Quan tornava cap a casa, al tren,
davant meu hi havia asseguda una noia. Els cabells llargs i foscos, els
llavis fins i un llibre a la falda. Podria ser jo, vaig pensar mentre, a
l'altra banda de la finestra, em veia a mi mateixa surant en la foscor.
De cop, la noia va sortir de la història que la tenia absorta i, de nou, va acotar el cap cap al llibre, però sense tornar-hi a entrar. Semblava com si s'hagués estavellat contra un mur
en el lloc on hi havia d'haver una porta.
La
seva parada s'acostava, havia de tancar el llibre i dirigir-se cap a la
sortida. Però ella romania contemplant el blanc de la darrera pàgina, surant com un fantasma en la foscor a la qual l'havia projectada aquell punt final.
El tren havia parat, però allò ja no era la seva parada.
La lectura devia ser realment espectacular si acabar el llibre la va deixar així. Li podries haver preguntat quin llibre era. O qui sap, potser era un robotet que es va quedar sense energia...
ResponEliminaEls llibres, a vegades i per sort, tenen això: t'evadeixen tant que no vols tornar. I quan això passa, és una llàstima arribar al final...
ResponEliminaXexu, m'ha agradat lo del robotet :). Potser sí que d'alguna manera aqella història va xuclar-li l'energia i la va deixar sense forces per tornar a la "realitat".
ResponEliminaCaterina, els llibres i de vegades també la vida mateixa...
Gràcies pels comentaris!
La idea, la certesa terrible, de ser presoner del tren, de que la teva parada queda enrere, cada cop més enrere, a cada respir, a cada quilòmetre engolit per un tren que et porta i que se'n fot de tu...
ResponElimina