L'octubre solia ser el meu mes preferit: el mes per antonomàsia de la tardor i de la seva celebració, la Castanyada. Ara, si bé ja no puc celebrar la tardor en tota la seva plenitud, és a dir, amb el fred i les pluges que li eren propis —i l’alegria extra que això imprimia al recolliment casolà—, almenys continuo tenint motius per celebrar: l’aniversari d’Oscar Wilde i el fet que 169 anys després del seu naixement s'estigui publicant al català.
Trobar-me amb Wilde és sempre una alegria (un festival, de fet): acotxar-me en el seu pensament m’és reconfortant i vivificant, i així ha estat també amb la lectura de Dues Conferències que enguany ha publicat la revista La Lectora. El primer text, L’art i l’artesà, té el seu origen en les conferències que Wilde va donar el 1882 al llarg de la seva gira pels EUA. El segon, Conferència als estudiants d’art, va ser escrita i llegida el 1883 a Westminster. Ambdós textos giren entorn de l’estètica, àrea central del pensament de Wilde, i estan precedits per una brevíssima però excel·lent introducció, a càrrec de Gerard Cisneros, traductor també dels textos, que permet ubicar les idees i les propostes de Wilde respecte dels moviments culturals i les reflexions crítiques que la modernització industrial de la societat va suscitar en alguns pensadors de l’època. I és que Wilde, més enllà de la figura del dandi d’enginy portentós, de l’escriptor gai que va escandalitzar la societat victoriana i del màrtir en què aquesta el va convertir, més enllà del Dorian Gray i de les obres de teatre, era un pensador l’obra assagística del qual mostra el profund abast de la lucidesa reconcentrada en la brevetat dels seus enlluernadors epigrames. Els seus assajos no només permeten una millor apreciació dels múltiples nivells de la seva obra literària i de les subtileses de les seves paraules, ràpides i aparentment lleugeres com la llum, endimoniades fins a la paradoxa, sinó que conviden al replantejament de convencions i idees tan naturalitzades que molts ni detecten que són ideals i no realitats —la transvaloració de valors, tal com ho anomenà Nietzsche*.
Per això, a més d’aquestes conferències, vull fer menció d'altres traduccions al català de les seves obres més filosòfiques de les quals ara mateix disposem: l’assaig L’ànima de l’home sota el socialisme, que ha estat publicat, i retraduït, també aquest any per Edicions de la ela geminada; El crític com a artista, publicat per la mateixa editorial; i La decadència de la mentida, publicat per Quaderns crema fa uns anys però tampoc no gaires. Tres assajos fonamentals de Wilde que tenim la sort de poder celebrar en català.
Dues conferències, Oscar Wilde. Traducció de Gerard Cisneros. La Lectora, 2023.
* Amb Nietzsche, que va ser coetani seu, Wilde no només va compartir pensament, almenys pel que fa a la transvaloració de valors, i any de mort, sinó que també, quasi, quasi, la data d'aniversari —Nietzsche era del 15 d'octubre. Casualitat, i curiositat, que em va deixar bastant frapada quan la vaig descobrir i que comparteixo per si a algú li passa com a mi amb aquestes coses.
