.

.

diumenge, 9 de febrer de 2014

Què pot ser més bell que el plaer?


Li provocava un desig tan intens que hauria plorat si no l'hagués satisfet. Es va despullar.

Allò pel qual es despulla la Saturnine, la protagonista de l'última obra de l'Amélie Nothomb, és per posar-se la faldilla de vellut daurat que li regala l'Elemirio, l'aristòcrata espanyol que l'acull com a llogatera d'una de les habitacions del seu palauet parisenc.

La faldilla no és banal. La clau està en el color.

«L'amfitrió va anar a buscar unes tasses d'or massís i les va omplir d'una untuositat groga. La Saturnine va quedar immòbil de tan enlluernada com estava.
»"Quina bellesa, aquest groc opac sobre l'or barroc!"
»Per primer cop, don Elemirio se la va mirar amb un interès veritable.
»"És sensible a aquestes coses?"
»"[...] és el color mateix de la llum, modulat de més mat a més brillant."
»L'home va deixar la cullereta i, amb tota la solemnitat possible, va declarar:
»"Senyoreta, l'estimo."

L'Elemirio és una ànima greument ferida per una sensibilitat cromàtica extrema. Però per sobre de tots els altres colors, n'hi ha un que impera: el groc. El groc és el color metafísic per excel·lència; és el que més s'acosta a l'or; l'or és la substància de Déu. Quan parla del groc l'Elemirio entra en éxtasi. Entendre el groc és entendre'l a ell.

Quinta essència de la voluptuositat, la Saturnine no podria no estremir-se amb les subtileses del groc. «"Vostè que està tan obsessionat amb l'or, no sap que el xampany n'és la versió fluïda? [...] Miri", va dir la Saturnine, contemplant el líquid a contrallum. "Què pot ser ser més bell que el plaer?"» Si el groc és el plaer, ella és el groc. Però dir això no significa res perquè el 'groc' és un concepte tan ambigu com la bellesa. Don Elemiro disposa d'un Catàleg universal de les coloracions, escrit l'any 1867, on es distingeixen 86 grocs. Per a la faldilla Dom Pérignon que ell mateix confecciona per a la Saturnine, ell crea el vuitanta-setè groc.

El color no és el símbol del plaer, és el plaer últim, tant és així que en japonés «color» pot ser símbol d'«amor».

L'Elemiro i la Saturnine omplen les copes de xampany i brinden per l'or.

__________________________________________

Barbe bleue, Éditions Albin Michel, 2012. Els fragments del llibre citats en aquesta entrada han estat extrets de la traducció de Ferran Ràfols Gesa per a l'edició catalana de la novel·la, Barbablava, Anagrama, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada