lent és la millor manera de traslladar l'absència de qui està atrapat i apartat dins d’una campana de vidre. Així, el llibre de Howland és autobiogràfic, però impersonal. Aquesta impersonalitat brama descarnadament sobretot al principi del llibre. Tot i així, la cruesa amb la qual les vívides descripcions inicialment distancien i estranyen els personatges que desfilen pel mòdul, progressivament va donant pas quasi a una tendresa que resulta de l’apropament que precisament permet el teleobjectiu amb la qual la narradora ho enfoca tot. A partir de totes les externalitzacions dels seus companys d’internament, la narradora fa zooms empàtics que van cap a l’interior en dues direccions: tant l’interior de qui observa com de si mateixa.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així doncs, tot i que la narradora es deixa a si mateixa força de banda per parlar principalment dels habitants del mòdul i del seu funcionament, no hi és del tot absent i es va fent cada cop més present —a mida que avança el llibre, a mida que escurça la distància amb els altres i amb ella mateixa, és a dir, que va aflorant del col·lapse que l’havia dut a l’intent de suïcidi. No és casual que sigui gairebé al final del text que la narradora revela el seu nom per primer cop: Bette Howland.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest és un dels punts més interessants del llibre, no només perquè la impersonalitat minvant de la forma narrativa sigui un recurs absolutament metafòric del procés de «re-personalització» mental de la narradora, sinó perquè alhora aquest procés va paral·lel, paradoxalment, podria semblar, a la seva integració al grup, al grup inconnex d’individus apàtics que poblen el mòdul. Però és que aquesta «integració» de la narradora, és a dir, l’apropament i identificació si no amb els membres del grup, amb aquells trets que els humanitzen (les emocions, el patiment, les pors…), consisteix justament en la dissolució del grup o de la idea de grup que, de fet, imposa el mòdul, l’hospital i, en últim terme, la societat, i que es basa en l’homogenització aniquiladora dels individus sota la màscara de la bogeria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;">«Al principi no entenia el perquè de les veus embarbussades, les cares de col·locats, l’estranya i uniforme indiferència. M’horroritzaven. Vaig pensar que el que veia eren els pacients en si, i que aquella gent havia de ser molt diferent de mi.»</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però el que veiem a l’entrar al mòdul 3 no són les persones, ni tan sols les malalties que pateixen, sinó sobretot els fàrmacs. Així és no solament com es pal·lia el patiment d’aquests individus, sinó com la institució els controla i els dissol en el col·lectiu dels bojos. Tot i que la institució procura no fer servir aquesta terminologia, aquesta consideració queda palesa en el tracte que els malalts reben i que no s’escapa del retrat que l'autora fa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Individu i col·lectiu. Per si l’obra no oferia ja matèria suficient per a la reflexió sobre el subjecte que permet fer la disrupció dels processos mentals implicats en la seva construcció, articulació o «presencialització», en el fer-se present del subjecte en el món —o potser del món en el subjecte—, amb l’afegit de la qüestió col·lectiva i institucional Howland deixa el lector servit per estona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div>D'altra banda, i des de la faceta d'abast més popular que ofereixen aquest tipus de textos, hi ha el valor del testimoni, que, com ja he apuntat, em sembla potentíssim precissament per l'habilitat literària amb la qual l'autora tracta la seva experiència, incloent-hi el centrar-se en el lloc i no en si mateixa. L'autora no intenta explicar com se sentia ni quin era el seu estat durant l'ingrés: podria explicar-se l'absència de la persona que es dona en una depressió des de la presència? En els moments de l'ingrés ella, o una part d'ella, la que deriva de les funcions cognitives del cervell, no hi era, allà el que hi havia era la malaltia. No parlant d'ella ens parla exactament del que li passava. I ja al final de l'ingrés, quan va reapareixent i comença a recuperar el control del seu pensament, ella mateixa ens ho diu: no va ser ella, no és mai ningú qui en una depressió (o col·lapse, o grip mental, com ella ho diu) pren la decisió de suïcidar-se: </div><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;">«No et pots alçar contra la foscor exterior. No et pots valer de tu mateix, d’arguments, de persuasió racional. En realitat només et cal saber una cosa. Que no és un mateix. Que la força és la de l’enemic. Que tu estàs sola, indefensa, amagant el cap; però que no et vols morir.»</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com deia al principi, no és una lectura immediatament grata, però sí que ho és progressivament i finalment. Un text amb un contingut, com he intentat transmetre, interessantíssim i que basteix la seva forma, i on aquesta, a més, troba moments de pura resplendor en les descripcions que fa de tot el que relata.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fragments:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Això no feia menys grisa la varietat caòtica que veia al meu voltant. Pacients en camises de dormir, pijames, bates i perruques, amb el cap embolicat en tovalloles feixugues com si fossin espectres, amb cares somnolentes i els caps cots, acabaven d’esmorzar i arrossegaven desganadament les cadires pel menjador cap a la sala d’estar.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Jo no hi hauria de ser, allà. Aquesta era la reacció ordinària, mitjana, podríem dir que normal. A l’M-3 topaves amb la força terrible d’una generalització, i t’hi havies de resistir, la teva individualitat havia de fer un esforç. Qualsevol cosa per negar aquell estat lúgubre, inert, col·lectiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">»La primera cosa en què em vaig fixar va ser en la uniformitat en l’aparença, l’abandó en l’expressió i la indumentària. Tothom tenia el mateix aspecte, en essència: un aspecte peculiar.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Érem cares, no pas cossos i ànimes.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Allà, a la secció, mentre el sol baix de la tarda passava nedant entre les franges de la finestra barrada com peixos de colors en un aquari melangiós.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«La vida a l’M-3 no tenia gaire realitat per a cap de nosaltres.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Sigues l’ocell guia de la Cootie —va dir a la Simone.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">»El corb de la Cootie. Hi havia alguna cosa pròpia d’aquest ocell en la Simone. Era una figura folklòrica, espiritual; els dits llargs i ossuts, els cabells forts i aspres, els ulls encastats en els culs d’ampolla de les ulleres.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«La petita habitació sembla del tot inundada de la llum que entra per l’estreta finestra de vidre nou. És com si una galleda d’aigua grisa i amarga —una de les galledes d’aigua amb sabó que sempre hi ha pels passadissos— s’hagués tombat i se’ns hagués vessat per sobre.» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Tu? Qui és aquest Tu? Hi ha un Tu?» </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Se’t recompensaria —és a dir, sortiries d’allà— només si adoptaves la mateixa aparença de totes les altres coses. Si et fonies amb el que t’envoltava. I aquesta era la primera impressió que tenies quan entraves a la secció: que aquelles formes i aquelles siluetes s’havien fos de debò amb l’ambient, que havien passat a formar part del mobiliari.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«És com viure en un escenari —va comentar—. Sempre n’estan canviant el decorat.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">»Només que el decorat som nosaltres— vaig dir jo.» 199</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Al principi no distigeixes qui plora, no pots escatir d’on ve el soroll de tan esmorteït, agut i amagat que és; però alhora sembla escampar-se per tota la secció. És que algú hi ha entrat una criatura? O un animaló, tancat en algun lloc? Però queda tan a prop que gairebé podria estar aquí dins; podria venir de mi, de la meva pròpia panxa […] Però se suposa que aquell soroll el fa la Charlotte, que és la Charlotte mateixa qui plora, l’autèntic so de la seva ànima, que xiscla entre una trama d’ossos i radis i un garbuix de canonades.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">»No, aquell no era un bon lloc per practicar la individualitat, l’expressió personal. Podies acabar expressant algú altre.» </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">«Jo sentia una afinitat pertorbadora amb ella, una mena de connexió íntima i dolorosa. La seva ànima es trobava en transició, el son del seu esperit s’havia trencat. Però en ella tot estava elevat a l’enèsima potència; posseïa el poder d’un general. Aquell era el seu curiós do. La noia era un retrat de la meva ànima.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«No et pots alçar contra la foscor exterior. No et pots valer de tu mateix, d’arguments, de persuasió racional. En realitat només et cal saber una cosa. Que no és un mateix. Que la força és la de l’enemic. Que tu estàs sola, indefensa, amagant el cap; però que no et vols morir.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«L’essència de tots els sermons és que realment et pots ajudar a tu mateix; et pots redreçar, fer un esforç i volar com cal. Però, i si arriba un moment en què no pots?»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Els pensaments que s’havien interposat entre el meu coixí i jo no eren els meus propis pensaments: eren una ocupació enemiga.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Nit rere nit, així que els llums estaven apagats, la foscor començava a moure’s; em passava per davant com un paisatge: aspre, muntanyós, ple d’espines de bardisses. No parava d’avançar, en sentia la brisa a la cara. Vaig pensar que devia ser la vall de l’ombra de la mort.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #26caba;"><i style="background-color: white; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>Mòdul 3</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">, Bette Howland</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">. La Segona Perifèria, setembre del 2022.</span></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-6033008064529124582022-08-15T13:19:00.005+02:002022-08-16T09:39:15.585+02:00Tras los límites de lo real. David Roas<div class="Ar Au Ao" id=":1eo"><div aria-label="Cos del missatge" aria-multiline="true" class="Am Al editable LW-avf tS-tW tS-tY" g_editable="true" hidefocus="true" id=":1at" itacorner="6,7:1,1,0,0" role="textbox" spellcheck="false" style="direction: ltr; min-height: 280px;" tabindex="1"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1yMPWVwp56-i5EQ3NLBfnPGWiwt7LtCpH2Zq-QHVpR14sdl16bCbvQAcOUhRaRnc7ebLPYOl-5RuubJ1L5mk2ssFU_dmdrBPA5NWsrA3Cxfn-4S63HTMs-r5TiO_nWO4L1lsQms3oR-Tg4-DtenHWs9kRdH27E0CJNA3wCL81BMlVobzSlx89fdwz/s2035/Roas2.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2035" data-original-width="1614" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1yMPWVwp56-i5EQ3NLBfnPGWiwt7LtCpH2Zq-QHVpR14sdl16bCbvQAcOUhRaRnc7ebLPYOl-5RuubJ1L5mk2ssFU_dmdrBPA5NWsrA3Cxfn-4S63HTMs-r5TiO_nWO4L1lsQms3oR-Tg4-DtenHWs9kRdH27E0CJNA3wCL81BMlVobzSlx89fdwz/s320/Roas2.png" width="254" /></a></div><div style="text-align: justify;">El fantàstic. Per poder parlar del fantàstic primer cal parlar de la realitat, perquè el fantàstic comença allà on aquesta acaba. No la realitat empírica, tot i que també hi està implicada, sinó la realitat: l’«espai» que engloba els llocs, el temps i els esdeveniments que compartim amb els altres, i amb el qual s’entreteixeixen les nostres vides.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La realitat és un constructe. Només cal tenir els ulls oberts per veure-ho. Observació, reflexió, i potser patir-la més enllà de l’intel·lecte, en la pròpia pell, en la pròpia ment —i no necessàriament en aquest ordre: probablement la pell va abans que els ulls. Nosaltres fem real la realitat. Nosaltres el grup: la societat. El món real, com també l’anomenen, és una entelèquia compartida i edificada sobre el poc que amb els nostres —meravellosos però limitats— sentits podem captar de la realitat empírica i el que d’això, juntament amb les preconcepcions heretades i no qüestionades, en pot fer el sentit comú més babau —aquell que limita el pensament a la racionalitat decimonònica i ignora els coneixements filosòfics, artístics i científics generats fins al present. La realitat és la petrificació en una norma de l’espai definit únicament per les regularitats més evidents —la simple vista— del món empíric i d’unes pràctiques socioculturals arbitràries; una normalitat que deixa fora més que no inclou i que ens esclavitza i ens aliena, si és que no ens anorrea. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per això, la realitat és —si no en primer terme, en últim terme— el gran tema de la literatura, i de l’art en general. Per això les manifestacions concretes de la literatura són sempre objectes de sospita, objectes potencialment perillosos —per aquells que es beneficien d’una posició privilegiada, o simplement còmoda, en la societat. Què pot revelar millor el caràcter artificial de la realitat que la creació del que des d’aquesta serà considerat com una realitat artificial, per mimètica que pugui ser? L’obra que en sorgeixi comportarà, com a mínim, l’observació de la realitat, i permetrà, a més, que es transmeti a diversos individus; contemplar la realitat des de l’alteritat, multiplicar-ne les perspectives, i entreveure, entre les parts més simplement mimètiques, realitats que fora de l’obra no tenen existència efectiva. Però més enllà de la representació o la no representació de la realitat, i de la crítica que pugui fer-ne, la literatura la qüestiona, ja sigui de manera explícita o a partir de l’exercici teòric al qual es presta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I aquí és on entra el fantàstic, ja que molts dels textos en els quals això es presenta com a objectiu principal són aquells que precisament descrivim amb aquesta etiqueta. Almenys tal i com David Roas la defineix en aquest assaig on en desplega la seva concepció a partir de quatre conceptes —la realitat, l’impossible, la por i el llenguatge— que li permeten «recorre les qüestions i problemes essencials que articulen tota reflexió teòrica sobre el fantàstic: la seva necessària relació amb la idea del real (i, per tant, del possible i l’impossible), els seus límits (i les formes que hi habiten, com el meravellós, el realisme màgic o el grotesc), els seus efectes emocionals i psicològics sobre el receptor, i la transgressió que suposa pel llenguatge la voluntat d’expressar el que, per definició, és inexpressable, ja que queda més enllà del pensable».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">La realitat</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">Roas situa l’essència de les narracions fantàstiques en la confrontació entre el real i l’impossible, essent l’impossible allò que, des de la concepció del real que es tingui, no pot ser. Per això, per parlar del fantàstic, l’assaig arrenca parlant de la realitat i els canvis de paradigma que s’han produït, començant pel que es va donar al segle XVIII, amb el pensament il·lustrat, i que situant la raó com a l’única via vàlida de coneixement va excloure de la realitat tot el que aquesta no podia explicar i, per tant, va desterrar a les tenebres la major part del món, així com també del mateix subjecte. No obstant, el «demoníac», com ho va denominar Goethe, emergí a través de la literatura, donant forma a la primera manifestació fantàstica d’aquesta: la novel·la gòtica. Però el relat fantàstic no es va quedar aquí i, ja amb els romàntics —Hoffmann en seria el primer—, començaria a ubicar-se en entorns més quotidians i realistes que permetrien al lector identificar la realitat textual amb la seva pròpia realitat. Això, en el fantàstic, és indispensable perquè la irrupció de l’impossible «suposi la transgressió del paradigma del real vigent en el món extratextual», és a dir, aconsegueixi el seu propòsit de fer que el lector es qüestioni la seva realitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«La narrativa fantàstica manté des dels seus orígens un constant debat amb el real extratextual: el seu objectiu primordial ha estat i és reflexionar sobre la realitat i els seus límits, sobre el nostre coneixement d’aquesta i sobre la validesa de les eines que hem desenvolupat per comprendre-la i representar-la.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per això el fantàstic també evolucionaria amb els canvis de paradigma, i si bé «els autors del segle XIX (i alguns del XX com Lovecraft o Machen) escrivien relats fantàstics per proposar excepcions a les lleis físiques del món, que es consideraven fixes, els autors dels segles XX i XXI, un cop substituïda l’idea d’un nivell absolut de realitat per una visió d’aquesta com a construcció sociocultural, escriuen relats fantàstics per desmentir els esquemes d’interpretació de la realitat i el jo». I és que amb l’arribada de la teoria de la relativitat i de la mecànica quàntica, la mateixa realitat empírica deixa de ser absoluta, predictible, objectiva, externa i única (una de les implicacions de la mecànica quàntica és que la matèria a nivell subatòmic es troba en un estat de superposició quàntica, és a dir, d’indeterminació, fins que un observador no en provoca el pas a un estat concret, per tant, el subjecte està implicat en la «creació» de la realitat; d’altra banda qualsevol de les diverses interpretacions de la teoria quàntica impliquen l’existència de més de tres dimensions espacials).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És a dir, podríem dir que la ciència, restringida a la raó durant molt de temps, amb l’arribada del segle XX confirma allò que els romàntics ja van reivindicar des de la filosofia: que «la raó, per les seves limitacions, no era l’únic instrument del qual disposava l’ésser humà per captar la realitat. La intuïció i la imaginació podien ser altres mitjans vàlids per fer-ho. Després de tot, l’univers no era una màquina, sinó quelcom més misteriós i menys racional, com havia de ser-ho també la ment humana». Com Richard Feynman va dir:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«[La mecànica quàntica] descriu la natura com quelcom absurd des del punt de vista del sentit comú. Però concorda plenament amb les proves experimentals. Per tant, espero que puguin acceptar la natura tal i com és: absurda.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Absurda si l’observem només amb la raó: sens dubte, la mecànica quàntica per arribar a ser entesa, igual que tota la ciència però en major mesura —i si és que pot arribar a ser entesa per la ment humana—, requereix no només raó, sinó molta imaginació. I amb aquesta visió de la física i els romàntics coincideixen també alguns filòsofs constructivistes, segons els quals «la realitat no existeix abans de la consciència que nosaltres en tenim, la qual cosa la converteix en una construcció subjectiva», i si tenim en compte que el subjecte està travessat per la història i la cultura del seu moment, i que no viu mai sol, podem concloure, que la realitat no només és una construcció subjectiva sinó social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, diu Roas, «el fantàstic està en estreta relació amb les teories sobre el coneixement i amb les creences d’una època». Però en l’horitzó d’expectatives respecte del real que l’element impossible haurà de transgredir, no hi estan només implicats els pressupòsits científics i filosòfics descrits, sinó també el que ell denomina «certeses preconstruïdes», és a dir, «les regularitats que conformen la nostra vida diària [i que] ens han portat a establir unes expectatives sobre el real». És a dir, sigui com sigui «hem traçat uns límits que ens separen del desconegut» i «l’objectiu del fantàstic és precisament desestabilitzar aquests límits que ens donen seguretat, problematitzar aquelles conviccions col·lectives abans descrites, en definitiva, qüestionar la validesa dels sistemes de percepció de la realitat comunament admesos».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, doncs, tot i que la realitat hagi deixat de ser una entitat ontològicament estable i única, continua tenint sentit la categoria del fantàstic. Amb el nou paradigma, però, un paradigma que, a més, troba és reforçat també des de l’àmbit de la lingüística (ho dic molt a <i>grosso modo</i>, però em refereixo a l’abandonament de la concepció instrumental del llenguatge i en el pes que va guanyant la consciència sobre la seva implicació en la construcció de realitat), és natural que el fantàstic donés lloc a la seva faceta més recent, el neofantàstic, una nova categoria que «ja no descansa sobre una representació causal de la realitat» i que més que una ruptura dels límits de la realitat —que ara ja no són tan estrets ni rígids— busca «descobrir-nos aquella segona realitat que s’amagaria rere de la quotidiana, ampliar la nostra percepció», i en la qual «el vertaderament transgressor és que s’atorgaria la mateixa validesa i versemblança a ambdós ordres.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">L’impossible</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">A partir del segon concepte, l’impossible, Roas perfila la definició del fantàstic excloent del seu àmbit aquells textos que també contenen l’impossible —en relació a la nostra idea del real— però en els quals aquest element és naturalitzat, és a dir, el que és un impossible en el nostre món no ho és en el món narratiu. Aquest seria el cas de, per exemple, les epopeies gregues, els llibres de cavalleries, els contes de fades, la ciència ficció o El senyor dels anells. «Quan l’impossible no entra en conflicte amb el context en el qual succeeixen els fets, no es produeix el fantàstic.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">La por</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">El tercer bloc de l’assaig està dedicat a l’altre element que, juntament amb l’impossible, és considerat essencial en el fantàstic per alguns teòrics: la por. Com s’ha explicat prèviament, el fantàstic es produeix quan es dona una transgressió dels límits del que considerem real, «una transgressió que alhora produeix l’estranyament de la realitat, que deixa de ser familiar i es converteix en quelcom incomprensible i, com a tal, amenaçador», i «davant d’això no cap cap altra reacció que la por». Per Roas la por és l’efecte fonamental del fantàstic, i distingeix entre dos tipus de por: la física i la metafísica. La física (o emocional) és la que té a veure amb l’amenaça física, la mort i el materialment espantós. La metafísica (o intel·lectual) és la que Roas considera pròpia i exclusiva del fantàstic i afecta no tant als personatges sinó al receptor de l’obra, «ja que es produeix quan les nostres conviccions del real deixen de funcionar». Pel que fa als relats fantàstics pertanyents al neofantàstic, i que apareixeran al segle XX, ja no tenen com a objectiu «provocar por sinó perplexitat o inquietud “per l’insòlit de les situacions narrades […] Són, en la seva major part, metàfores que busquen expressar indicis, entrevisions o instersticis de desraó que escapen o es resisteixen al llenguatge de la comunicació, que no caben a les cel·les construïdes per la raó, que van a contrapel del sistema conceptual o científic amb què ens movem a diari”» (Roas cita a Jaime Alazraki, «Qué es lo neofantástico?» a David Roas (ed.), Teorías de lo fantástico). Això no vol dir que la por metafísica no estigui a les obres del XIX, ja que «l’objectiu dels relats fantàstics ha estat sempre el mateix: abolir la nostra concepció del real, i amb això inquietar el receptor».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">El llenguatge</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">El quart bloc, centrat en el llenguatge, tracta dels recursos formals utilitzats pels escriptors del fantàstic, així com també de l’evolució del fantàstic lligada no als nous plantejaments temàtics sinó al trasllat de la transgressió que s’ha de donar en tota narració fantàstica des del pla argumental al pla lingüístic. Així, partint des de «la gran revolució del fantàstic», és a dir, l’emplaçament del relat en un entorn quotidià, les narracions fantàstiques incorporen des de recursos propis del realisme —per ambientar la història en una realitat que el lector identifiqui com la pròpia—, en els quals la narració és precisa i detallada, fins a una «retòrica de l’impossible»: «l’escriptura i els procediments narratius tornen ambigües les notacions del text mitjançant la imprecisió expressiva». I és que l’irrupció de l’impossible implica, com s’ha dit, una transgressió de les fronteres del real, del dicible, i, per tant, del llenguatge. És a dir, el fantàstic no es limita únicament a la dimensió argumental i temàtica del relat, sinó que també es manifesta al nivell lingüístic. El fantàstic és, com diu Roas, «una categoria profundament subversiva».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">Postmodernitat</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">El llibre conclou amb un últim capítol on Roas reprèn una qüestió que havia deixat oberta al principi del llibre i on situa el fantàstic dins la postmodernitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Si la narrativa postmoderna, caracteritzada per la seva desconfiança enfront del real, es manifesta com una entitat autosuficient que no requereix la confirmació d’un món exterior («real») per existir i funcionar, pot concebre’s, des d’aquests paràmetres, un tipus de narrativa que es configura en oposició a un concepte de realitat extratextual (convencional i arbitrari)? El fantàstic té raó de ser en l’actualitat? Hem d’abordar la seva definició des d’altres paràmetres que excloguin l’extratextual?»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons la visió de Todorov, la literatura fantàstica al segle XX ja no tindria raó de ser perquè, per una banda, davant del sorgiment de la psicoanàlisi, que l’hauria substituït, hauria perdut la seva funció social, que seria el tractament de temes tabú; i per l’altra, perquè la desaparició d’una realitat estable i única hauria eliminat tota possibilitat de transgressió, que és el requisit fonamental pel fantàstic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Todorov pren «La metamorfosi» de Kafka com a exemple perquè trenca els esquemes de la literatura fantàstica tradicional: «la vacil·lació hi deixa de tenir sentit perquè la seva finalitat era la de suggerir l’existència del fantàstic i proposar el pas del natural al sobrenatural. El procés, en Kafka, seria l’invers: a partir del sobrenatural, arribem al natural». Afirmació, aquesta última, que resumeix de manera excel·lent l’experiència de la vida moderna que Kafka captura: ja no es tracta de la irrupció de cap fet sobrenatural a la realitat, sinó més aviat de revelar l’antinaturalitat —ja no només l’artificialitat— d’aquesta realitat que la societat ens imposa, una realitat que ens deshumanitza i ens aliena.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«En el cas de Kafka, l’esdeveniment impossible ja no produeix cap vacil·lació perquè el món descrit és, segons Todorov, totalment estrany, tan anormal com l’esdeveniment que li serveix de fons. […] El món de Kafka és considerat, per tant, com un món al revés en què el fantàstic deixa de ser una excepció per a convertir-se en la regla del funcionament del món.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, però, i segons tot el que Roas ha anat explicant al llibre, el llibre de Kafka sí que està qüestionant, i de ple, la realitat extratextual i n’està destacant, per al lector, la seva naturalesa pertorbadora i incòmoda. Tal i com diu Roas, Todorov «tot i que ho adverteix, no té en consideració que l’inexistència de sorpresa, d’inquietud, en els personatges no vol dir que el lector no se sorprengui enfront del narrat».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Roas continua posant en relació entre la narrativa fantàstica i la postmoderna, identificant el que les separa: «La diferència resideix en què el fantàstic problematitza els límits entre la realitat i la irrealitat (o la ficció), mentre que la narrativa postmoderna (parlo en un sentit molt general) els esborra i, per tant, harmonitza el que identificaríem com a real i imaginari. A la novel·la postmoderna no es produeix aquest conflicte entre ordres, perquè tot entraria dins del mateix nivell de realitat (o de ficcionalitat)». Però alhora, indicant també el que les uneix: «la narrativa fantàstica i la postmoderna presenten reveladores coincidències, cosa que els crítics han passat per alt. Per camins diferents, ambdues impugnen la idea d’un món racional i estable i, per tant, la possibilitat del seu coneixement i representació literària». I, cosa molt rellevant, destacant el paper que juga el llenguatge en la realitat: «En ambdós casos, no es nega la realitat, sinó que s’evidencia —per camins diferents— que la nostra percepció d’aquesta es fa a través de representacions verbals, cosa que implica assumir l’artificialitat de la nostra idea de realitat i, per extensió, de nosaltres mateixos. Qüestionem el nostre coneixement».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La conclusió de tot plegat és que «el fantàstic segueix tenint vigència i un lloc dins del panorama postmodern. És més, i encara que soni obvi, és literatura postmoderna».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«El fantàstic contemporani assumeix que la realitat és fruit d’una construcció en la qual tots participem. Però aquesta assumpció no impedeix que segueixi sent necessari el conflicte entre el narrat i la (idea de) realitat extratextual perquè es produeixi l’efecte del fantàstic. Perquè el seu objectiu essencial és qüestionar aquesta idea.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><i style="background-color: white; color: #764e3c; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>Tras los límites de lo real</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #764e3c; font-size: 16px;">, David Roas</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #764e3c; font-size: 16px;">. Páginas de Espuma, 2011.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-4221591299541251662022-07-26T22:50:00.052+02:002022-09-16T17:28:02.735+02:00Nicolau, d'Antoni Veciana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-_vrkLi7aN2MEVWqcnkOltM0ETADRftRdU7eQmyQrylR9jP3ZNEp0ib3j-Fs8Xg1jVYghi3_grsROEoN3BCr5ChW-Kx1qkXNjNJxtB-fmoul7wl2kF5uHSnX2TkSH24ZB8WbSXUb038iwUoXK5w3VlrjDJmYrG3LIFWMPdS4UhpgHGt6Pztj02hm/s3002/20220726_224257.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3002" data-original-width="2252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7-_vrkLi7aN2MEVWqcnkOltM0ETADRftRdU7eQmyQrylR9jP3ZNEp0ib3j-Fs8Xg1jVYghi3_grsROEoN3BCr5ChW-Kx1qkXNjNJxtB-fmoul7wl2kF5uHSnX2TkSH24ZB8WbSXUb038iwUoXK5w3VlrjDJmYrG3LIFWMPdS4UhpgHGt6Pztj02hm/s320/20220726_224257.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">Amb <i>Nicolau</i>, la primera novel·la del dramaturg Antoni Veciana, el mitològic peix Nicolau aflora de les aigües del folklore català, cada dia més profundes i obscures, per refrescar el panorama literari actual. La llegenda tracta d’un nen tan amant del mar que feines i treballs tenia la seva mare per fer-lo'n sortir. «Nicolau! Tal que sempre ets a l’aigua, així et tornis peix!», exclama un dia la pobra dona, llançant sense voler la maledicció —o la benedicció— que transforma el seu fill en mig peix. A partir d’aleshores en Nicolau inicia la seva odissea a través de tots els mars i oceans del món, al llarg de la qual, en la present novel·la, s’hi aniran armallant altres mites i faules, tant de l’imaginari català com del de les costes Mediterrànies en general. Per posar només alguns exemples, trobem la llegenda dels fadrins encantats del cap Norfeu, la de Sant Brandà i els simonets o el mite grec de Glaucos on apareixen Escil·la, Circe i Caribdis, juntament amb sirenes, vaixells fantasma i utòpiques ciutats enfonsades.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però de la mateixa manera que el llibre arrela en el folklore, s’imbrica també amb la tradició literària. Així, a diferència del mite, on la transformació d’en Nicolau es dona el mateix instant en què és maleït, a la novel·la la seva metamorfosi és més lenta, progressiva i dolorosa, i remet a una altra de molt famosa en la literatura: «Quan un matí Nicolau Pou va despertar-se d’un somnis neguitosos, es va trobar al bocoi transformat en un peix meravellós. Flotava traient de l’aigua l’esquena coronada per dugues aletes dorsals, i si abaixava una mica el cap es veia la panxa de color blanquinós, recoberta d’escates que semblaven el revers d’una fulla d’aulivera. Les cames se li havien convertit en una sola cua dolorosament forta…» i així continua, unes línies més, la picada d’ullet a Kafka.</div><br />
<div style="text-align: justify;"> Aquest canvi que Veciana introdueix en la metamorfosi d'en Nicolau alhora es vincula amb una dimensió més profunda de l'obra, lligada a la humanització del personatge del mite: a la novel·la, Nicolau és un noi que no s’adapta bé a la realitat del seu entorn, una gran part d’ell no pertany al món terrestre. A diferència de la llegenda, on la seva ràpida metamorfosi va lligada al mal d’ull, aquí la podem veure com el desplegament de la seva pròpia forma: una forma mig aquàtica, és a dir, una forma estranya i monstruosa per aquells que viuen en la realitat de la terra, però bella i poderosa per transitar en un altre àmbit de la realitat: el subaquàtic, un món submergit, ocult als sentits. No obstant això, i tot i que la seva nova forma el faculta per perseguir el seu somnis i desitjos, les profunditats del món són solitàries, i ell, de fet, no deixa de ser mig humà, de manera que no pot viure totalment d’esquenes a la superfície. En Nicolau només troba l’equilibri quan pot viure alhora als dos mons, i això ho fa fent de les seves habilitats i coneixements la seva aportació al món dels altres, sentint que en fa un lloc millor. «Portaria als humans els camins de l’aigua com Prometeu va fer amb el foc.» En això, la novel·la també fa pensar en el Wilhem Meister de Goethe, és a dir, en el <i>Bildungsroman</i>. «Per una vegada semblava que el Nicolau se sentia útil en aquest món, i que el món podria ser una mica menys cruel gràcies a la fenya d’ell, la qual havia entomat de l’Astruc.» Però no cal patir, que per molt mitològica i fantàstica que sigui la forma d’aquesta obra, no és cap novel·la de formació i la cosa no acaba aquí.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><i>Nicolau</i> conté la frescor de la marinada i l’alè fabulós de les rondalles explicades de viva veu. I si no de la veu, de la llengua, i és que aquesta és l’altra gran qualitat que fa destacar l’obra: no només reviscola la mitologia nostrada sinó la llengua, que rellampega amb la vivacitat del foc —al voltant del qual podem imaginar-nos escoltant, i vivint, totes les llegendes que el llibre conté i que són justament les que fan del nostre mar el mar Mediterrani. I això no hi ha cap narració que pugui fer-ho si no es trasllada la salabror marina a la mateixa llengua, si l’essència de les històries no impregna la seva forma. Veciana, nascut a Reus i filòleg de formació, enriqueix i assaona el moribund català normalitzat actual amb paraules i expressions pròpies de la parla del Camp de Tarragona que recupera de les seves àvies i dels pescadors de Cambrils. I tot això, és clar, es desplega al llarg d'una narració àgil i fluida que descriu vívidament tant les accions com els personatges i llocs fantàstics que hi apareixen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #59b4ff;"><i style="background-color: white; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>Nicolau</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">, Antoni Veciana</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">. La segona perifèria, maig del 2022.</span></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-70944164775929285062022-07-04T11:20:00.014+02:002022-08-05T11:41:54.959+02:00AIOUA, de Roser Cabré-Verdiell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9jxcXIDeAEPJpMfFyDhtJJDnKfhbRe4PgK3rjYZRRgRfdd7nOl0BiKTSzp-rjhTLWV3p6InvYvLzpKQcfHHyZYcDWXLiOZyz79XYG9eVNXbdBTJJ965HTEIlC-uyFnCocS65TjbpYovPi7nvKVR_4vCzr4kXyI2MByJNKhWU_3GFCJ8GwRppxNeW5/s2048/Aioua.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1659" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9jxcXIDeAEPJpMfFyDhtJJDnKfhbRe4PgK3rjYZRRgRfdd7nOl0BiKTSzp-rjhTLWV3p6InvYvLzpKQcfHHyZYcDWXLiOZyz79XYG9eVNXbdBTJJ965HTEIlC-uyFnCocS65TjbpYovPi7nvKVR_4vCzr4kXyI2MByJNKhWU_3GFCJ8GwRppxNeW5/s320/Aioua.png" width="259" /></a></div><div style="text-align: justify;">Definir <i>literatura</i>, el que comparteixen el conjunt de textos que solem agrupar dins d’aquest terme, no és fàcil. No obstant, els diversos intents i propostes que s’han fet conflueixen en dos aspectes essencials: un ús especial del llenguatge i la ficcionalitat. La primera novel·la de Roser Cabré-Verdiell no només conté aquests elements, sinó que en són protagonistes, els desplega i hi juga, arrossegant el lector lletraferit a una autèntica festa de la literatura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Literatura. Lletres. Les consonàntiques, per a la protagonista de l’obra, la Rut, van associades al trauma. Una infància i una adolescència inenarrablement sòrdides, indicibles, referibles únicament i onomatopeicament pel so de les fractures amb què la van anar esberlant. La mentida com a ensenyament únic i mecanisme de defensa imposat, la supervivència com a vida. Una vida que aparentment començava a redreçar-se quan de cop, davant la progressió de l’amor (amb Hac), deixa de ser sostenible. La Rut necessita dir la veritat, però com dir res, només amb consonants? Unes consonants cantelludes i punxegudes que li han trinxat les cordes vocals. La Rut, muda, fuig, marxa cap a Iowa a trobar-hi Aioua, però també la <i>e</i> que no té i que hi ha més enllà de l’última <i>a</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Soc un anagrama, Hac, perquè el meu nom, Rut, té les lletres per dir <i>true</i>, una veritat en anglès. Sí, d’acord, em falta la <i>e</i>. Soc una veritat mutilada.»</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">Res no precedeix el dir: el llenguatge no és un conjunt de simples etiquetes que puguem enganxar a les diferents parts del món: són les paraules les que defineixen, divideixen i creen, cada part del món que veiem, i veiem només aquelles parts que podem dir. Les ficcions no són mentides, són el desplegament, la realització efectiva, del caràcter polisèmic de les nostres veritats, del nostre món interior, la no materialització del qual fa de l’exterior un simple decorat de paper maixé. L’espai de les paraules excedeix el de les tres dimensions de l’espai físic. D'aquí l'ambigüitat. Projectar en aquest espai limitat els diferents plans de significat de les paraules i de les seves combinacions, permet anar més enllà de la llum encegadora del Sol, descórrer la cortina de <i>La</i> realitat i entreveure l’Univers que s'hi oculta al darrere. Com més significats, més veritat. I Cabré-Verdiell no para de crear significats, no para d’augmentar l’ambigüitat, no para d’aprofundir en la realitat. I ho fa ja des d’aquesta mateixa: des de la materialitat de la paraula, la part tangible pels sentits —la cadena fònica—, que, irònicament, obviem en la quotidianitat: ni tan sols les percebem, les paraules. La forma és essencial, perquè forma i contingut són la mateixa cosa. Sense forma el contingut no es realitza: no existeix. La realitat convinguda ignora les paraules, les invisibilitza, hi són simples substituts d'aquelles fraccions seves que anomenen; així és com els seus significats desapareixen: el món s’estreta, es minimitza a les tres úniques dimensions que veiem amb els ulls, i queda buit. Cabré-Verdiell inverteix el procés: dels múltiples significats de les paraules, partint ja des del més material, en construeix l’espai on transcorre la història, fa real la metàfora: Aioua.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<br />
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«[Ambigüitat] Crec que és la paraula que més m’ha ajudat en aquest viatge meu cap a la veritat. Veritat té atrevit ben escrit. M’hi he atrevit, Hac. A escriure’t les coses des d’aquest indret que és una manera de dir dintre. Un viatge dintre meu. Sona bucòlic, aquest afany d’autoconeixement però creu-me, és sòrdid. Ben bé com el motel. Mo-tel. Mot-el. El mot. Hi ha una paraula dins el motel que és casa.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Aioua </i>és pura forma. Que és una manera de dir que és tot ple de contingut o que dins és fora: tot va unit. Jordi Benavente va expressar en una de les presentacions que s’ha fet del llibre, i amb molta raó, que <i>Aioua</i> no era un llibre per ser llegit sinó per ser recitat. Les seves frases no només són plenes de significats sinó que vibren amb ritme. L’ús i la consciència del llenguatge que s’hi manifesten el fan bellament —plenament— poètic. Metàfora viva que no només es troba en el pla lingüístic sinó que d’aquest salta a la història mateixa i se’n fa constitutiva. I això ho prenya tot de significat. (Ous a tot arreu, si el llegiu, ja m'entendreu.) Molts significats, entre els quals de manera destacada hi ha la reflexió sobre llenguatge i ficció i, a través d’aquesta, sobre la veritat i la mentida (qüestions que, de fet, es troben sempre darrera de totes les grans obres literàries —«darrera»: no sempre com a tema principal o de manera evident). I a partir d’aquí, altres temes com la identitat i l’amor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però si tot això us sona massa teòric, no patiu, la Roser no ho és gens: tot això ho fa des de la narració, des del relat. Cero teoria: tot pura posada en escena, pura realització efectiva, tot pur joc, pur goig. Pura Literatura.</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #a3d265;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #8cc34e;"><i style="background-color: white; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>Aioua</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">, Roser Cabré-Verdiell</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">. Males herbes, 2022.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #8cc34e;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;"><br /></span></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-72061717378596551482022-03-21T18:04:00.006+01:002022-04-18T16:03:47.828+02:00El Vampir, John W. Polidori<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiaweVvOSAgaoQkUWq3jn3IlwwWTy18i8gp08DlxyBPO3kQdnkVelg7LqVCrR1wU7fnSxM3DR47ZRdRfJ8DI9cFppAWReznC7fzwrwsQsfQijB-1lGPh8ZofOCWeLI6k25DZXtoEAFgoO6V9Ylw5_xeYx-qpB5zz2KNBG7FQGjYFVMh_LQJQjyV-aDY=s900" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="775" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiaweVvOSAgaoQkUWq3jn3IlwwWTy18i8gp08DlxyBPO3kQdnkVelg7LqVCrR1wU7fnSxM3DR47ZRdRfJ8DI9cFppAWReznC7fzwrwsQsfQijB-1lGPh8ZofOCWeLI6k25DZXtoEAFgoO6V9Ylw5_xeYx-qpB5zz2KNBG7FQGjYFVMh_LQJQjyV-aDY=s320" width="276" /></a></div><div style="text-align: justify;">És mítica aquella reunió d’escriptors que va tenir lloc a la vora del llac Léman el juny de 1816, perquè més enllà de la mort la fama d’alguns d’ells ha travessat els segles fins arribar als nostres dies: Lord Byron, Percy B. Shelley, Mary Wollstonecraft Shelley i, el menys conegut, John W. Polidori. Els dos primers ja gaudien de reconeixement i, arran d’aquells dies de pluja continuada, també ho farien els dos darrers, ja que seria aleshores que idearien dues obres que canviarien la literatura: <i>Frankenstein</i> i <i>El vampir</i>. Encara que aquesta segona, un relat que no arriba a les quaranta pàgines, no pot comparar-se a la primera tant pel que fa a l’extensió com al valor literari intrínsec, la iguala en importància pel seu impacte: va ser l’epicentre del tsunami d’obres vampíriques que inundà Europa durant el segle XIX i que acabaria culminant en <i>Dràcula</i>* (1897). Tot i així, Polidori no va ser el primer a introduir el vampir a la literatura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant la primera meitat del segle XVIII, metges, teòlegs i filòsofs van escriure informes, articles i tractats sobre la criatura decrèpita a la qual els habitants de diferents poblacions esteses al llarg de les regions del sud-est europeu atribuïen els repetits i fatals episodis epidèmics que s'hi donaren, especialment, entre les dècades del 1720 i 1730. Els informes austríacs de l’època que arribaven d'aquelles zones van ser dels primers documents europeus a parlar de <i>vampirs </i>(van ser els primers a tenir ressò). Eren els anys de la raó i l’interès acadèmic i públic que despertà el fenòmen no traspuà a l’àmbit literari. Però amb el despertar de la sensibilitat romàntica, els poetes alemanys es van començar a fixar en aquell ésser que la mateixa mort rebutjava. <i>Der Vampir</i> d’Ossenfelder (1748) és el poema vampíric més antic, segons el que he pogut trobar. Una mica després, però com sempre al davant dels seus temps, <b>Goethe</b> també va ser dels primers a introduir el vampir a la poesia amb <i>La núvia de Corint</i> (1797), una vampiressa amb una set de sang ja no només fisiològica sinó intensament sensual; i entre ambdós poemes un altre que m’ha semblat magnífic (si us plau, que algun editor ens el regali en català!), tot i que no és específicament vampíric: <i>Lenore</i> de Bürger (1773), del qual Bram Stoker pren per a la seva obra magna la vívida frase «perquè els morts cavalquen veloços» («<i>Denn die Todten reiten schnell</i>»). Ja a Anglaterra, <b>Coleridge</b> i el mateix Byron també van precedir a Polidori. Però és el relat de Polidori que té el mèrit de donar al vampir la forma aristocràtica, flegmàtica i seductora que n’esdevindrà l’arquetip i que inaugura un gènere, en prosa, que comptarà amb obres d’autors com <b>Hoffmann</b>, <b>Gautier</b>*, <b>Dumas</b>, <b>Maupassant</b> o <b>Le Fanu</b>*. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, <i>El vampir</i> de Polidori és Lord Ruthven, un aristòcrata distant i misteriós que desperta l’interès dels cercles en els quals es mou i en els quals el jove Aubrey acaba de fer-hi la seva entrada en societat. La curiositat i la fascinació pel noble fan que s’uneixi al seu viatge per Europa, al llarg del qual comença a descobrir l’estel·la de decadència i desgràcia que aquest va deixant entre aquells amb qui es relaciona. Idealista i romàntic, en assabentar-se de les seves intencions, el noi frustra els seus últims plans perniciosos i se’n separa. Aubrey continua cap a Grècia, destí predilecte dels joves romàntics, però ignorant les advertències supersticioses sobre no visitar certes ruïnes, el seu viatge es trunca. El seu antic company de viatge reapareix i s'hi reconcilia. Però què pretén, Lord Ruthven? Per què demana a Aubrey que prometi que durant un any i un dia no digui res sobre ell quan torni a Anglaterra? I sobretot, quines conseqüències tindrà aquesta promesa? Per saber-ho, llegiu-lo. No és que el relat sorprengui, però és una bona història per a aquelles tardes fosques en què només els llamps il·luminen el cel. O aquelles en què us agradaria que aquest fos l’ambient.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">* ALTRES OBRES CLÀSSIQUES DEL GÈNERE VAMPÍRIC SOBRE LES QUALS PODEU LLEGIR AQUÍ A L'ESPIADIMONIS :</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Bram Stoker: <a href="https://espiant-dimonis.blogspot.com/2022/01/dracula-bram-stoker.html" target="_blank"><i><b>Dràcula</b></i></a> </div><div style="text-align: justify;">- Théophile Gautier: <b><a href="https://espiant-dimonis.blogspot.com/2021/06/la-morta-enamorada-de-theophile-gautier.html" target="_blank"><i>La morta enamorada</i></a> </b></div><div style="text-align: justify;">- Joseph Sheridan Le Fanu: <a href="https://espiant-dimonis.blogspot.com/2021/10/carmilla-de-joseph-sheridan-le-fanu.html" target="_blank"><i><b>Carmilla</b></i></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #6692a7;"><i style="background-color: white; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 16px;"><b>El vampir</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">, John William Polidori</span><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; font-size: 16px;">, 1819. Traducció de Marina Espasa, Angle Editorial, 2013.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #292929; font-size: 16px;"><br /></span></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-11500818562591250112022-03-01T07:58:00.008+01:002023-11-09T19:47:18.399+01:00Realitat: amor i art<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhk9fzoKQc03NDywwKmIP3YZPvq4O-gq9RF_7iiPC3h-Eni_XZtiSFmhLi8Z6ECQW00BpE_bQg0lwz9AFrpzHZ1iL55D3EZF80aKfoB5INIkx7VZzbLYvhOzI376N6us2KO5u_cHfWTFav2bOKIRbO9w2iBwi1NiR_Gb9ouGKTFAwcsqYn-8Kfc9Bal=s1959" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1959" data-original-width="1620" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhk9fzoKQc03NDywwKmIP3YZPvq4O-gq9RF_7iiPC3h-Eni_XZtiSFmhLi8Z6ECQW00BpE_bQg0lwz9AFrpzHZ1iL55D3EZF80aKfoB5INIkx7VZzbLYvhOzI376N6us2KO5u_cHfWTFav2bOKIRbO9w2iBwi1NiR_Gb9ouGKTFAwcsqYn-8Kfc9Bal=w166-h200" width="166" /></a></div></div><div style="text-align: justify;">«Tinc tan poca vida real; de moments com aquests, com el d’ara, en visc tan pocs, que no puc deixar de reviure’ls en somnis.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vaig marcar aquesta frase de <i>Les nits blanques</i> de Dostoievski perquè la vaig <i>reconèixer</i> —hi vaig trobar un fet compartit: una realitat, una veritat. Però precisament perquè la consistència del real és el que es perd en la boira dels somnis que no em sembla que aquests serveixin per reviure cap moment que hagi estat de debò <i>real</i>. El moment és sempre cosa del present i per això no s’hi pot tornar; només podem tornar al record, però quan més tornem al record, més s’allunya el moment. Però el protagonista de <i>Les nits blanques</i> és jove i un somniador, així és com es descriu ell mateix. Viu més en el seu món que en el de fora —i és que que poca realitat que hi ha a la realitat!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si hi ha una realitat real, aquesta no és ni la de dins (jo) ni la de fora (món), sinó el punt de contacte entre les dues, el límit. Sense la línia divisòria no hi ha ni dins ni fora. Sense límit, no hi pot haver jo, si no, jo seria tot i res. Però on és el límit? Pot el món ser altra cosa per al jo que no ell mateix? Per al jo, hi ha res més enllà del jo? Potser, en veritat, només un altre jo: tu. Sense tu no hi hauria límit, no hi hauria jo, perquè el límit no és ni del tu ni del jo, sinó allò que apareix entre ambdós. <i>Tu</i> és aquell altre amb qui contactem: el contacte defineix, limita, i així tu i jo prenen forma, es consoliden: existeixen. Sense el contacte ho som tot i no som res; potència, com les partícules subatòmiques, l’essència de la realitat, que no són perquè fins que no contacten amb res (detecció) són alhora en diversos llocs, per tant, no són enlloc: són només un mapa de probabilitats. El contacte crea la realitat i el jo. Només existim en el límit, en la forma. Com més ampli i profund el contacte, més contorns es revelen, més forma prenem —més som i més és el món. No és això?, el que sentim quan ens enamorem: que som extraordinàriament <i>presents.</i> Típicament diem, o ens sentim identificats amb les cançons que venen a dir, que som més vius que mai, o que el món és més sòlid que mai o que sense el tu la realitat és un decorat [<i>Paper moon</i>: és només el títol d'una cançó molt senzilla d'Ella Fitzegerald, però que certa que em va semblar, tant que encara ara les dues paraules juntes se'm presenten com una etèria escultura sagrada]. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, si la física van per bon camí i el contacte és la realitat, aleshores la Dra. Brand* té raó i l’amor potser «és molt més que una invenció» o convenció humana basada en una realitat bioquímica que s’ha esdevingut evolutivament per a la supervivència de l’espècie: l’amor, el súper-contacte, potser és la consolidació del límit entre dos jos, potser és la força de gravetat d'aquest límit en tant que realitat física i davant la qual es revela la nostra massa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I si l’amor és una forma superior de presència, no és l’art una variació de l’amor? No dóna l’art també forma als límits? El jo contactant amb el jo fet tu: l’autoconsciència. No és l’art una forma de fer-nos presents, d’existir extraordinàriament, veritablement? Potser la sensació no és tan intensa com en l’amor, perquè en l’amor, com deia, la cosa és compartida amb un tu que es troba a l’altra banda no només de la nostra consciència, sinó de la nostra pell: la consolidació del límit més enllà de la metàfora, el límit fet cos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sigui com sigui, i tornant al punt de partida, somni o vida són el mateix: sense contacte, tan poca realitat n’hi ha en un com en l’altra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">__________</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">* <i>Interstellar</i>, Christopher Nolan, 2014.</div><div style="text-align: justify;"></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-58240096946600760852022-02-23T09:20:00.011+01:002023-11-11T23:35:00.045+01:00L'home de sorra, E.T.A. Hoffmann<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhVSGvPuixH38nlo9DsGX8nKzPFwKFVHGoRjbJ_XPsV0rq3hmtXSCvOgGe92yggG__xis21zzKlSWmakgd48TKC1taxwLgxmvXWAEEztwkFvERWfKzLNH9hE3r_qVpNBU6vBI_DsVuJJ59Iw46pH9Vk9GsLFjJZ0sWnXAT5GwhTXzPxBN-EflhpmE89=s1000" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="799" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhVSGvPuixH38nlo9DsGX8nKzPFwKFVHGoRjbJ_XPsV0rq3hmtXSCvOgGe92yggG__xis21zzKlSWmakgd48TKC1taxwLgxmvXWAEEztwkFvERWfKzLNH9hE3r_qVpNBU6vBI_DsVuJJ59Iw46pH9Vk9GsLFjJZ0sWnXAT5GwhTXzPxBN-EflhpmE89=s320" width="256" /></a></div><div style="text-align: justify;">Raó i imaginació. És cap d’aquestes dues facultats de més vital importància que l’altra per a la vida, especialment en una societat moderna capitalista?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A finals del segle XVIII i davant la supremacia tirànica que els il·lustrats havien atorgat a la raó, va sorgir un grup de pensadors i poetes que reivindicaven, entre d’altres coses, la importància de la imaginació. No és que anessin en contra de la raó, sinó que reclamaven allò que la Il·lustració havia deixat fora, ja que l’ésser humà no és només raó i l’extirpació de les seves altres facultats no podia sinó donar lloc a un ideal aberrant i mutilador. Els romàntics reivindicaven la totalitat, la no-fragmentació: l’absolut. Reivindicació que avui en dia hauria de ressonar amb més fúria que mai, ja que la compartimentació que patim els individus en el capitalisme ens trosseja, literalment, dia a dia. I a l’individu esqueixat, com que ja no es té a si mateix, només li queda una cosa: la «realitat», la realitat brutal de la societat moderna capitalista. I això no ho aguanta cap ésser veritablement conscient.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’individu es troba en la realitat <i>fàctica</i> —l'anomenaré la «matriu»— però dins d'aquesta, més enllà d'ella. Perquè l’individu no és només acció: és seqüència i és sentit; és lligament, és narració. I en això tant la raó com la imaginació resulten indispensables: la realitat <i>veritable</i> —la placenta que embolcalla l’individu dins la matriu— és el teixit que ordeixen entre les dues, l’entramat resultant de la interacció de l’individu, sensible i intel·ligent, amb el món; l’individu només es materialitza en el món i el món només s'endreça en l’individu. Per això la realitat <i>veritable</i> —aquella que sosté l'individu en el si del món— és una <i>ficció</i>, i per això hi ha ficcions que són més reals que la realitat. Però no totes, és clar: com la nostra percepció estigui massa desafinada, poca cosa ens arribarà de fora, i l’entramat el farem entre nosaltres i una fantasia. Perquè si la percepció falla en algun dels seus nivells, ja sigui perifèric o central, l'únic amb què ens entrelligarem serà amb el nostre propi cordó umbilical.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Això podria ser el que passa al jove protagonista del conte de Hoffmann, en Nathanael, que es pot veure com algú que cau en espiral cap a la bogeria, si s’interpreta des del prisma dels il·lustrats, però també com algú a qui realment un dimoni persegueix. Aquest dimoni no és cap altre que l’Home de sorra del títol de l’obra, un ésser aterrador que s’enduu els ulls dels nens que no volen dormir. En Nathanael explica com de petit, després que el pare els expliqués a ell i els seus germans contes i històries meravellosos, la mare els feia anar al llit tot dient que l’Home de sorra ja arribava. Aquest fet coincidia amb el so de les passes d’algú que pujava les escales de la casa, un estrany advocat anomenat Coppelius amb qui el seu pare realitzava, com més tard sabrien, alguna mena d’investigacions científiques. En la seva ment infantil, el lligam entre els dos visitants nocturns aviat quedà establert, i la seva curiositat el portà a infiltrar-se d’amagat al despatx del pare per poder veure com era l’Home de sorra. Tot i que la cosa no aniria bé, el nen es refaria del fort impacte que aquella trobada traumàtica li suposaria, però anys més tard —i aquí és on arrenca la narració—, quan en Nathanael ja adult obre la porta i es troba un venedor ambulant d’ulleres anomenat Coppola, l’horror d’aquell moment ressorgeix i amenaça d’alterar cada aspecte de la seva vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El text, doncs, per una banda ofereix un magnífic conte fantàstic i, per l’altra, un retrat d’un procés mental patològic en el qual el protagonista es va desvinculant de la realitat fins a perdre totalment l’oremus, procés que no solament relaten els esdeveniments de la història sinó que plasma el simbolisme que fa del text una al·legoria. Així, aquesta desvinculació, aquesta incapacitat creixent de veure la realitat, queda plasmada no només en el temor i l'obsessió d'en Nathanael per l’Home de sorra —en les seves manifestacions com a Coppelius o Coppola—, sinó també en la compra d’uns binocles que finalment fa a l’esgarrifós òptic i que desencadenarà els successos que el conduiran al frenopàtic (no patiu: aquest no és el final de la història). És a dir, en Nathanael ven els seus ulls a l'Home de sorra: queda cec a la realitat. Sembla ser que el mateix Hoffmann oscil·lava entre estats maníacs i depressius, per això, tot i que «que típicament és algú que anima els lectors a refugiar-se de la vacuïtat de la vida en els reialmes de la imaginació i la poesia», «amb l’edat va aprendre a refiar-se de la perspectiva dels altres i a desconfiar dels seus impulsos» (1) i, per això, en el conte s'hi pot veure una advertència dels perills de recloure’s en una subjectivitat hermètica —una subjectivitat acrítica i narcisista que no es qüestiona ni les pròpies percepcions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot això queda perfectament intrincat amb un altre aspecte que també palesa el text, que és el reflex de les dues faccions en què es dividia l’intel·lectualisme alemany de l’època –Il·lustració i Romanticisme— a través de la contraposició del protagonista, emocional i impulsiu, i de la seva promesa Clara, racional i serena. Ella intenta en va fer que en Nathanael surti de l’obnubilació que li ha suposat la trobada amb l’òptic ambulat, que no dubta que per ell ha estat terrible, però no només és acusada de freda, prosaica i insensible, sinó que se li recrimina la seva capacitat per raonar i aprofundir filosòficament en l’assumpte. Això últim, seguit pel distanciament que patirà la parella i la consecutiva obsessió del protagonista per la filla d’un dels seus professors, una noia bonica però incapaç de vocalitzar res que no siguin frases de cortesia, suma a l’obra un altre punt de riquesa, que és la crítica del menysteniment de la dona en la societat de l’època.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I paro aquí perquè es fa difícil parlar-ne més sense revelar res. Excepte destacar que si tot aquest contingut resulta en una gran obra literària és perquè va unida a l’excel·lent narració (amb tot el que aquesta<span> </span>implica) de Hoffmann. I tot en menys de cent pàgines! Un text brevíssim <strike>però</strike> i immens.</div><div style="text-align: justify;">__________</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">(1) Michael Grant Kellermeyer “E. T. A. Hoffmann's The Sandman: A Two-Minute Summary and Analysis of the Classic Horror Story.” Oldstyle Tales Press, 2019.</div></div><div style="text-align: justify;">__________</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i><b>L'home de Sorra</b></i>, E. T. A. Hoffmann, 1816. Traducció de Marina Bornas. Edicions de 1984, 2021.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-34083596937299249972022-02-13T12:50:00.000+01:002022-02-13T12:50:14.903+01:00Set, Amélie Nothomb<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhaakM8OHHU-eBD2Cx8e3olGZbFuIuDxrKWrUb78w1gEbFYV5XlAey6ViGYHLnL32PQGDycp08A8cHQtQvirWMCiDyX2CzjqWofa-mEAfSeaofYIKRCmOxqYuMBsOrXI0pyDe_fPxURGLo0s7EITmo0GorvyCYIdvAoJEXBYTOfNicsk6VaCDHHNqD2=s900" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="575" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhaakM8OHHU-eBD2Cx8e3olGZbFuIuDxrKWrUb78w1gEbFYV5XlAey6ViGYHLnL32PQGDycp08A8cHQtQvirWMCiDyX2CzjqWofa-mEAfSeaofYIKRCmOxqYuMBsOrXI0pyDe_fPxURGLo0s7EITmo0GorvyCYIdvAoJEXBYTOfNicsk6VaCDHHNqD2=s320" width="204" /></a></div>Amélie Nothomb havia parlat ja a <i>Metafísica del tubs</i> de la fascinació que, sent una nena d’encara no tres anys, va despertar-li Jesucrist. Fins al punt, segons explicava (la veracitat de la ficció va més enllà dels fets), que va ser l’interès per saber-ne més coses el que la va motivar a aprendre a llegir. Però una ombra d’incomprensió es va erigir al seu davant: per què el seu superheroi, aquell home formidable amb poders, va deixar que el crucifiquessin? L’escriptora sabia ja que algun dia escriuria sobre ell i, si bé mai no ha arribat a sentir-se preparada per fer-ho, arribada als cinquanta anys va decidir que era el moment de fer-ho, abans no comencés a <i>perdre musculatura</i>. <i>Set</i> és el llibre que va gestar mentre buscava la resposta a aquesta pregunta i que, tres anys després del seu naixement, ens acaba d’arribar al català i castellà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«La nit des de la qual escric no existeix. Amb tot, hi ha una dimensió inexplorada que no tinc la sensació d’haver-me inventat: un temps d’una altra mena que he inserit entre la mort i jo.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A <i>Set</i>, Amélie es posa en la pell de Jesús a partir del moment del seu judici, de manera que en ressegueix els pensaments en forma de monòleg interior fins que ressuscita, tot ampliant aquest lapse de temps inventant una nit entre el dia del judici i el de la crucifixió.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«El més profund que tenen els homes és la pell.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jesús, Déu <i>encarnat</i>, és recreat per Nothomb fins a les últimes conseqüències del verb: el fill de Déu és tot cos, tot sensibilitat sensorial, fins al punt que el seu poder, la força màgica amb què obra els miracles, se situa a la pell. En el mite fundacional del cristianisme l’escriptora troba, doncs, el substrat perfecte on desplegar el seu pensament sobre un dels seus temes essencials: la importància del cos en l’ésser, ja que en la seva filosofia el plaer se situa gairebé com a principi ontològic fonamental (1), i el cos és la seu del plaer. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«El que impedeix perdonar és la reflexió.»</span></div>
<div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, ens acostem a un Jesús amb una visió totalment crítica, per tant, original, que s'oposa a la del cristianisme —entenent-la com aquella que condemna el cos i tot el que hi té a veure, que menysté la vida i glorifica el patiment i la mort— i que, per tant, no només va reflexionant sobre el cos, la vida, l'amor o el mal i sobre certs passatges i persones de la seva vida —sempre amb l'agudesa i el sentit de l'humor de l'autora—, sinó que busca una explicació per no haver fet res contra el monstruós contrasentit que el seu sacrifici implica, i s'enfada amb si mateix per les terribles conseqüències que tindrà al llarg dels segles. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Els millors artistes són els que gaudeixen d’uns sentits més fins. Inútil deixar marca enlloc que no sigui la pròpia pell.»</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En Nothomb, cos i esperit van lligats, igual que vida i ficció, o vida i escriptura. Això és el que fa en els seus llibres, amb la seva intel·ligència i sensibilitat, entre altres coses, pel llenguatge: en posa de manifest la unitat. Per això el que ella escriu és literatura, i per això les seves metàfores no són <i>tan metàfores</i>. Semblantment a Oscar Wilde, l’escriptura d’aquesta altra epicuriana és aforística i brillant, i dona espai a <i>aquesta dimensió inexplorada que ningú no s’inventa</i> però que se situa més enllà de les quatre dimensions de l’espai físic: <i>un temps d’una altra mena que s'insereix entre la mort i el jo</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">___________</div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 5px;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">(1) «El plaer és una meravella, que m’ensenya que jo sóc jo. Jo és la seu del plaer. El plaer soc jo: cada vegada que hi haurà plaer, hi haurà jo. Res de plaer sense mi, res de mi sense plaer!» <b><i>Metafísica dels tubs</i></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: justify;">F</span><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">rases</span><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;"> i f</span><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">ragments</span><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px;">:</span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">«Després del plaer sempre som millors, és així de senzill.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«El que l’esperit no entén, el cos ho capta.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Els resultats del divorci dels esperits febles amb els seus cossos seran desastrosos per a ells i per als altres.»</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«L’origen de tot mal és sempre l’esperit. Sense la barrera de seguretat del cos, el malestar espiritual pot començar.»</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«El pare no ho sap. Ell no té cos, i l’amor absolut que Magadalena i jo vivim ara mateix s’eleva des del cos com la música brolla de l’instrument. Aquestes veritats tan potents només s’aprenen tenint set, experimentant l’amor i en el moment de morir: tres activitats que necessiten un cos. L’ànima també hi resulta indispensable, esclar, però no pot ser mai suficient.»</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Estima els altres com a tu mateix. Ensenyament sublim que estic a punt de contradir. Accepto aquesta mort monstruosa, humiliant, indecent, interminable: qui accepta una cosa així no s'estima.</div>
<div style="text-align: justify;">»Puc refugiar-me rere l'error patern. Efectivament, el seu projecte era una pura i simple pífia.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Ah, és que n'estic tip i cuit, del diable. [...] A la terra hi ha mal de sobres, tampoc cal aquesta torna.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Anomenar diable al que no passa de ser una baixesa latent és voler disfressar la mesquineria amb una paraula grandiloqüent i, en conseqüència, atribuir-li un poder mil cops més gran. Un dia, una dona genial dirà: "No temo tant el dimoni com els qui temen el dimoni." Ja està tot dit.»</div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">«Si el pare m’ha donat en sacrifici, és per amor a la seva creació. Mostreu-me un acte d’amor més pervers.»</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">«Perdonar no exigeix contrapartides, és un impuls que ha de sorgir dins del cor. Llavors, com puc explicar el meu sacrifici?»</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">«M’he adonat que la paraula fe tenia una propietat estranya: es convertia en sublim sempre que fos intransitiva. El verb creure obeeix a una llei idèntica.»</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><i><b>Set</b></i>, Amélie Nothomb, 2019. Traducció de Ferran Ràfols Gesa, 2022. Anagrama, febrer 2022.<div><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-87025015599740501872022-01-27T15:32:00.009+01:002022-01-31T22:44:27.502+01:00Manyaga, Fiódor Dostoievski<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnh7ZypN7AtfrekaqNmofeUj2TsD-uiCNRCt9roMT89OmsQHaFGra1uwOot5iiH-FPmE1H3uyHI5OPnPYd8JG3ZDxcFWw6b5dxqjLyprsuj35qbx4oEwratGcQj9Arm7-OWNesW6RzwRnajwzj3IXlaHmkUFmlLVH9r-6-2UxJhD2sHEZ5Me_lRTGX=s501" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnh7ZypN7AtfrekaqNmofeUj2TsD-uiCNRCt9roMT89OmsQHaFGra1uwOot5iiH-FPmE1H3uyHI5OPnPYd8JG3ZDxcFWw6b5dxqjLyprsuj35qbx4oEwratGcQj9Arm7-OWNesW6RzwRnajwzj3IXlaHmkUFmlLVH9r-6-2UxJhD2sHEZ5Me_lRTGX=s320" width="192" /></a></div><div style="text-align: justify;">Novel·la brevíssima o relat llarg, <i>Manyaga</i> és un text molt curt que es llegeix en un moment. D’entrada, és igual si el protagonista és <i>bo</i> o <i>dolent</i>, perquè amb qui et trobes és amb un home que té el cadàver de la seva dona al davant, desemparat i perplex davant la inversemblança de la mort, i a més, una mort per suïcidi. Reflexiona sobre la vida d’ella des que la va conèixer, no només perdut davant l’absència incomprensible d’algú que tot just era aquí fa un moment, sinó intentant entendre per què s’ha matat. I dic que <i>és igual si el personatge és bo o dolent</i> perquè a mida que va narrant la història amb la seva dona, veiem, malgrat ell, com el seu egocentrisme, prepotència i «malaptesa sentimental» (1) van empresonar i torturar la seva joveníssima esposa, que fugia d’una situació gairebé d’esclavitud quan va acceptar de casar-s’hi. Però tot i així, Dostoievski retrata un ésser humà a qui podem entendre i amb el qual, malgrat tot, podem connectar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com passa a <i>El doble</i>, Dostoievski torna a situar-se en el punt de vista d’un personatge que té una percepció delirant de la realitat i de si mateix —tot i que no al nivell d’en Goliadkin—. Es tracta d’un prestador: un escanyapobres, però, que en el fons és «magnànim», segons es veu ell. Aquesta qüestió és central, per ell. L'autèntica grandesa d'esperit no és quelcom que es vegi a ull nu, i si ell sempre ha estat un marginat és perquè espiritualment està per sobre dels demés i per això són incapaços d’apreciar-lo. Però la magnanimitat exclou l’ostentació, així que si aquesta invisibilitat és motiu de patiment, són motiu d’enorgulliment el silenci i la <i>severitat</i> («per a mi ser sever vol dir ser eixut») amb els quals es presenta al món, revestint-se d’un pretès misteri que ell pensa que el fa atractiu i interessant, però que no fa més que situar-lo al centre d'un iceberg. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I per la porta de la casa de préstecs d’aquest personatge, entra la que convertirà en la seva dona. Una noia en una situació desesperada —a qui podrà «salvar»—, en qui detecta intel·lecte, sensibilitat i noblesa —virtuts que la capaciten per poder percebre la seva magnanimitat—, i que és joveníssima —només setze anys, davant dels seus quaranta-un, «això em tenia captivat, aquesta sensació de desigualtat, això és una cosa molt plaent»—, i, per tant, algú a qui pot «preparar i polir» («jo volia grandesa, li volia inocular la grandesa de dret al cor») perquè l’entengui —i el veneri—. L’hermetisme amb què oculta els seus sentiments i anhels per aquesta seva fascinació amb la severitat, no deixa de ser una posa inconscient degut a la seva idea de magnanimitat, ja que en realitat el que ell desitja és ser vist (tal com ell es veu), però com que és magnànim i no ho pot mostrar, han de ser els altres els qui hi han d’arribar, esforçant-se. I aquests altres són ella, ja que per un greuge patit en el passat, s’autoproscriu de la societat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">«Jo soc una part d’aquell tot que vol fer el mal però engendra el bé.» El narrador cita aquestes paraules del <i>Faust</i> de Goethe, molt reveladores pel que fa a la visió que ell té de si mateix: la societat el veu com un diable, perquè no l’entén, perquè la magnanimitat va per sota, però el que fa en veritat ho fa a fi de bé. És pertorbador el seu grau de ceguesa, que no només no el deixa veure el seu egocentrisme malaltís, i com subverteix constantment els seus motius i els seus actes per fer-los passar per magnànims, sinó l’infern glaçat en què converteix la vida de la seva muller. És molt interessant com Dostoievski fa que es desdibuixin el bé i el mal en un personatge que si veiéssim per les notícies segurament qualificaríem d’inhumà i d’incomprensible, com fa desaparèixer el bé i el mal davant la complexitat del funcionament humà. Dit d’una altra manera, com ens fa veure com una persona humana pot comportar-se de manera inhumana. I lligat amb això és també interessant com mostra com l’amor, o millor dit, allò que podria despertar l'amor, pot ser tan malmès per l’egoisme i l’interès propi que acabi resultant nociu fins a un extrem letal per la persona que el rep.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És fascinant com Dostoievski ens fa entrar en aquest personatge i com, a partir de la seva visió esbiaixada, s’endinsa en una història que acaba en suïcidi, la d’un personatge que necessàriament no pot tenir veu —perquè ja és morta i perquè aquestes morts són successos complexes que ni el mateix suïcida no pot explicar en la seva totalitat per moltes notes que deixi. Ens explica en Miquel Cabal a l’imperdible epíleg del llibre que «Dostoievski es prenia els suïcidis com morts properes i que parava atenció als detalls d’aquestes morts», que «va abordar el tema en diversos articles del seu <i>Diari d’un escriptor</i>», i que «dues de les morts que descriu són el desencadenant de l’escriptura de <i>Manyaga</i>». Això es barreja amb la imatge de la seva primera dona morta ajaguda damunt una taula i la mala consciència de l’escriptor per no haver-la sabut estimar «com tocava». Tot plegat fa que l’obra sigui encara més interessant al fer tangibles els engranatges de la mateixa creació literària a partir dels nodes de vida que es connecten en el si del creador, cosa que també pren relleu pel pròleg que l’autor inclou a l’obra, on la descriu com «una obra realista en grau màxim» alhora que l’anomena relat «fantàstic». La narració de quelcom viscut sempre és fantàstica, però en aquest cas, com en tants d’altres en la literatura, ens trobem amb un monòleg interior, tal com si un taquígraf telèpata hagués anat transcrivint el que un home que s’està al davant del cos sense vida de la seva dona s’explica a si mateix mentre intenta entendre la situació. Aquest artifici és justament el que ens permet acostar-nos a la realitat interna, al pensament, a l’«ordre psicològic» que seguiria aquest home, per molt que aquest ordre sigui en el fons un profund desordre dels fets (de fet, això fa el relat encara més interessant). Cosa que lliga molt bé amb el tema del suïcidi, ja que tal com ell deia, i apuntant molt millor que aquells que atribueixen els suïcidis a moments d’enterboliment mental, «el realisme n’és la causa, no pas la bogeria»: el no poder tenir a l’interior l’espai per una realitat que no sigui la dels fets, el no poder escapar d’una realitat que ofega.</div><br />(1) Tal com ho anomena Miquel Cabal Guarro a l'epíleg del llibre.<div><br /></div><div><i style="background-color: white; color: #292929; font-family: "Semplicita Pro", "central sans", sans-serif; font-size: 14.4px; text-align: justify;"><b>Manyaga</b></i><span face=""Semplicita Pro", "central sans", sans-serif" style="background-color: white; color: #292929; font-size: 14.4px; text-align: justify;">, </span>Fiódor Dostoievski, 1876. Traducció de Miquel Cabal Guarro, Angle Editorial, 2021.</div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-31064618511239990242022-01-17T13:57:00.022+01:002022-01-21T21:00:59.220+01:00Neo continua aquí <div style="text-align: right;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 24px;"> <span style="color: #836d6e;">«Encara sé kung-fu.»</span></span></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXu2SbkkWTKt2yTOhkywJj7iX-LGkt_8Dn-sHl4nEx8rlkuhZXj2eM_TpDUa_Q0xZX5G8TKW7LIwzpnssNHYFyYxU8VtM1PVzqWY1oyM-OxbN6nZ-zLUJaMbFSauLEYDdyh_L0M2MLXBTbT4h9R-E_dAH8OadrBI2pC2FxUbSaP9gA_dxN31eQZfLc=s611" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="344" data-original-width="611" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjXu2SbkkWTKt2yTOhkywJj7iX-LGkt_8Dn-sHl4nEx8rlkuhZXj2eM_TpDUa_Q0xZX5G8TKW7LIwzpnssNHYFyYxU8VtM1PVzqWY1oyM-OxbN6nZ-zLUJaMbFSauLEYDdyh_L0M2MLXBTbT4h9R-E_dAH8OadrBI2pC2FxUbSaP9gA_dxN31eQZfLc=s16000" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">El dia abans de Nadal ma germana em va demanar què em semblava comprar entrades per anar a veure la quarta part de <i>The Matrix</i> l’endemà, amb la família. No tenia ni idea que se n’havia fet una quarta part, i després de les calamitoses seqüeles precedents vaig dubtar. “La fa en Keanu Reeves?”, em temia que ni tan sols ell no hi sortís. Que la resposta de ma germana fos positiva, però, i barrejada amb la nostàlgia d’una pel·li que em va impactar, va suprimir cap suspicàcia i va engrescar-me. Encara no havia superat l’estranyesa (l’ensurt) que m’havia provocat el <i>vinté</i> (!!!) aniversari de la seva estrena (però si va ser fa dos dies!!), i allò suposo que va ser com si em diguessin que en Neo, ara un record, una <i>realitat</i> que les arenes del temps havien soterrat i convertit en fantasma, no és que hagués renascut, sinó que la seva mort havia estat una broma, igual que ho eren els vint-i-dos anys des del moment en què va aparèixer.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els llums s’apaguen, la pel·li comença amb l’escut verd-codi-informàtic de la Warner donant pas a unes veus en off que dialoguen per telèfon. <i>Però si això…</i>, penso, i a continuació m’emociono al reconèixer el principi de la pel·li del 1999 en les primeres escenes, on només canvien els actors. <i>Què està passant? De què va això?</i> Aleshores apareixen els primers personatges nous, dos infiltrats que venen del món real. I passa que les següents dues hores i mitja passen volant, i jo xalant com una criatura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No, aquesta quarta entrega no és tan bona com la primera. Però és que la primera va marcar un abans i un després en les pel·lis de ciència-ficció i va crear un mite, i com fer reviure aquell mite tornant-hi, vint-i-dos anys després, sense esmicolar-lo o ridiculitzar-lo? Tot i que no és fàcil, segurament no hi ha una única resposta, però aquesta pel·lícula demostra que és possible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">«Què és més difícil, despertar algú que dorm, </span></div><div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">o despertar algú que, despert, somnia que està despert?»</span></div><div style="text-align: right;"><span style="color: #836d6e; font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">Søren Kierkegaard</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si pel que fa a la càrrega filosòfica la primera pel·lícula incidia en el tema de la realitat, aquesta pren aquest mateix tema i el porta cap a la qüestió de la ficció, i ho fa fent metaficció, incorporant la pròpia <i>The Matrix</i> del 1999, que en aquesta seqüela es converteix en un mític videojoc que va desenvolupar, fa vint anys, el mateix Thomas Anderson, és a dir, Neo, de nou inserit en la realitat virtual creada per les màquines i controlat pel Psicoanalista, el programa que s’encarrega de fer-li creure que els seus records són ficció i que és la seva ment, la ment d’un creador, la que confon <i>el món que ha creat</i> amb <i>la realitat</i>. Continua, així, i d’una manera absolutament actual, la crítica a la societat capitalista en la qual continuem vivint vint-i-dos anys després, això sí, amb una gran incidència dels problemes d’adaptació a la realitat d'aquest sistema i que, dins seu, s’anomenen «malalties mentals». I vinga pastilles blaves per «curar-nos» a tots, per relligar-nos a la mateixa merda que dia rere dia repetim i que pot perforar-nos fins deixar-nos com col·ladors incapaços de contenir cap sentit. Veure Neo —l’heroi que despertà, escapà del somni (del malson) i intentà alliberar a tota la humanitat— de nou atrapat en aquesta falsa realitat i a la consulta del psicòleg em sembla una manera brillant de desenterrar-lo, de riure’s del mite i la malenconia, i de fer crítica. Visca l’humor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I visca l’amor, perquè l’eix central de la història és el vincle entre Neo i Trinity. Com diu l’agent Smith, <i>continuem explicant les mateixes històries que sempre ens han explicat</i>, i l’amor està al centre del que som... o del que ens estabilitza. I és que <i>què és el que valida i fa reals les nostres ficcions? Els sentiments</i>, afirma el Psicoanalista, qui a diferència dels seus predecessors entén, diu, la ment humana: la realitat no són els fets, sinó el que en fem, com els processem, com ens afecten: el subjecte. Però el subjecte no arriba a ser real si no surt: només la trobada amb l’altre ho consolida. Amor i ficció. Amor i art.</div><div dir="auto" style="text-align: justify;"><br /></div><div dir="auto" style="text-align: justify;">I paro aquí, perquè això no és cap crítica de la pel·lícula, només les ganes exaltades de parlar-ne després d’haver-la vist per segon cop.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 24px;"> <span style="color: #836d6e;">«No sé si estic tenint una altra crisi o si és que estic atrapat en una realitat falsa.» (Neo)</span></span></span><br /></div>
<div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgynWKSeh6f0mJdyVBrPg4DxSIxTo1CEwPFMoVAqsMTMz2T0wcdcK8FcrDBR1okiMAc9qkX2eo2I1a1a0Ghy4_Vtzmq4WpAFIK64M6USdJ7l4xOGVP-9DDQCXO1Tnlzd34LZjYrmbPvauTfaRVUn3zn8FisCA9lbdVvOzDgz-K5E3Mh4k-luhEnC7Cy=s610" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="343" data-original-width="610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgynWKSeh6f0mJdyVBrPg4DxSIxTo1CEwPFMoVAqsMTMz2T0wcdcK8FcrDBR1okiMAc9qkX2eo2I1a1a0Ghy4_Vtzmq4WpAFIK64M6USdJ7l4xOGVP-9DDQCXO1Tnlzd34LZjYrmbPvauTfaRVUn3zn8FisCA9lbdVvOzDgz-K5E3Mh4k-luhEnC7Cy=s16000" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-28560471770538380502022-01-08T12:18:00.016+01:002022-10-04T22:04:50.491+02:00Dràcula, Bram Stoker<div style="text-align: right;"><span style="font-family: "josefin slab"; font-size: 24px; text-align: right;">#Ressenya</span></div>
<div style="text-align: right;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhP5e4pB-kO08vvSnC7PNpRhQ_eFrgFf6DKnNKGgGmezthX8iZ7t4pJZzz5UINW2bii930EdMeQZzgKUNk6jE9w56ZxoH4PmxL6Kab1uMW7uMZAgUzoYcU2EzxZ5SAl2LyTypUAEJuGwAAYkwCljlZuC7tS0UHYCKTmCveWHP0lmsDrgyX0pa-bZFq5=s800" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="543" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhP5e4pB-kO08vvSnC7PNpRhQ_eFrgFf6DKnNKGgGmezthX8iZ7t4pJZzz5UINW2bii930EdMeQZzgKUNk6jE9w56ZxoH4PmxL6Kab1uMW7uMZAgUzoYcU2EzxZ5SAl2LyTypUAEJuGwAAYkwCljlZuC7tS0UHYCKTmCveWHP0lmsDrgyX0pa-bZFq5=s320" width="217" /></a></div><i>Dràcula</i>, la novel·la, l'origen del mite, del pare de tots els vampirs, la que n’universalitzà la figura, continua sent una obra imprescindible no només pels amants del gènere vampíric, i de terror en general, sinó per a tots els qui apreciïn el tipus d’obres que van fer de la novel·la el gènere hegemònic de la literatura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Estructurada com un dietari coral, l’obra explica la història de l’aparició, la cerca i la caça d’un ésser sobrenatural i veritablement malèfic a partir de les narracions dels personatges amb qui es creua en el seu camí, des de la vella Transilvània fins a la moderna Anglaterra, des de l'imaginari folklòric de les supersticions fins a la realitat fàctica de la ciència. Així, a Dràcula mai no el veiem directament, mai no el veiem plenament: els protagonistes i narradors de la seva història són els seus caçadors, que n’intenten resseguir el trajecte per preveure’n els moviments i barrar-li el pas. D'aquesta manera, Dràcula, príncep de les tenebres, no només habita en les ombres del món sinó també en les de la mateixa narració. Mig a les fosques com els personatges, pertorbats pels fets que els hi ocorren, atrapats entre els murs del castell de Dràcula, a bord de naus que travessen tempestes o cavalcant a l’encalç del monstre, la narració ens enganxa des de la primera pàgina. La bellesa i vividesa de les descripcions, i l’encert dels entorns on Stoker ambienta la història constitueixen un altre dels punts forts de la narració.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La història parteix del Londres decimonònic, un dels epicentres de la modernitat del moment, i se situa enmig de les remotes, velles i feréstegues muntanyes dels Carpats. Aquí és on arrenca la novel·la, amb la recent arribada del jove advocat anglès Jonathan Harker a Bistrita, l’última parada ferroviaria (l'últim enllaç tecnològic amb el seu món) abans de partir cap a la llar del seu client, el comte Dràcula. La novel·la comença en ple viatge, en plena transició entre dos mons. Des d’aquí i fins al castell de l’aristòcrata, el camí continuarà al caire de barrancs profunds i per dins de boscos tenebrosos, a través de la boira i resseguit de prop per l’udol dels llops. La natura, revers de la civilització, es tanca vasta, ombrívola i amenaçant al voltant del foraster —i del lector. És en aquesta, la natura contra la qual s'alça el <i>progrés</i> i que és negada per la societat victoriana, on s’erigeix la llar de l'amfitrió de Harker. Un amfitrió que recentment ha adquirit una propietat a la gran capital britànica, on desitja traslladar-se —sortir al món, abandonar les ombres en les quals viu, apartat i invisible. Dràcula es pot veure com l'encarnació d'aquella part nostra que una cultura cristina i puritana negava i demonitzava i en la qual, per tant, no podia emergir si no era en forma de diable, de quelcom totalment aliè a l’individu civilitzat i pur —i menys si el seu autor no volia acabar condemnat a treballs forçats, tal com el seu antic amic Oscar Wilde—. L’intent de Dràcula per abandonar el seu castell i conquerir el món és un clam de llibertat de l'individu empresonat per les convencions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però la civilització té els seus guardians: homes i dones que, tot i l'horror i la tragèdia que provoca l'entrada del comte a les seves vides, el perseguiran amb l’objectiu de destruir-lo i evitar que estengui el <i>mal</i> al seu món. Els herois de la història, encapçalats pel professor Van Helsing, metge, filòsof, metafísic i advocat, semblen variacions del mateix personatge, però és que tots ells són membres modèlics de la seva societat, catàlegs complets de les virtuts que aquesta valora, tan purs que no tenen cap tret diferenciador. Si tots temen Dràcula és perquè ell simbolitza els seus desitjos: el batec de la part animal de l'home, d’aquella part de si mateixos que és negada i condemnada a la foscor. És com si Stoker estigués assenyalant que el ciutadà ideal és un ésser mutilat, un ésser al qual s'ha extirpat allò que el diferencia i el fa únic, que un individu que té por dels seus desitjos és incomplet i està alienat de si mateix. L’amenaça de Dràcula és la de ser el que un mateix és, i això quedaria plasmat en les paraules que el comte adreça a Harker a l'obrir-li la porta al seu castell: «Benvigut a casa meva! Entri lliurement i per la seva pròpia voluntat!», o en el fet que el vampir no pugui entrar en una casa sense ser convidat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La càrrega simbòlica del vampir, la crítica social continguda, la narració sòlidament construïda damunt dels diferents narradors —narradors no omniscients que necessiten completar el que cadascú viu i veu per entreveure el que està passant—, el misteri i l’estil detectivesc que s'hi suma, així com el ritme que es confereix a tot plegat, expliquen per què aquesta novel·la <i>ha travessat oceans de temps</i> fins arribar als nostres dies.</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">
<b><i>Fragments:</i></b></div>
<div><span style="font-family: "josefin slab";"><span> <span style="color: #836d6e;">
<div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Benvigut a casa meva! entri lliurement i per la seva pròpia voluntat!</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">M’agraden les ombres i la foscor i quan puc m’estimo més estar sol amb els meus pensaments.</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">El lladruc es feu més audible i les brosses van adoptar noves formes, com si ballessin a la llum de la lluna al compàs dels lladrucs. El meu ésser semblava voler respondre a alguna crida instintiva. El meu esperit i els meus sentits s’hi afanyaven. Estava hipnotitzat! La pols ballava més ràpida i els raigs de la lluna tremolaven en passar vora meu i llançar-se a la foscor del precipici. Les partícules s’agrupaven i adquirien formes vagues i fantasmagòriques. Aleshores vaig posar-me dempeus d’un salt, completament conscient i amb tots els sentits desperts, i vaig començar a córrer fent esgarips. Les formes fantasmagòriques que s’anaven materialitzant eren de les tres dones a les quals jo estava predestinat.</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Molt a la vora se sentia udolar una llopada. Era com si hagués sorgit d’un gest de la seva mà, igual q la música d’una gran orquestra sembla sorgir tot d’una sota la batuta del director.</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Quina sort que té la gent que no coneix el patiment ni l’horror, i que agafa el son com una benedicció de la nit…</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Que neta i fresca semblava la brusa de la nit després del terror de la cripta!</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Les tombes mai no m’havien semblat tan fantasmagòriques, i ni els xiprers, ni els teixos ni els ginebres m’havien recordat l’encarnació d’una malenconia fúnebre. Mai els arbres ni l’herba no havien onejat tan sinistres, ni els matolls havien xiuxiuejat d’una manera tan misteriosa. Mai el llunyà udol del gossos no havia portat un presagi tan llastimós a través de la nit.</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Un any enrere qui de nosaltres hauria acceptat una possibilitat semblant, en ple segle XIX, científic, escèptic i positivista</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Oh, no, no! Les ànimes no m’interessen. L’únic que vull és la vida. </div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">La meva venjança tot just acaba de començar! L’he perllongat al llarg dels segles, i el temps corre de la meva banda.</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;">Sap com és aquell lloc? Ha vist aquell horrible cau d’infàmia infernal que la lluna il·lumina amb formes fantasmagòriques, i on cada engruna de pols que gira amb l’aire amaga l’embrió d’un monstre devorador?</div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj7Dmd3mr5pi0DZsqwS-1eyLxBPaz5tDhwPUYUsnEw0r8X0zJ3KwET62b4zxe8nh4TaSM0yEUbcLLqUliCE3ykejLloh306Eqqi6XFgzgV0KQZtI3zuuFkoaYANd9RRrAvWTFnXdehqapMLcHKjX2fwZ8lZ32yvX9vRbcxcuQuiMTkrcNWZLn9wIr7_=s610" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj7Dmd3mr5pi0DZsqwS-1eyLxBPaz5tDhwPUYUsnEw0r8X0zJ3KwET62b4zxe8nh4TaSM0yEUbcLLqUliCE3ykejLloh306Eqqi6XFgzgV0KQZtI3zuuFkoaYANd9RRrAvWTFnXdehqapMLcHKjX2fwZ8lZ32yvX9vRbcxcuQuiMTkrcNWZLn9wIr7_=s16000" /></a></div></div><div style="font-size: 18px; text-align: justify;"><br /></div></span></span></span><span style="color: #cccccc;">Imatges de les pel·lícules <i>Bram Stoker's Dracula</i> de F. F. Coppola, i <i>The Matrix Reloaded</i> de les germanes Wachowski.</span></div> <div style="text-align: justify;"></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><b><i>Dràcula</i></b>, Bram Stoker, 1897. Traducció d'Anna Gasol i Trullols. Editorial Barcanova, 2004.<div style="text-align: justify;"><br /></div></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-78498290614009859432021-12-06T20:34:00.006+01:002021-12-06T21:03:55.477+01:00El doble, Fiódor Dostoievski<div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";">#Ressenya</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";"></span></span></div><br />
<div style="text-align: right;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd186lLPG3T6FEvbXSe2CJ5-Bnd9-lql0Gsnkg2KjXeR7TLd50QX4Q5U7qzB40qBBTIjkZwqoLZKnJnPTjzBbQ0yuhHrlfOFlBsYgcI2noqi0dGdBbzywigT5DVZ8MVsLUVrlEGPbmJF0/s900/el+doble+co%25CC%2580pia.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="675" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd186lLPG3T6FEvbXSe2CJ5-Bnd9-lql0Gsnkg2KjXeR7TLd50QX4Q5U7qzB40qBBTIjkZwqoLZKnJnPTjzBbQ0yuhHrlfOFlBsYgcI2noqi0dGdBbzywigT5DVZ8MVsLUVrlEGPbmJF0/s320/el+doble+co%25CC%2580pia.jpeg" width="240" /></a></div><div style="text-align: justify;">Acabada la lectura de la novel·la he quedat descol·locada. Perplexa. Per començar el final no me l’esperava així. No me l'esperava de cap manera en concret. O potser sí. El doble: la figura d'un bessó malèfic que encarna els defectes del seu original i es belluga pel món fent-lo quedar com un monstre… El doble és realment “el monstre”: allò que es mostra, però que es mostra fora de context, fora d’un mateix —arrencat: deformant-se, amplificant-se, prenent unes dimensions grotesques, aberrants —diabòliques. Un diable amb l’aspecte del seu original que campa al seu aire, que el suplanta quan no estan junts però que, alhora, en el cas del doble de Dostoievski, treballa al seu costat, com un company de feina més, sense que els altres notin, però, que són idèntics, inclús que tenen el mateix nom, i que se n’apropia dels mèrits mentre el carrega amb la culpa i l'odi dels seus actes. Sí que m’esperava un final: allò que temia que passaria mentre vivia l’anguniosa situació que viu senyor Goliadkin, el protagonista de la novel·la. Però no faré cap espòiler.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alhora, però, planeja per tot el llibre el dubte de si es tracta d’un desdoblament real o si el doble només el veu el seu original. És en realitat boig, el senyor Goliadkin? El protagonista és un baix funcionari que malda per ascendir en l’escala social —o el que és el mateix, en l'escala laboral d’una societat altament institucionalitzada— quan amb prou feines sembla saber com comportar-se amb aquells qui l’envolten. Seguim el senyor Goliadkin a través dels seus pensaments, que ens situen en un món poblat d’enemics i d’intrigues que ha de desentrellar, és a dir, que ens presenten un home paranoic i que quan actua mai no fa el que hauria de fer segons l’home que creu que és. A més, el seu discurs és desesperantment confús: va més enllà de la falta d’eloqüència que ell mateix reconeix i sovint els seus diàlegs semblen no tenir ni sentit. Aquesta falta de sentit, sorgida d’una inquietant falta de percepció de si mateix i del món, no es limita als diàlegs sinó a tot allò que s'esdevé al seu voltant, barrejant-se també amb aquella falta de sentit kafkiana, aquella absurditat en què la maquinària estatal, laboral, situa a l’individu, aïllant-lo, alienant-lo i aixafant-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La situació en la qual Dostoievski posa el lector a través d’aquest personatge mediocre és la d’un malson, però que amb la seva veu torna de vegades en còmica, ressaltant amb una mirada irònica i divertida les absurditats o les faltes, i arrossegant el lector amb una prosa marcada per la vivesa de la narració —una narració que de vegades sembla quasi espontània— i la potència d’unes descripcions meravelloses. I malgrat que el seu protagonista no és un personatge amb qui fàcilment es pugui identificar el lector, o amb qui es vulgui identificar, és un personatge que fa sentir l’angoixa de la situació, i que resitua l'inici del llibre en el seu final. És a dir, és un d'aquells llibres que no acaben quan acaba la seva última frase.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><i><b>El doble</b></i>, Fiódor Dostoievski, 1846. Traducció de Xènia Dyakonova, Quid Pro Quo Edicions, 2021.</div><div><br /></div></div></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-1499933229871130812021-11-01T11:59:00.011+01:002022-04-18T16:04:20.794+02:00Literatura i Castanyada<div style="text-align: justify;">El sol ja no s’alça tant i cau abans, i els seus raigs no vibren amb la intensitat del blau estival; emmelada, la llum és més daurada. El dia ronseja i les ombres festeja. La tardor té aire de crepuscle, és una zona de transició. I per a les gents que segles enrere ens precediren, les vides de les quals estaven més patentment lligades tant als cicles de la llum com als de la terra —al de la vida i la mort—, això en va marcar la cultura, i alguna cosa encara ens en queda.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjETX2onMGZjDC8SKwrBQfVG6YHTWsiEHKkWfrHOGrfd1cp25X-GpEeUmEiiQKAocMRJeYcZgkJ5i6gSpO4AdzhrVHV0-fGrjjYBHq0icCUDsRZjURzpeTaQmiQLOGLIUYis1A5OQUAL3k/s1016/Lit+i+castanyada+05-01-05+petita.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>Ni estiu ni hivern, ni claror ni foscor, els dies en què ens trobem no pertanyen ni als uns ni als altres. Penombra. No hi ha cap mur, només una zona on coexisteixen la llum i les ombres. Allò que no forma part del que es pot veure, ara pot entrar —al mig món en què vivim. Esperits: no només els dels que ja no són, sinó els que no deixem ser perquè no són cos i la llum no els pot tocar: els nostres. Si no els deixem espai esdevenen monstres: fantasmes, vampirs, bruixes, homes llop, cadàvers revifats, alter egos contrafets. Som nosaltres que ens rebel·lem contra la mort, contra la desaparició en el dia a dia. Quan les responsabilitats, les convencions, les ideologies, les obligacions o la simple supervivència ens deixen al marge, és el marge el que hem de reivindicar. I aquesta és l'estació del marge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM_gfJ3vxWzn37WLewny8LF_iIcb8AZW6XW9oKo-2V0ysUybSsyw0JYU0p2t_Ihv8PFxJl20xgvwNq_4QytS5N41oTJGICMIN4FATKu5eDDwvyj-zL4VWCYiHPyWyTDlG8Swv1ZImJDpI/s919/Lit+i+castanyada+4+Petit.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="919" data-original-width="690" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM_gfJ3vxWzn37WLewny8LF_iIcb8AZW6XW9oKo-2V0ysUybSsyw0JYU0p2t_Ihv8PFxJl20xgvwNq_4QytS5N41oTJGICMIN4FATKu5eDDwvyj-zL4VWCYiHPyWyTDlG8Swv1ZImJDpI/w240-h320/Lit+i+castanyada+4+Petit.jpeg" width="240" /></a></div>La literatura és un crepuscle perenne, un refugi de la tardor, del que habita a les ombres, i hi ha obres on aquestes es manifesten en tota la seva forma. Aquestes en són algunes, molt conegudes, però essencials i potser no tan llegides:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <i>El retrat de Dorian Gray</i>, d’Oscar Wilde</div><div style="text-align: justify;">- <i>Dràcula</i>, de Bram Stoker</div><div style="text-align: justify;">- <i>Frankenstein</i>, de Mary Wollstonecraft Shelley</div><div style="text-align: justify;">- <i>Contes foscos</i>, d’Edgar Alan Poe</div><div style="text-align: justify;">- <i>Carmilla</i>, de J. Sheridan Le Fanu</div><div style="text-align: justify;">- <i>La morta enamorada</i>, de Théophile Gautier</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I precedint tots els anteriors, aquest poema:</div><div style="text-align: justify;">- <i>Lenore</i>, de Gottfried August Bürger</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">PS: les carbasses amb ulls malèfics i esdentegades no són exclusives del Halloween. La tradició prové dels pobles celtes que es van estendre per pràcticament tot Europa i d'on van sortir tant el Halloween com la Castanyada. Potser aquí ens hem quedat sobretot amb la part del menjar, però, igual que la tradició anglosaxona, allò al que es retia homenatge mentre es menjaven castanyes i moniatos i repicaven les campanes des de migdia fins la matinada, eren els morts. La nit de la Castanyada, o Nit de les ànimes, en què es debilita el vel que separa el món d'ençà del del més enllà, les ànimes poden venir a visitar els seus familiars. Abans, se’ls deixava un lloc a taula i se'ls oferien menges per tenir-les contentes. S’anava amb compte al passar per les escales o pels racons de la casa, ja que són els llocs on se solen arrecerar, o al tancar les portes, per si una hi passava en aquell moment. Per les animetes, també es feien captiris de casa en casa (el que a Irlanda acabaria donant el trick-or-treat), i se’ls feia llum buidant naps o carbasses i posant-los una espelma dins. Aquests vegetals també es perforaven per fer-los ulls, nas i boca, i deixar-los a les vores de camins o a les cases per «<b>fer la por</b>». </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">BONA CASTANYADA I BONES LECTURES CREPUSCULARS!!! 🎃👻🌰</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: left;"><i><span style="font-family: times; font-size: 15;">Aquesta petita entrada va ser inicialment publicada el 30 d'octubre del 2021 al compte d'Instagram de L'espiadimonis.</span></i></div><div style="text-align: left;"><i><span style="font-family: times; font-size: 15;"><br /></span></i></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-14700935624913966892021-10-18T20:20:00.011+02:002022-04-18T16:03:55.922+02:00Carmilla, de Joseph Sheridan Le Fanu<div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">#<span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";">Ressenya</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";"></span></span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszB-bCrAV5LnEHADIMy4KQaUPa96Y6-JVVkAN-lNLIpQSXxVMnDAUZSZLgq3-Uk7EZzMmi4E2MXA0SYzluzCsB5yu65XCMmo4SCQmWVGrJrXrQopLXgJmHUkKwrscb90YsOi2n7AhKcc/s2048/Carmilla+1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1629" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiszB-bCrAV5LnEHADIMy4KQaUPa96Y6-JVVkAN-lNLIpQSXxVMnDAUZSZLgq3-Uk7EZzMmi4E2MXA0SYzluzCsB5yu65XCMmo4SCQmWVGrJrXrQopLXgJmHUkKwrscb90YsOi2n7AhKcc/s320/Carmilla+1.jpg" width="255" /></a></div><div style="text-align: justify;">A finals del segle XVIII, a través dels poetes alemanys i de la seva naixent sensibilitat romàntica, el vampir va passar dels seus sòrdids orígens folklòrics a la literatura. Serien els seus passos de tinta els que el durien a convertir-se en la refinada criatura, astuta, poderosa i seductora, a la que avui tan difícil és de resistir-se. Aquest seria un camí d’aproximadament un segle que culminaria en el mite de Dràcula. Abans, però, de la gran novel·la de Bram Stoker (1897), i dins del corrent literari que encetà <i>El Vampir</i> de John W. Polidori (1819), hi hauria altres obres narratives notables, com és el cas de <i>Carmilla</i> (1872).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Carmilla</i> és coneguda tant per ser una de les obres de les quals begué Stoker com pel seu lesbianisme. A l'època en què es publicà, les ardoroses mostres d'afecte que Carmilla adreça a la protagonista eren prou explícites, però per si una cosa destaca també aquesta obra és pel bon gust i l’elegància de la narració. De manera que, en el marc actual, ningú no hauria d'esperar trobar-hi res de gaire escandalós.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Carmilla</i> és el relat en primera persona dels pertorbadors esdeveniments que li succeeixen a Laura, filla d’un militar anglès retirat a qui la pensió li permet de viure en un castell a Estíria. Situat en mig de boscos i sense veïns gaire propers, la vida de la jove és solitària fins que un dia un carruatge bolca a prop de la seva llar i n’acullen una de les ocupants accidentades: l’encisadora Carmilla, una noia de la mateixa edat que la protagonista. A partir d’aquí, la història se centra en la relació que s'estableix entre les dues noies —l’automàtica atracció i estima de Laura per la seva nova amiga, i la fogosa devoció d’aquesta cap a ella—, alhora que una sèrie de morts i estranyes aparicions comencen a tenir lloc a les rodalies del castell. Aviat, Laura començarà a tenir somnis inquietants i anirà perdent la salut en un procés semblant, però molt més lent, al que han patit els recent finats de la zona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">Laura i Carmilla es poden veure com figures oposades: la primera, rossa, d’ulls blaus i virginal; la segona igualment bella, però de cabells i ulls foscos, i d’una sensualitat fervent. Carmilla, es perfila com el doble obscur de la narradora, que descriu les sensacions que aquesta li desvetlla com una barreja d’atracció i fàstic. Carmilla és la manifestació d'aquella part de l’individu que la societat exclou i nega, del desig que s’ha demonitzat. Per això és un <i>monstre</i>, és a dir, «allò que es mostra»: allò que s’havia desterrat de la llum però que retorna de les tenebres on se l’havia intentat confinar. Però Carmilla no és només l’ombra de la protagonista, sinó un personatge que existeix independentment. Un personatge, que tot i que esfereïdor, no és pura maldat, i que fins i tot pot arribar a veure’s com la víctima d’una maledicció de la qual no pot escapar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Le Fanu, doncs, dotà el vampir d’ambigüetat fent-lo un personatge més complex i fascinant, alhora que hi reuní molts dels trets que en alguns textos anteriors ja l’anaven prefigurant tal com se'l coneix actualment: l’elegància aristocràcia, la intel·ligència astuta, la voluptuositat insaciable, la força sobrehumana, el poder de la hipnosi i de transformar-se en animal, la nocturnitat —tot i que no la incapacitat d’exposar-se a la llum del dia—, o l’associació de la seva forma femina amb la <i>femme fatale</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però si <i>Carmilla</i> és una magnífica història de vampirs, ho és també per com genera i manté la tensió de la narració. A més de l’àgil dosificació d’informació i alternança d'intensitats dels fets inquietants que es van donant, és destacable el paper que hi juguen l’entorn i l’ambient, vívidament descrits per la fina ploma de Le Fanu: l’exotisme de l’aleshores llunyana i feréstega Europa central; el medievalisme de castells, de pobles en ruïnes i de les classes nobles; els capvespres boirosos i la lluna que presideix el paisatge; i juntament amb tot això, l’aïllament que aquest escenari comporta. A més, <i>Carmilla</i> incorpora un element de misteri que l’acosta als relats detectivescos, tot i que no ho desenvolupa tant com posteriorment farà <i>Dràcula</i>, que és la recerca que els personatges hauran de fer al final per poder trobar el monstre. Amb tot, introdueix una figura que posteriorment serà arquetípica del gènere: l’expert en vampirs, que Stoker sublimarà en el famós personatge de Van Helsing.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Carmilla</i> ha estat qualificada pels entesos com una obra <i>exquisida</i>. A mi així m’ho ha semblat i la recomano a tots els amants de les històries gòtiques de fantasmes.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 18px;"> <span style="color: #84c2ac;">«Estimada meva, tens el cor ferit. No em jutgis cruel si obeeixo la llei indefugible de la meva fortalesa i de la meva debilitat. Si tens el cor ferit, el meu cor agrest sagna amb el teu. Arravatada per l’enorme humiliació que pateixo, visc en l’escalfor de la teva vida. Tu moriràs… moriràs, moriràs dolçament en la meva. Així coneixeràs l’èxtasi de tanta crueltat, que malgrat tot és amor.»</span></span></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><b><i>Carmilla</i></b>, Joseph Sheridan Le Fanu, 1872. Traducció de Roser Berdagué, Editorial Laertes, 5a edició 1998.<div style="text-align: justify;"><br /></div>
</div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-53318612051904395842021-08-16T12:48:00.020+02:002021-08-17T10:43:46.224+02:00Hamnet, de Maggie O'Farrell<div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">#<span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";">Ressenya</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";"></span></span></div><br />
<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5TFVJkao5QQmvOrSSRzRmuK5lkUMVuTWOsRcwC-v4ei5vl6IUmChE-pbFbqax1lcbtcO6zabk6u17PzjKAs4NlDbSe3H1Wf_3X_ZxAFvG86rlHWE-m-gkrK-JEd7z5ijjpRXtm6BtIk0/s1434/Hamnet.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1434" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5TFVJkao5QQmvOrSSRzRmuK5lkUMVuTWOsRcwC-v4ei5vl6IUmChE-pbFbqax1lcbtcO6zabk6u17PzjKAs4NlDbSe3H1Wf_3X_ZxAFvG86rlHWE-m-gkrK-JEd7z5ijjpRXtm6BtIk0/s320/Hamnet.png" width="241" /></a></div><div style="text-align: justify;">Maggie O’Farrell ha explicat diverses vegades la seva perplexitat davant l’escassetat amb què s'ha mencionat el fill de Shakespeare al llarg de les moltes biografies que se n'han fet. El motiu podria ser la pràctica absència de documentació sobre la vida del bard. Però a ella li sembla molt significatiu que el dramaturg donés el nom del seu fill, pocs anys després de la seva mort, a la que resultaria ser la seva obra més emblemàtica, <i>Hamlet</i> (el nom podia escriure’s tant <i>l</i> amb com amb <i>n</i>). Així és que l’escriptora ha volgut situar el fill de Shakespeare al lloc de la Història que creu que li correspon. Tot i així, la protagonista de <i>Hamnet</i> és Agnes (o Anne) Hathaway, la mare del nen. Una dona per qui l'autora es va anar interessant durant la recerca que va fer per a la novel·la i a qui considera que <i>la Història i la cultura popular han envilit</i>, i és que la imatge que plana sobre ella és la d'una aranya que va atrapar al geni d’Stratford-upon-Avon en un matrimoni sense amor, tot i no haver res que així ho indiqui. Amb aquest llibre O’Farrell pretén desfer aquesta visió inventada de l’Agnes reinventant-la de nou.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>Hamnet</i> és una de les novetats editorials d'aquest any que més fort ha ressonat a les xarxes i ho ha fet a base de lloances per part de molts tipus de lectors, inclús de l'àmbit acadèmic. És per això, i perquè el vaig llegir en companyia d’alguns dels membres d’#elreductecatalà, que vaig arribar, amb més pena que goig, fins a la pàgina dues-centes dinou —de tres-centes cinquanta-tres que té el llibre. Fins aquí només hi havia hagut un capítol, tretze pàgines, que gaudís —el de la pesta, el que precisament es deslliga més de la història dels personatges. Passada la pàgina dues-centes, que era l'última fita a partir de la qual la cosa prenia ritme, segons m’havien indicat alguns dels meus companys, i veient que el to del llibre continuava sense variar, em vaig indignar profundament, no amb el llibre, sinó amb mi: passar les hores que són només per a mi, i que són poques, ficada en una lectura que em resulta penosa (és a dir, que no només em resulta tediosa sinó que sento que no m'està enriquint de cap manera —perquè hi ha lectures que no són plaents per la diversió que ofereixen sinó també per l'esforç que requereixen, sempre que aquest esforç reporti un guany) significa perdre aquestes hores. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que no vaig connectar gens amb l’estil de l’autora: durant tota la primera part del llibre (està dividit en dues parts), la narració es bifurca en dues línies que es van intercalant —el moment en què en Hamnet es posa malalt, i el passat de l’Agnes— però, a més, que es van dissipant contínuament i sistemàtica en detalls que n’alenteixen el ritme i evaporen la poca curiositat que els personatges aconsegueixen arribar a… acariciar, lluny de despertar-la. D’altra banda, el que O’Farrell converteixi l’Agnes en una bruixa —no una sàvia remeiera, sinó una dona amb poders sobrenaturals de debò— era un mur que m’impedia d’entrar en el que aquesta senyora m’estava explicant. Perquè una de les coses que l’escriptora va fer explícita durant la seva intervenció al Kosmopolis d’aquest any, va ser que havia volgut posar aquesta dona tractada injustament per la Història a l’alçada de la del seu marit —sigui el que sigui que això significa. Però si per fer això cal recórrer a la màgia, a mi em sembla que no anem bé. I que consti que no tinc res en contra de les obres fantàstiques i les bruixes, al contrari, però parlar de donar dignitat a una persona que va existir, una dignitat que pugui competir amb una vilesa fictícia, però històricament validada, em sembla una molt mala estratègia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però va arribar la videoconferència que havíem de fer amb el grup sobre el llibre, i novament l’opinió favorable, especialment de l’última part, em va animar a reprendre’n la lectura. I sí, a la segona part la història avança més ràpidament i la narració pren força fins que acaba confluint amb el que a mi inicialment m’havia cridat l’atenció del llibre, allò al que remet justament el seu títol: <i>Hamlet</i>. De fet, ha estat en els poquíssims fragments que fan referència més directament a William Shakespeare, malgrat que siguin pura especulació a partir d’uns pocs fets, que més interessant se m’ha fet el text.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tot això, si pogués enviar-me missatges al passat, em recomanaria no llegir-lo. Als demés, pot ser que us agradi: a la majoria ho ha fet. Així que segurament sóc jo la que no sap apreciar les virtuts d’aquest llibre, que les té, però que en global no m’han compensat l’esforç que he hagut de fer per no deixar-lo.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><b><i>Hamnet</i></b>. Maggie O’Farrell, 2020. Traducció de Marc Rubió Rodon. L’altra editorial, 2021.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-64803109909907261482021-07-28T13:54:00.085+02:002021-11-01T19:48:07.596+01:00Ondina, de Friedrich de la Motte Fouqué<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">#<span style="font-size: 24px;"><span style="font-family: "josefin slab";">Ressenya</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinAxLcOzUiMPcfJvOgmAocxnm7XbqrqJ8O1-MooOvUjN63x6yFokkJaZuU1qOK8_a7hAFkYU2tV5f-vmBLn7pWLybgnx5E2XWNH8BEt6e3ojmexf5a2xZWrsP6DqAC6ja8bedYZHVR-ig/s1347/Ondina-L_espiadimonis.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1347" data-original-width="1080" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinAxLcOzUiMPcfJvOgmAocxnm7XbqrqJ8O1-MooOvUjN63x6yFokkJaZuU1qOK8_a7hAFkYU2tV5f-vmBLn7pWLybgnx5E2XWNH8BEt6e3ojmexf5a2xZWrsP6DqAC6ja8bedYZHVR-ig/w257-h320/Ondina-L_espiadimonis.png" width="257" /></a></div><div style="text-align: justify;">La creença en els esperits elementals, una raça de criatures meravelloses que habitarien cadascun dels elements que durant un temps van ser considerats <i>fonamentals</i> de la matèria —l’aigua, l'aire, la terra i el foc—, formava part del folklore d’alguns pobles europeus. Al segle XVI, Paracels, metge, astròleg i alquimista, al seu llibre <i>A Book on Nymphs, Sylphs, Pygmies, and Salamanders, and on the Other Spirits</i>, classificà aquests éssers en <i>ondines</i> (aigua), <i>silfs</i> (aire), <i>gnoms</i> (terra) i <i>salamandres</i> (foc). El llibre de Paracels, juntament amb fonts literàries clàssiques, com <i>Les Metamorfosis</i> d’Ovidi, serien fonts d'inspiració per als escriptors germànics dels segles XIX i XX, entre ells l'autor d'aquesta obra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Friedrich de la Motte Fouqué (1777-1843), va ser un dels escriptors de més èxit del seu temps. Emmarcats en el romanticisme, els seus poemes i narracions, on s'hi barrejaven el llegendari, el mitològic, l'èpic i el medieval, connectaren de ple amb l'esperit de l'època. De fet, va ser August W. Schlegel, membre del cercle de teòrics i poetes que constituïren el cor del primer romanticisme alemany, qui va publicar la seva primera obra. Des del principi, les seves produccions van captivar tot tipus de públic, des del més culte al més popular, però va ser amb <i>Ondina</i>, publicada el 1811, que va assolir la fama.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La bella Ondina és una jove peculiar: de temperament alegre i capritxós, imprevisible, voluble i impetuós, com les aigües de rius, llacs i oceans, el seu comportament pot de vegades resultar inapropiat o fins i tot indecent als ulls dels bons cristians, com els seus pares adoptius. Un ancià pescador i la seva dona la van acollir quan, sent una nena encara molt petita, aparegué sola i xopa a la porta de la seva humil cabana, que, situada en un paratge idíl·lic, una petita llengua de terra que s'endinsa en un llac d'aigües cristal·lines, està pràcticament aïllada de la civilització per un bosc frondós i ombrívol del qual la gent, diuen, n’entra però no en surt. Un dia, però, a través dels seus arbres arriba a la petita península el coratjós cavaller Huldebrand, que queda corprès per la noia. Aviat, els dos joves es casen i aleshores Ondina explica al seu espòs el que el seu nom ja revelava: ella és una ondina, un esperit de l'aigua, igual que els humans en la seva forma però mancada d’ànima en la seva essència; les criatures com ella només la poden obtenir a través del matrimoni amb un humà. A Huldebrand, enamorat, no li importa, així que feliços l'un amb l'altre parteixen cap a les terres de les quals ell n'és el senyor. Però els diferents successos que s’aniran donant portaran a Ondina a fer-li una advertència:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 18px;"><span style="color: #8c7879;">«No t’enfurismis mai amb mi si som a l’aigua o encara que només la tinguem a prop, perquè, si ho fas, els meus parents recuperarien tots els drets sobre mi. En la seva còlera, m’arrencarien del teu costat sense contemplacions, perquè creuen que s’ha ofès un dels seus, i jo hauria de viure la resta de la meva vida allà baix, als palaus de cristall, i no podria tornar a pujar mai més, o m’enviarien aquí dalt amb tu i…, oh déu meu!, això seria infinitament pitjor. No, no, dolç amic, no deixis que això passi, si estimes la teva pobra Ondina.»</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-style: italic;">Ondina</i> té l’essència dels contes de fades, dels que contenen el sobrenatural en tota la seva amplitud: l'encantador i meravellós, però també l'obscur i aterridor. Boscos tenebrosos, gnoms, espectres… Els esperits elementals no formen part del món humà, així com tampoc del cristià, i els seus caràcter i capteniment no es regeixen per les seves lleis, sinó per l’essència dels elements als quals pertanyen. Engendrats per una cultura encara propera a l’esfera natural, aquests éssers liminars que se situen entre aquesta i la humana, no podien sinó quedar fora dels murs de l’estret món cristià i no ser, doncs, més que criatures malèfiques. Però si bé a la gentil donzella d’aquesta història se la titlla de bruixa o fada (en el sentit pejoratiu dels termes), té per això la virtut de no ser humana: la seva naturalesa és pura i per això podrà conservar l’extraordinari —del qual, de fet, ella en forma part— sense profanar-lo i destruir-lo. Però, i Huldebrand? Pot un humà no banalitzar-lo, pot no trepitjar cegament el sublim i condemnar-se a la mediocritat?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Motte Fouqué narra amb gràcia intemporal i vívida fluïdesa aquesta història fantàstica que va despertar l’admiració del mateix Goethe i d’altres grans figures de la literatura com Scott, Poe, Coleridge o E.T.A. Hoffmann, i va inspirar, entre d'altres obres, la coneguda <i>La donzelleta de la mar</i> de Hans Christian Andersen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 18px;"><span style="color: #8c7879;">«Es va inclinar damunt d'ella; la foscor de la vall i de la nit, que ja queia, no li deixaven distingir els trets del seu rostre. Llavors, quan es va ajupir a terra, ben a prop d'ella, amb un dubte que li afligia el cor, va caure un llamp que va il·luminar tota la vall. I ell va veure un rostre abominable i desfigurat enganxat al seu, que amb veu ronca li va dir:<div>— Fes-me un petó, jove enamorat.</div><div>L'Huldebrand es va alçar cridant de terror, i la horrible figura també es va alçar:</div><div>— Veste'n a casa! —va murmurar ella—. Els esperits malignes estan alerta. A casa! O cauràs a les meves mans! —I va estendre els braços, llargs i blancs, per agafar-lo.</div><div>— Malvat Kuhlborn —va cridar el cavaller recuperant el coratge—, ¿què vols ara? Ets tu, dimoni! Té, aquí tens el teu petó! I, ple d'ira, va descarregar l'espasa damunt d'aquella figura. Però la figura es va fondre com per art d'encantament i va caure un raig d'aigua que va deixar xop el cavaller, amb la qual cosa no li va quedar cap dubte de qui era l'enemic amb qui havia lluitat.»</div></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div>
<div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="color: #9bc5b7;"><div style="text-align: justify;"><i><b>Ondina</b> (Undine)</i>, Friedrich de la Motte Fouqué, 1811. Traducció de Clara Formosa Plans. Quid Pro Quo Edicions, 2020.</div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><u><div style="text-align: justify;"><u>Materials consultats:</u></div></u><div>- De la Fuente, María Belén Pérez. “<i>Undine</i> de Friedrich de la Motte Fouqué y los tópicos del Romanticismo alemán”. <i>Retórica: Fundamentos del estilo narrativo en la novela romántica</i>, 2015. <br />- De la Fuente, María Belén Pérez. “<i>Undine</i>, de F. de la Motte Fouqué, como narración fantástica”. Estudios Humanísticos. <i>Filología</i>, 1999, 21: 109-127. <br />- Green, David Bonnell. "Keats and La Motte Fouqué's Undine." 1954. <br /><div style="text-align: justify;">- Wikipèdia.</div><ul class="gmail-ul1">
</ul><div></div></div></div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4180334014166969492.post-25123294069147198102021-06-12T11:19:00.021+02:002022-04-18T16:04:32.783+02:00La morta enamorada, de Théophile Gautier<div style="text-align: right;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 24px;">#Ressenya</span></span></div><div><i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBbzSImv6509dGrvFfuMGZSuM58cygUcDYB1CwQloCBwyCQOb9q__FBRQlsTW3dlO6xvpeTPd5IdrvAIzB4dxg798GQzI68Qi5gTRyWnnv7eL6hR8EhiTBH0uJWxK-FrmyjJwXvuLVGZY/s2048/20210606_185230-04+LME+2.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1778" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBbzSImv6509dGrvFfuMGZSuM58cygUcDYB1CwQloCBwyCQOb9q__FBRQlsTW3dlO6xvpeTPd5IdrvAIzB4dxg798GQzI68Qi5gTRyWnnv7eL6hR8EhiTBH0uJWxK-FrmyjJwXvuLVGZY/w278-h320/20210606_185230-04+LME+2.jpeg" width="278" /></a></div>Durant la primera meitat del segle XVIII va tenir lloc a Europa una epidèmia de vampirisme: van sorgir diversos casos d’atacs perpetrats per morts que tornaven de la tomba. A les universitats d’Alemanya es van succeir tota una sèrie de dissertacions que intentaven d’explicar el fenòmen i que, amb el temps, es difondrien cap als països veïns. Però si bé els intel·lectuals de la Il·lustració van interessar-se pel fenòmen, aquest no va tenir cap gran repercussió en els cercles literaris. No obstant, durant les últimes dècades del segle, amb el sorgiment del romanticisme i un nou interès per tot allò que queda més enllà de la raó i, entre tot allò, pel sobrenatural, la figura del vampir es va ficar de moda. Els poetes alemanys van ser els primers a portar-lo a la literatura —entre ells Goethe, amb <i>La novia de Corint</i> (1797), però prèviament Ossenfelder amb <i>Der Vampir</i> (1748) i Bürger amb <i>Lenore</i> (1773). A Gran Bretanya el vampir també s’infiltrà a les obres de grans poetes com Coleridge, Shelley, Keats o Byron, fins arribar a la prosa, passant així de ser el decrèpit zombi del folklore de l’Europa oriental a la figura aristocràtica, astuta i irresistiblement seductora amb què s'acabà identificant. França tampoc no va quedar al marge d’aquesta tendència literària. Théophile Gautier, les idees estètiques i l’obra del qual donarien lloc al parnassianisme i influenciarien grans autors com Baudelaire o Oscar Wilde —donant lloc a les corrents del simbolisme, el decadentisme o l’esteticisme—, desvià els seus primers passos artístics des de la pintura cap a l’àmbit de la paraula abraçant el romanticisme. <i>La morta enamorada</i>, publicada el 1836, s’inscriu en aquest estil i va ser una de les obres que contribuirien a establir la forma femenina del vampir com a encarnació de la <i>femme fatale</i>, una figura de destrucció.<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Romuald, un capellà ancià, rememora l’intens amor que un cop visqué. El dia de la seva ordenació, el jove Romuald veu a Clarimonde, una bellíssima dama que es troba entre els assistents de l’església i que amb una sola mirada li encén vivament el cor i el cos. El capellà, però, no la torna a veure fins un temps després, quan és requerit per vetllar el cadàver de la noia. Incandescents, els seus sentiments per ella l’impulsen aleshores a fer-li un petó que, per uns instants, la retorna a la vida:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 18px;"> <span style="color: #8c7879;">«¿Què fas? Et vaig esperar tant de temps que ja sóc morta; ara, però, ens hem promès i podré veure’t i anar a casa teva. Adéu, Romuald, adéu! T’estimo. És tot el que et volia dir. Et dec la vida que has fet reviscolar en mi un instant amb el teu petó. A reveure.»</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al cap d’unes poques nits, Clarimonde es presenta a la cambra del capellà i el convida a fugir a Venècia, on junts emprenen una vida de luxe i plaers. Però cada matí Romuald desperta a la seva parròquia, vivint a partir d’aleshores sense saber on acaba la vigília i comença el somni, fins que la salut de Clarimonde comença estranyament a deteriorar-se de nou.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El somni esdevé la textura d’una narració que, com una boira en la qual es dissipen els límits de la realitat i la il·lusió, embolcalla el lector en la mateixa confusió en què habita Romuald. «Tan aviat em pensava que era un capellà que cada nit somiava que era un gentilhome com em pensava que era un gentilhome que somiava que era capellà.»</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Què és real i què no? Capellà o galant, vigília o somni, esperit o cos, Déu o l’amor. La dualitat, com passa en altres novel·les gòtiques de l’època, és un element central en el relat, però no és aquest el que la crea, sinó que simplement l’exposa, la remarca, i a través del fantàstic, a través del vampir, una criatura que no pertany ni a la vida ni a la mort, ni a la vigília ni al son, una criatura del límit, esborra justament les línies que defineixen el món, que l’escindeixen, i que en deixen fora una part. Amb Clarimonde, a Romuald se li obre aquella part de l’existència que l’Església nega, la del cos, alhora que els horitzons del seu món s’allunyen dels murs del seminari. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "josefin slab";"><span style="font-size: 18px;"> <span style="color: #8c7879;">«Era com si m’hagués caigut la vena dels ulls. La sensació va ser com si un cec de cop i volta recuperés la vista. El bisbe, feia un segon tan radiant, de sobte es va apagar, els ciris van empal·lidir als canelobres d’or com les estrelles de bon matí i tota l’església es va sumi en una foscor absoluta. L’encisadora criatura destacava sobre aquell fons d’ombra com una revelació angèlica: era com si fes llum per ella mateixa i donés vida en lloc de rebre-la.»</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Clarimonde com a destinatària de l’amor de Romuald, però també com a font d’immortalitat, s’erigeix en oposició a Déu i amenaça els límits del reu regne. Tot el que en queda fora no és altra cosa que el <i>mal</i>, i per tant, ella encarna el perill de la destrucció, fins i tot de la mort, de qualsevol que els traspassi. Per això, l’abat Sérapion, superior de Romuald que vetlla amb severitat per la seva ànima, semblarà al jove capellà «més un dimoni que no pas un apòstol o un àngel».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amor i mort es troben en el vampir de Gautier. Un ésser que no forma part del regne natural, que no és cap humà infectat per un virus o alterat per una mutació genètica, com passa en les versions més recents de la figura vampírica. És una criatura sobrenatural, que forma part tant del món físic com del metafísic. Que tant és carn, com espectre. Un vampir original, sorgit de les ombres, del <i>mal</i>, de la subversió i l’insurrecció, amb tot el seu poder metafòric. <i>La morta enamorada</i>, narrada amb l’artesania d’un joier, és una mostra de com el fantàstic reverteix les fractures que esberlen el món i demostren que la realitat n’és només una part.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una petita joia que edicions Quid Pro Quo ha tingut la <i>maldat</i> de portar als lectors catalans en una cuidadíssima edició en la qual hi han afegit fotografies. Des d’un punt de vista personal, però, a mi hi ha hagut algunes imatges que, tot i que boniques, m’han fet nosa. Les narracions, com totes les creacions, creen la seva pròpia atmosfera, i la d’aquesta història me l’ha trencada l’atmosfera pròpia d’algunes imatges —no totes, repeteixo. Però això és només la meva impressió.<br /></div>
<br /><div><i><b>La morta enamorada.</b></i> Théophile Gautier, 1836. Traducció de Marta Marfany, Quid Pro Quo Edicions, 2020.</div>Laurahttp://www.blogger.com/profile/00022490614900461482noreply@blogger.com3