.

.

dijous, 31 de març de 2011

Nou llibre d'Amélie Nothomb


Dilluns, en passar per la llibreria, vaig trobar-me amb que Amélie Nothomb ha tornat a publicar llibre. No en porto el compte exacte, però diria que més o menys en treu un a l'any (i ella assegura que n'escriu molts altres que no arriba a publicar).

Si coneixeu una mica l'obra d'aquesta autora sabreu que les seves novel·les poden dividir-se en dos grans blocs: les que són de tipus autobiogràfic i les que no. Aquest nou llibre, titulat "El viatge d'hivern", del que fins dilluns no en vaig saber res, sembla que estaria en la segona categoria (només n'he llegit el resum de la contraportada, i l'argument no sembla ser autobiogràfic, però hi menciona una novel·lista estranya i pertorbadora... ). Ja tinc ganes de llegir-lo!

5 comentaris:

  1. Ah, alerta! Això no ho sabia. Jo pensava que tot el que escrivia era autobiogràfic. És una bona notícia. No és que no m'agradi la idea, perquè la seva vida és kafkiana, però penso que un escriptor/a ha de demostrar que és capaç de crear i no només de narrar. És una opinió personal, és clar, però un equivalent seria un grup de música que només fa versions. Mai serà tan famós com els grups dels que fa versions, no?

    Bé, paranoies a banda, només he llegit 'Estupor i temblores', i em va deixar mig mig. Fa temps que vaig darrere d'algun altre, em van recomanar 'Ácido sulfúrico', però no el trobo mai. A més, em fa ràbia que no hi hagi traduccions al català, per això me n'he estat de comprar-ne algun, tot i tenir-los a la mà molts cops. Va, recomana-me'n algun, encara que sigui en castellà, que m'agradaria donar-li una segona oportunitat. Ja que n'ets experta, cal aprofitar!

    ResponElimina
  2. XeXu! N'hi ha molts d'ella en català! Tots el que tinc ho són ("Àcid sulfúric" està en català —però aquest no me l'he llegit—, i "Estupor i tremolors", també). Els últims anys li publica Empúries, però també n'hi ha que són de Columna.

    A veure, no sé si et podré ajudar, perquè a mi precisament el que més m'agraden d'ella són els de caràcter autobiogràfic, i en concret, els que més: "Biografia de la fam" i "Metafísica del tubs". Tots dos són genials, i tot i que sí que explica fets autobigràfics, jo no els classificaria estrictament com a tals (a veure, que mai m'he llegit cap autobigrafia, tampoc em criden, i per tant no en sóc una experta). A "biografia de la fam", que és del que més m'enrecordo, i el que potser més m'agrada (de l'altre no me'n recordo tant, però se que em va encantar també), parla de la fam com a una buidor interna insaciable que t'esperona a buscar experiències, lectures, coneixement, (xocolata), etc, amb què omplir-la.

    Dels que no són autobiogràfics a mi no m'ha marcat cap, però sempre els he trobat originals, i la seva forma d'escriure és àgil, amb notes d'humor i gens rebuscada. A més tots els llibres són molt curtets.

    A l'Anna Maria Villalonga, autora del blog "A l'ombra del crim" li va agradar molt "A les meves ordres". A mi no em va entusiamar, però com li deia a ella, després de llegir el seu comentari del llibre, l'hauré de tornar a llegir. (A més aquesta és una altra cosa que em passa amb l'Amèlie: l'espero amb tantes ànsies que quan surt un llibre seu el devoro; hauria de fer segona lectura de tots). Et deixo aquí el link:
    http://alombradelcrim.blogspot.com/search/label/Am%C3%A9lie%20Nothomb

    També, però aquí tingues en compte que tampoc no és una recomanació directa meva, dimarts vaig estar parlant amb un noi belga (país d'orígen de l'Amélie) dels llibres d'ella. A ell, que li agraden més els NO autobiogràfics, li va encantar "Higiene de l'assessí", segons em deia, el va fascinar. Jo no l'he llegit, però el buscaré.

    Espero haver-te ajudat.

    Abraçades ;)

    ResponElimina
  3. Gràcies per aquesta resposta. Faré cas de les teves recomanacions. Vull deixar clar que no em referia a que no sigui bona escriptora si escriu sobre fets autobiogràfics. L'únic que he llegit d'ella, encara que es basi en l'experiència, té molts tocs que el fan atractiu. Però si només fa això, com si escrivís les seves memòries sempre, doncs la veritat és que no em despertaria interès. És aquest toc especial que li posa, aquesta mica de salsa de més la que m'interessa. Hi ha moltes maneres d'explicar les coses, i ella ho fa amb gràcia.

    ResponElimina
  4. Hola, Lalu
    Com t'he dit a "A l'ombra del crim", moltes gràcies per seguir-me. També et deia que, a banda d'aquest i d'"El racó de l'Anna" (el de cine), tinc un tercer bloc per als lletraferits (entre els quals veig que et comptes). Va de literatura en general i es diu "El Fil d'Ariadna". T'envio l'enllaç.
    Una abraçada ben forta. M'agrada molt l'estètica del teu bloc i aquests dibuixos tan bonics. Ah, també m'agrada l'Amélie Nothomb!

    http://elfilariadna.blogspot.com/

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Anna Maria! Tu pretens que no em mogui de davant l'ordinador, oi? :)

    ResponElimina