.

.

dimecres, 5 de maig de 2010

La reina de les neus

Pintura de June Leeloo.

De petita, com a nena afortunada que vaig ser, m'explicaven contes. Molts d'aquells contes comptaven amb la presència de bruixes malvades, criatures que encara que tinguessin la capacitat d'adoptar diverses formes eren, en realitat, velles encorbades i amb berrugues, éssers horribles i aterradors... Totes excepte una. No me'n recordo gaire del conte, així com tampoc dels altres personatges que hi apareixen, però me'n recordo d'ella: una dona, una reina de fet, amb poders sobrenaturals i el cor de gel. Potser és això últim el que la fa la dolenta de la història, però alhora també fascinant; i potser per això la meva ment la va fer l'ésser més bell de la comunitat de criatures fantàstiques que poblaven el meu imaginari, més que qualsevol de les insulses princeses que hi habitaven.

Ja a la vintena, aquesta figura femenina, aquesta reina poderosa i solitària que cavalca les tempestes de neu, resorgeix espontània i repetidament de les runes d'aquell vell conte, i em sembla especialment forta i captivadora, ja que, pot un cor de gel no ser fràgil? Pot un cor fràgil no tornar-se de gel?

3 comentaris:

  1. El conte del que parlas no es potser "La reina de las neus" de Hans Christian Andersen? Es un dels meus favorits de sempre !

    Aqui el tens en castella , ho sento si he fet errors, el catala no es la meva llengua materna :)

    http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/euro/andersen/reina.htm

    Soc l'Amanda, de la UB (vaig estar 1 any)

    ResponElimina
  2. Amanda, hola! Ja sé qui ets!! No cal que m'ho recordis :).

    I sí: sí que és aquest conte! Gràcies per l'enllaç.

    D'altra banda, no et preocupis pels errors (n'has fet molt poquets ^^); em fa molta il·lusió veure escrius en català! No ho sabia :D. Però si mai tornes a passar per aquí i vols deixar un comentari, pots fer-ho en castellà si t'és gaire difícil fer-ho en català.

    Passa't per aquí quan vulguis! Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  3. :) Em fa illusio trobar aquest espai... i ara no estig llegint res, potser trobo algo aqui :)
    Una abraçada !

    ResponElimina