Vespre entorn a Haruki Murakami

Ahir al vespre va tenir lloc la conferència Murakami i el seu món. Una aproximació a la cultura japonesa, organitzada per Llibres per llegir i a càrrec dels seus traductors al català: Albert Nolla, traductor habitual de l'escriptor, i Jordi Mas, responsable de l'arribada al català de la trilogia 1Q84. Nolla, més familiaritzat amb Murakami, va apropar als assistents a la seva figura, mentre que Mas va centrar la seva intervenció en el text de l'últim llibre de l'escriptor.

Murakami: entre dos mons

Tot i que Murakami és una estrella de la literatura actual, Nolla va explicar com, per molt evident que ara ens pugui semblar l'èxit de l'escriptor, va tenir uns començaments difícils. I és que aquí, arran d'unes primeres edicions no gaire reeixides, les editorials no s'atrevien a arriscar-se amb l'autor nipó; alguns el donaven per mort (editorialment parlant).

Murakami, de fet, tampoc ho va tenir fàcil al seu país d'origen, on se'l qualificà com a autor poc japonès. La seva obra es situava a la frontera entre el que al Japó es considerava literatura pura (literatura com a tal, com a art) i la que es considerava popular (no literatura pròpiament dita). Les autoritats literàries nipones no sabien com agafar-se'l: si bé Murakami no complia els requisits que havien de complir les obres serioses (tradicionalment –i entre d'altres coses– el tema tractat per aquestes havia de ser autobiogràfic), les seves narracions contenien qualitat literària, cosa que tampoc permetia classificar-les com a poc serioses. I Murakami, ens va confirmar Nolla, és conscient des dels seus inicis, de la ruptura que provoca en els esquemes de literatura del seu país.

Però Murakami no només és peculiar per no encaixar en cap de les categories literàries que s'havien estandaritzat al Japó, sinó també per l'estil que empra. Descontent amb els seus textos quan escrivia directament en la seva llengua materna, l'escriptor va començar a fer-ho en una mena d'autotraducció: escriure en anglès per després passar-ho al japonès. Així, a l'escriure en una llengua que domina menys que la pròpia es forçava a escriure d'una manera més senzilla i planera. Certament, és característic dels textos de Murakami la facilitat de lectura que ofereixen, i part de la bellesa d'aquests neix de la claredat diàfana amb què són plasmades emocions i situacions difícils d'explicar. Aquesta particularitat, d'altra banda, contribuïa a augmentar l'escepticisme amb que des dels cercles literaris de Japó se'l miraven.

A la visió d'escriptor irreverent que d'ell en tenien els grans senyors de la literatura del seu país, hi contribuïa també l'acusació de la seva poca implicació en la societat japonesa, cosa que des del 1995, any del gran terratrèmol de Kobe i de l'atac terrorista amb gas sarín al metro de Tòquio, deixaria de ser certa.

Alguns aspectes de la traducció de 1Q84

La segona part de la conferència, en Jordi Mas la va començar amb una pregunta: com llegiu el títol? La resposta majoritària va ser "u-q-vuitanta-quatre". Si volguéssim, però, dir-ho amb estricta correcció, segons el que és el títol original, hauríem de dir "u-q-vuit-quatre". De totes maneres, tal i com va objectar el traductor, tampoc és que tingui massa importància, ja que el joc que el títol dona en japonès (idioma en què sona igual que si hagués estat escrit "1984"), en la nostra llegua no funciona.

Relacionada amb aquesta, estava la qüestió de si l'article que precedeix el terme 1Q84, quan a dins la novel·la apareix, havia d'apostrofar-se. El traductor va decidir no fer-ho, considerant que la forma no apostrofada era la més neutra.

Un altre punt una mica espinós de la traducció, van ser les paraules que l'escriptor japonès fa derivar de l'anglès per designar certes realitats pròpies de l'obra i que pels japonesos tenen sentit (ja que l'anglès és la llengua a partir de la que creen neologismes), però que en català quedava una mica estrany, al no ser l'anglès la llengua habitual de la que es nodreix per crear nous mots. Per això aquestes paraules han estat traduïdes com una versió lleugerament alterada del que serien en llatí.

Mas també va parlar sobre els versos de Macbeth que apareixen en el llibre, de com no li va servir cap de les traduccions fins ara fetes i va haver d'adaptar-les. També va parlar d'una cita de Jung que apareix al llibre (i que no puc concretar perquè no la recordo i no m'atreveixo a buscar-la perquè encara no he arribat a tal punt) i que no era ben bé fidel a la original.

Després de la intervenció de Mas, el sushi i el sake van tancar, i arrodonir, l'interessant apropament a l'escriptor japonés i a la seva arribada a la literatura de casa nostra que, a falta de l'escriptor mateix, només els seus lectors més atents, i portadors de la seva veu a la nostra llengua, podien oferir als assistents.