dimecres, 8 de novembre del 2023

L'ocell fantasma

Dos de novembre, dia dels morts. Encara en aquest crepuscle estacional, aquest període de transició entre els mesos d'estiu i els d'hivern, els de llum i els de foscor, entre aquells en què la vida aflora de les entranyes de la terra, i aquells en què s’hi amaga. 
Dia i nitllum i foscorvida i mort, si bé tot això és tan simple com un cercle (el recorregut de la Terra al voltant del Sol), elevat pel nostre llenguatge resulta en un esclat dimensional que riu-te’n de la tercera potència: ni amb l’esfera (terràqüia) no en tenim prou per contenir-ho tot. El nostre món s’esté més enllà de les tres dimensions, i la foscor és l’única que pot contenir els seus abismes.

En aquest món, un món on la foscor no és només absència de fotons, ni la nit, la mera desaparició del sol rere l’horitzó, una au nocturna com el mussol no és només una au. Des de pintures prehistòriques franceses fins a urnes xineses, passant pels jeroglífics egipcis, el mussol és un ocell que sovint no ha passat desapercebut a les cultures que hi han conviscut. Amb els seus horaris nocturns, el seu vol mortalment silenciós, i els seus ulls grans i profunds capaços de veure l’invisible, el mussol s’ha vinculat al món ultraterrenal i això tant li ha valgut per convertir-se en símbol de saviesa com de mort. Ocell sagrat per alguns i de mal averany per d’altres, el mussol ha estat vist com a déu o atribut de déus, tant de celestials com de l’inframón, però també com a criatura malèvola. Així, a més de simbolitzar la mort o de ser-ne missatger, també ha estat relacionat amb bruixes i vampirs, i ja des de l’antiga Roma, on es creia que les bruixes podien transformar-s'hi i xuclar aleshores la sang dels bebès. Això també va donar-se durant l’edat mitjana, fins a l’inici de la modernitat, on els mussols eren fins i tot referits com a dimonis.

Igual que aquests dies d'ara, els de l'antic Samhain —que abarcaven més dels que comprenen les seves derivacions actuals, és a dir, la Castanyada i el Halloween—, el mussol, per ser un ésser que tant pertany al món dels vius com al de les ombres, al natural com al sobrenatural, és una cruïlla poètica, un punt d'encreuament i multiplicació de significats, que, per això mateix, no només és fascinant sinó escaient per aquesta època, i si bé vaig inaugurar-la parlant de del corb, volia estendre-la parlant d’aquest altre ocell vinculat al temps de les bruixes.

Desmond Morris, zoòleg i pintor britànic, fa en aquest llibre un breu però panoràmic recorregut al llarg de la visió del mussol en diferents tradicions del món, passant per la seva representació literària i pictòrica, que permet entendre l’ambigua i rica simbologia d’aquest ocell. Però no només en parla de la faceta cultural, si és que el coneixement biològic no és també una expressió cultural del nostre temps, sinó que destina els capítols finals del llibre a la biologia d’aquest tímid caçador nocturn. Per tant, aquest llibre és un interessant i preciós homenatge (a més del que he explicat, el text va acompanyat per il·lustracions i pintures en color) que permet al lector un acostament global a aquest preciós animal del qual, si hem tingut la sort de tenir-lo a prop, segurament n'haurem sentit el suau i fantasmagòric udol entre les ombres (o l'esgarrifós esgarip, segons l'espècie) però difícilment l'haurem vist.

Nota 
En aquest text he fet servir la paraula "mussol" de manera molt genèrica, incloent-hi totes les espècies de rapinyaires nocturns.

Escrit el 2 de novembre de 2023.

Búhos, Desmond Morris, 2009. Traducció de Mariano García. Adriana Hidalgo editora, 2021.

Cartes de la fotografia de Terri Foss.

diumenge, 5 de novembre del 2023

El corb, E. A. Poe

Comptant avui, queda just una setmana per a la nit de Tots Sants, o Halloween, o la Castanyada, o, el que en principi és l’origen de totes elles, el Samhain, la festa celta amb què se celebrava el final de l’època de la collita i el començament de la meitat fosca de l’any (visca!). Pels celtes era un moment de transició, de liminalitat, i això es traduïa en la creença que la frontera entre el món de la vida i el de la mort s’atenuava i els avantpassats podien visitar els seus descendents vius. D’aquí les tradicions oblidades de la Castanyada de col·locar espelmes dins de carbasses o naps buits per guiar els esperits o de fer servir aquestes mateixes hortalisses il·limuniades per “fer la por” tallant els forats en formes de cares malèvoles —com es fa a Halloween. Sigui com sigui, és la festa de la tardor, la celebració del crepuscle de l’any, així que tot el que posi en relleu tant la seva dimensió més física (natural), el visible, com la seva dimensió més vertical, l’invisible —ambdues sovint massa allunyades del món de la nostra societat (on són els nostres boscos?, on les nostres ànimes?)—, és pertinent.

Tot això per dir que per mi comença oficialment la setmana de la Castanyada i començo celebrant-la aquí amb un poema que estén les seves fosques ales tant cap a la natura com cap a l’invisible, en tant que allò que converteix en símbol és una au, i allò del que aquesta au es converteix en portal és el mai més:  missatger del més enllà, metàfora poètica, canta una història i, alhora, la teoria literària del seu autor, i ho fa sonorament, amb sons on reverbera l’atmosfera ombrívola i sobrenatural de la seva narració —tot i que això en català es perd. Us deixo a les imatges els primers versos de The Raven, d’Edgar Allan Poe, de la traducció al català de Txema Martínez que podeu trobar a Edgar A. Poe. Poesia completa, publicat per Quaderns Crema.

EL CORB

Una infausta mitjanit, mentre
feble i esvaït
cavil·lava entre curiosos i rars toms
d'antics sabers,
fent cops de cap, malaltís, vaig sentir uns tocs
d’improvís,
com si algú colpís, colpís, al portal
del meu recés.
«Deu ser algú—vaig dir—trucant al portal
del meu recés,
tan sols això i no res més».

Recordaré clar per sempre que va ser un gèlid desembre
quan tètrics llums van encendre el terra
des dels brasers.
Jo anhelava un nou demà i als llibres
buscava en va
un consol al meu pesar, com si
Lenora visqués,
Lenora, rara i radiant, ara nom
d'angels només
aquí sense nom mai més.

I un trist mormol d'esquitllentes de les cortines
magentes
m'estremia fins a omplir-me d'horrors mai
sentits adés,

Entrada publicada a Instagram el 25 d'octubre de 2023