Dimecres passat, 20 de novembre, el diari digital de cultura Núvol va publicar en forma d'article la resposta que vaig escriure a l'article «El dia que hi haurà bones novel·listes» de Roger Vilà Padró.
En aquest escrit l'autor hi plantejava, aparentment, una pregunta: «per què, quan algú demana que li recomanin alguna gran novel·lista, en general costa tant obtenir una resposta ràpida i concreta, amb noms i cognoms i títols d’obres?»
En aquest escrit l'autor hi plantejava, aparentment, una pregunta: «per què, quan algú demana que li recomanin alguna gran novel·lista, en general costa tant obtenir una resposta ràpida i concreta, amb noms i cognoms i títols d’obres?»
En llegir-la per primer cop, tot i el títol de l'article, em va estranyar i vaig haver de comprovar que havia llegit correctament alguna novel·lista. Això va ser perquè quan jo busco literatura bona, o ho fa algú del meu entorn, mai m'he trobat amb que importés gaire el sexe de l'escriptor —allò de «recomana'm un bon llibre» mai no ho havia sentit acabar en «que estigui escrit per un/a home/dona». La vaig trobar una pregunta artificial, però més enllà d'aquesta inversemblança factual d'on presumptament sorgia l'interrogant, més enllà d'aquest aspecte que bé podia ser merament un recurs narratiu i no tenir cap més funció que l'arrancada del text, vaig trobar interessant la qüestió (i qüestions) cap a la qual podia apuntar.