.

.

diumenge, 24 de febrer de 2013

Sobre la necessitat del (bon) periodisme

Arran del que aquests últims dies he anat veient als mitjans de comunicació, sobre la política de casa nostra, hi ha una cosa que m'agradaria —modestament des d'aquí— destacar (denunciar), perquè em penso que no s'hi presta prou atenció i que no s'ha de passar per alt.

No cal dir que el que tenim a casa (i al veïnat) no és només un problema polític, sinó democràtic (i ja sabem que més que això), i, si bé és evident el gran paper que hi juga la classe política, no n'és, aquesta, l'única sobre la qual recau la responsabilitat. (Recau sobre tots, sí.) Però on en concret vull apuntar, i precisament per la seva posició d'intermediari, és al periodisme.

Quina mena d'informació s'està donant quan el que es difon són fets no verificats? Escampar acusacions que no han estat demostrades contra una o diverses persones no és fer periodisme, és fer safareig, això sí, safareig molt professional. Amb això no és denuncia res més que la manca de periodisme, i es promou la desconfiança a la informació dels mitjans i, per tant, a més del possible dany a les persones o institucions que no han comès cap falta, es difumina el pes i la vergonya que sí que haurien d'arrossegar aquells que en cometin (si és que aquestes es destapen). És que no ens hauria d'alarmar (a tots) que els mitjans de comunicació publiquin alegrement qualsevol suposada informació que els pugui arribar i que els que no han tingut la primícia ho amplifiquin sense remarcar, o ni tan sols advertir, la falta de rigurositat de "la notícia"? (On està la notícia si no hi ha informació verificada?) No sóc periodista, però em sembla obvia la importància de contrastar qualsevol informació abans de fer-la pública. No fer-ho demostra una manca de seriositat i responsabilitat inadmisibles per al bon i necessari periodisme. És que no afavoreix, el descrèdit que això comporta de la professió, que les males maneres, i les conseqüències d'aquestes —en aquests cas, d'aquells polítics que no actuen bé—, s'estenguin i es relativitzin? I no suposa aquesta mala praxis que els mitjans puguin ser manipulats per aquells que precisament haurien de controlar?

Considero que el periodisme és essencial per a la democràcia. Per això em sembla que tots, tant els qui l'exerceixen com els qui no, no hem d'oblidar la importància que té aquesta professió i la gravetat que té que no s'execerceixi (i això inclou que s'excerceici sense rigor).

3 comentaris:

  1. Això que expliques no és més que una altra mosta del baix perfil que té la nostra societat en general, i alguns poders en particular. Això de contrastar les notícies es perd a favor d'interessos concrets, evidentment, les notícies més escandaloses sempre són en contra dels 'rivals' dels partits als quals el mitjà que les destapa és afí. És com una guerra d'acusacions on acaba important poc si són certes o no, més aviat importa fer molt soroll i que la gent se les cregui o sospiti. El pitjor del cas és que majoritàriament funciona, i és una vergonya. Així que penso que la primera pregunta que ens hem de fer és per què es fan algunes coses tan voluntàriament malament. Serà perquè tenen una utilitat, perquè funcionen. No val la pena ser rigorós i transparent si el públic prefereix carnassa i està més disposat a creure tots els escàndols que a reflexionar sobre la situació que viu.

    ResponElimina
  2. El periodisme, com el polítics, crec, estan perdent molta credibilitat. El que volen és informar, sigui com sigui, guanyar doblers, ser líders de venda de diaris o d'audiència a la tv i els hi és igual com ho aconsegueixin. És un sector en el que una bona part d'ell s'ha anat degradant on l'ètic a pics sembla que importa poc i l'objectivitat també. Això sense comptar que tots els mitjans compten amb un partit polític darrera (imparcialitat zero). Queden bons periodistes i bons comunicadors, per sort, però no crec que siguin una majoria...

    M'alegr que hagis tornat a escriure! ;)

    ResponElimina
  3. Xexu, Caterina, moltes gràcies per les vostres aportacions :-)

    (Caterina, com ja deia, se surt força del que solc escriure, així que no sé si és ben bé una tornada... Però espero no tardar gaire en actualitzar continguts) ;-)

    ResponElimina